Arxiu d'etiquetes: universitats

UNIVERSITATS Drets civils i Democràcia

El món universitari català s’uneix per defensar els drets civils i la democràcia

 Integrants de la majoria d’universitats catalanes denunciaran en un acte conjunt la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat

 Professors, estudiants, treballadors i representants de la majoria d’universitats catalanes volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en els darrers mesos a les diverses facultats públiques i privades de Catalunya. Per aquest motiu, el pròxim dijous 14 de juny celebraran un acte conjunt en el qual també es reivindicarà la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i es reclamarà la llibertat pels presos polítics.

 Sota el títol “Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia”, l’acte compta amb l’adhesió d’integrants de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Durant la celebració es mostrarà un resum dels manifestos i els actes reivindicatius que s’han realitzat al llarg del curs en aquestes institucions, resum que també es pot consultar en aquest enllaç: https://universitatspelsdretscivils.blogspot.com

 El ponent principal de la celebració serà el filòsof i professor de la Universitat de Girona Xavier Antich que posarà de relleu quin ha ser el paper de la universitat en el si de la societat com a garant del diàleg, la llibertat d’expressió i de càtedra, del pensament rigorós i crític, i també dels valors democràtics. Al costat d’Antich, també hi intervindrà un representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics, i el Col·lectiu Laude conformat per exrectors de les universitats catalanes. A més, també es presentarà un manifest internacional, traduït a diverses llengües, amb el qual el món universitari català vol fer arribar la seva veu a les altres institucions acadèmiques d’arreu del món. Clourà l’acte la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

 En la fila zero, també hi seran presents entitats i associacions que han donat el seu suport a la celebració: l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Crida per la Llibertat, Comissions Obreres (CCOO), la Unió General de Treballadors (UGT), la Intersindical CSC i Col·lectius assemblearis d’universitats-Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC), la Federació Nacional d’Estudiats de Catalunya (FNEC), el Sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Col·lectiu Praga i el Col·lectiu Wilson.

 El periodista barceloní Antoni Bassas serà l’encarregat de conduir l’acte que es farà a les 12 del migdia a l’Auditori de l’Edifici Vèrtex de la UPC i que comptarà amb l’actuació de la Coral d’Arquitectura, que donarà la benvinguda i clourà la celebració.

Assetjament “PARADISE” a les universitats

Assetjament, l’assignatura que suspenen i amaguen les universitats públiques.

 Article de Jordi (Koki) Gassiot Pintori, treballador del Personal d’Administració i Serveis de la UAB, delegat del CAU-IAC i encausat pel  cas dels 27 i mes @KokiGassiot.

Les universitats públiques catalanes, lluny d’estar lliures d’assetjament, són un paradís on les víctimes son ignorades. Moltes de les organitzacions universitàries, de forma sistemàtica, protegeixen els agressors i, a la pràctica, els faciliten i premien amb la seva permissivitat i indiferència. L’assetjament pot arribar a convertir-se en una forma gestió de les relacions laborals i, fins i tot, de lideratge i promoció.

L’assetjament és, actualment, un dels riscs psicosocials més important en l’àmbit laboral, especialment a l’administració pública, incloses les universitats. Aquest pot afegir-se a altres riscs, com l’estrès, el “burn out” (síndrome de la persona cremada), el bullying o la violència ocupacional, provocant una situació d’indefensió molt difícil d’abordar a les possibles víctimes, a més de danys psicològics i emocionals que afecten a la seva salut, a la vida quotidiana i a la familiar de forma inevitable.

L’assetjament s’ha d’entendre com una problemàtica complexa que engloba fenòmens com la discriminació, l’assetjament moral vertical i/o horitzontal, el laboral, el vampirisme social, formes de lideratge tòxic o el més que conegut assetjament sexual. La característica bàsica de l’assetjament és la presència d’una conducta sistemàtica i prolongada sobre una persona, grup o col·lectiu que persegueix una finalitat concreta.

L’estranya organització social estamental de les universitats i les seves lògiques socio-acadèmiques post-feudals, fan de les universitats una terra fèrtil on l’assetjament es desenvolupa com una planta invasora abonada i ben regada. Estudiants, investigadors i docents (PDI) i personal dels serveis i l’administració (PAS) estableixen unes peculiars relacions de jerarquia i poder on, l’assetjador, es pot moure amb una gran impunitat. La teranyina jeràrquica del PDI, que es superposa a l’estructura vertical del PAS, i l’especial relació de dependència deixeble-alumne generen espais de màxim confort i presència per l’agressió psicosocial.

Els esforços que es generen des dels òrgans institucionals per evitar l’assetjament són clarament insuficients, especialment quan s’hi sobreposen interessos ocults que promouen l’estructura de poder, el principi d’autoritat o la preservació de la immaculada imatge de l’acadèmia…

Casos paradigmàtics es donen entre la jerarquia dels grups de recerca i els departaments: els docents “high level” poden tenir nivells de poder sobre altres docents de més baixa categoria, però també sobre estudiants de tercer cicle. Els caps dels grups de recerca, directors de departaments o investigadors principals fan funcions encobertes de cap de personal, de selecció, d’avaluació, etc. Dins d’aquesta jerarquia, la carrera acadèmica i professional de les persones de nivell més baix, altament especialitzades i formades en la majoria dels casos, pot dependre totalment d’aquest “jefe” a nivell laboral.

Quan s’estableix una relació vertical d’assetjament la víctima queda absolutament desprotegida. L’assetjament pot ser sexual o psicològic (mobbing), o una barreja d’ambdues coses. La indefensió de la víctima és tan gran que es veu abocada a la submissió o abandonament ABSOLUT de la seva carrera acadèmica i professional. L’assetjador, normalment revestit d’una pàtina de reconegut prestigi (i principi d’autoritat), impedirà el desenvolupament professional de la víctima en tot el seu àmbit d’influència acadèmica… Això afecta també a una gran part del personal de suport a la recerca, conegut com a PAS de capítol 6 (C6), normalment amb contractes d’obra i servei que depenen directament d’un projecte dirigit per un investigador d’alt nivell. Si no hi ha projecte, es produeix l’acomiadament del C6…, en cas de que no es produeixi una submissió evident.

En alguns casos concrets s’han detectat els que podríem considerar “assetjadors en sèrie”. Persones amb un currículum d’assetjament d’anys d’evolució, amb múltiples víctimes. L’entorn, coneixedor de la situació, ha amagat i protegit l’assetjador mentre ignorava i desprotegia a les víctimes. Situacions que, quan s’han fet públiques, en molts casos l’entorn ha reconegut que ja ho sabien, n’eren coneixedors i no van fer res. “Ja saps com és, és molt passional, se li ha de deixar una mica de marge perquè aporta molts projectes i publicacions, i molts recursos econòmics a aquesta universitat“.

Altres situacions són els lideratges tòxics que afecten a tot un conjunt de persones treballadores. Persones amb actituds autoritàries, arbitràries i capritxoses que generen ambients insalubres a nivell psicosocial: canvis constants (i arbitraris) en les formes de treballar, greuges comparatius entre persones de la mateixa categoria i perfil (tractament diferenciat, privilegis…), ordres contradictòries, molestar a les persones treballadores en els seu temps de descans, menysteiment el seus drets laborals, indiferència… En molts casos aquestes actituds afecten especialment a persones amb característiques especials en la seva jornada com pot ser la reducció de jornada per cura d’avis o infants. S’han detectat centres de treball on les persones afectades amb diagnòstics d’accidentabilitat en el lloc de treball per riscs psicosocials, superen el 25%…

Les relacions resultants entre assetjador i víctima es reparteixen de forma diferent entre els diferents estaments universitaris. En el cas dels estudiants de primer cicle es produeix majoritàriament el conegut com a “bullying escolar” i l’assetjament sexual característic entre grups d’edat post adolescent, això és una evidència. És prou conegut que en la relació estudiant-PDI, per qüestions de jerarquia, més que situacions d’assetjament es produeixen situacions d’abús, principalment sexual. Tot això podria fer semblar que el rol de l’assetjador va lligat al de professorat, però no és així en absolut: va lligat als rols de poder i de jerarquia.

Poder i jerarquia entre les persones treballadores del PAS, també poden generar casos d’assetjament, gairebé com una forma de gestió del personal… Molts “caps” (tant del personal d’administració i serveis com del docent investigador) utilitzen el recurs de l’assetjament per forçar el trasllat “voluntari” d’una persona treballadora que els pugui ser incòmode en el seu equip de col·laboradors: menysteniment, maltracta, canvis de funcions, tasques humiliants, incompliment de drets laborals…, i una pressió constant per foragitar membres de la plantilla que no s’adeqüin al perfil o submissió requerida per l’assetjador. En el cas de que la víctima s’enfronti, la solució de l’empresa sempre és oferir un trasllat a la víctima, justificat-lo per motius de salut… L’assetjador aconsegueix el seu objectiu sense ni tan sols un desgast social dins de l’empresa, al contrari. En molts casos es premia i reconeix com un èxit aquestes maniobres i, fins i tot, en cas d’intervenció de l’empresa, s’opta per la promoció de l’assetjador.

És cert que des de la responsabilitat institucional es treballa per evitar l’assetjament. D’una banda es generen protocols anti-assetjament i s’executen avaluacions de riscs psicosocials, però és clarament insuficient. El sistema és extremadament garantista en la defensa dels drets de l’assetjador, però molt poc eficaç en la defensa dels drets de la víctima i la prevenció de cara a possibles nous episodis. El principi d’innocència de l’assetjador es defensa amb tanta força, en aquests casos, que es deixa a la víctima en situació d’indefensió i vulnerabilitat…, segurament perquè corporativament es potencia la presència d’una jerarquia de poder ben diferenciada en la comunitat universitària.

La lluita contra l’assetjament fa necessària un gran complicitat per part de tota la comunitat i dels responsables de la institució i, també, una major implicació de la inspecció de treball.

És imprescindible la cooperació i promoció de les tasques de vigilància que es fan des de la representació dels treballadors (sindicats i organismes unitaris), que són, normalment, els primeres detectors dels riscs psicosocials. És imprescindible desenvolupar institucionalment, una xarxa preventiva i de protecció, per evitar els casos d’assetjament i intervenir de forma decidida quan es detecten.

Cal fer-ho amb la participació cooperativa i coordinada de totes les representacions de la comunitat universitària: equips de govern, gerència, responsables de seguretat i salut laboral, representació dels estudiants, organismes unitaris, delegats i seccions sindicals… Només així, les universitats deixaran de ser l’actual paradís on els assetjadors es mouen amb absoluta impunitat i desenvolupen estructures de poder i creixement en base a aquesta xacra socio-laboral.

Koki Gassiot i Pintori és membre de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i responsable de riscs laborals de la Secció sindical dels Col·lectius Assemblearis d’Universitat (CAU-IAC) de la UAB. També forma part del Claustre de la UAB i del Consell Nacional de la IAC.

Març de 2018.

24 de Març pel treball i les pensions dignes: Marxa bàsica

Aquest dissabte 24 de març la Marxa de la dignitat convoca a Barcelona una manifestació en defensa del treball en condicions dignes i del sistema de pensions públic. La manifestació començarà a les 18h a la plaça Universitat. Aquest dia coincideix amb l’arribada a Madrid de la Marxa bàsica contra l’atur i la precarietat, que va començar el dia 10 de març a Lleó. Aquesta mobilització té com a objectiu posar a l’agenda política la necessitat d’establir una renda bàsica, tot complint el que diu la Carta Social Europea, que estableix que cap prestació ni pensió (contributiva o no) pot estar per sota de 647€.

La Marxa Bàsica és una iniciativa de les comunitats de lluita de persones en atur forçós, que per molt que el sistema ja no els vulgui, no es resignen a perdre la dignitat. Assemblees d’aturades del Baix Llobregat, 500 X20 del Garraf, Mariola en Moviment, de Lleida, « las sillas del hambre de València» els campaments de la dignitat d’Extremadura, les Corralas, d’Andalusia, assemblees d’aturades de Madrid, Astúries, Galiza, Castella. Gent molt precària que porten anys lluitant a les les seves localitats, per l’habitatge, els serveis bàsics, plans d’ocupació i treballant les coordinacions territorials i estatals (Marea Bàsica).

D’aquí, des de Catalunya sortiran 4 autocars cap a Madrid, que aniran a rebre a la gent que ha caminat i al mateix temps ens manifestaren a Barcelona per reivindicar que ningú estigui sense ingressos En aquests moments de creixement de l’economia veiem com continuen eixamplant-se les desigualtats i això no es pot permetre.

La Marea Bàsica agrupa aquells sectors de la classe treballadora abandonats moltes vegades per les esquerres i el sindicalisme. Aquestes companyes estan donant tota una lliçó de combinar feina diària local amb lluites més generals. Des de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) entenem que la lluita de la classe treballadora també ha d’incloure els àmbits que treballen des de la Marea Bàsica. Cal posar gent i recursos. Les companyes estan fent un gran esforç, caminant en ple hivern per visibilitzar la lluita de les invisibles i posar en primer pla una realitat cruel, que és que mentre 12,9 milions de persones a tot l’Estat viuen en risc de pobresa el nombre de milionaris ha crescut un 60% des de 2008.

Font : article web IAC

En aquest recull també volem fer ressò de l’èxit de participació a les mobilitzacions ciutadanes d’aquests darrers dies:

Un membre del PAS UAB encausat injustament

Entrevista feta al nostre company Koki Gassiot PAS-L de la UAB, encausat per participar en una roda de premsa el 2013. Podeu veure l’entrevista sencera al Diari del Treball al següent enllaç/títol:

Jordi Gassiot: «en el cas ‘dels 27 i mes’ fan servir la tècnica kafkiana del procés com a càstig»

Fiscalia demana 11 anys de presó al representant del (PAS) de la UAB per participar en una roda de premsa en suport a una tancada per la universitat pública.

Jordi Gassiot Pintori (Koki) és membre del Personal d’Administració i Serveis (PAS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La fiscalia li demana 11 anys de presó i una multa. Junt amb ell, estudiants i 1 professor afronten peticions penals que juntes superen 300 anys. El cas de Jordi, més conegut com a Koki, té característiques especials.

[…]

Jo ho he dit, fan servir la tècnica kafkiana: utilitzen el procés com a càstig en si mateix, perquè estic convençut que al final tots sortirem absolts, perquè l’acusació no té ni cap ni peus, però ens hauran fet passar 4, 5, 6 o 7 anys amb una espasa de Dàmocles a sobre del cap i això no t’ho tornarà mai ningú.

Més informació:   https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

Presentació del Nou Consell de Direcció UPC al PAS.

15 de gener 2018 a l’auditori del Vèrtex

De fet, amb el títol en tindríem prou, perquè a part de presentar els noms pels nous càrrecs, poca cosa més. Si algú esperava que el nou Rector i el seu equip ens marquessin quines serien les seves línies estratègiques generals, doncs es veu que encara no les tenen clares. Això sí, ho farem entre tots i de baix cap a dalt.

El rector va dir que ens presentarà un pla d’actuació en 3 mesos a totes les diferents àrees. Es veu que ni a la preparació de la candidatura, ni a la campanya electoral, ni des del 15 de novembre fins avui, no tenien massa clar quin seria el pla d’actuació. Tota la comunitat de la nostra universitat coneix que la UPC continua vivint moments delicats, això ho sabem no d’ara, és una qüestió que amb certa claredat  era damunt la taula a la darrera convocatòria electoral per escollir rector.

Al programa electoral podem intuir algunes coses, però especialment pel PAS falta concretar quina serà la política laboral del nou equip.

D’altra banda  cal recordar que el PAS és un col·lectiu que ha patit greument les retallades, i que aquesta presentació era una oportunitat per presentar una orientació clara en la política del PAS.  Posar com a excusa la pròrroga dels pressupostos del Govern Central i, de rebot, els de la Generalitat, és…  això mateix:  una excusa, perquè això ja ho sabíem el passat mes d’octubre.

És de suposar que el pressupost serà semblant als anys anteriors o pitjor (atenent les retallades que el Sr. Montoro està fent a la Generalitat). Llavors calia i cal urgentment un pla de xoc per tirar endavant amb aquesta situació econòmica, i un pla estratègic per administrar, governar i capgirar aquesta situació, i nosaltres no l’hem vist. Ni s’intueix, tot dependrà de factors externs (segons ens van explicar), finançament, balanç entre ingressos i despeses,… no ens val! L’equip directiu ja hauria de tenir clara la seva estratègia, perquè les finances i el balanç econòmic depenen en gran mesura de l’acció de govern.

En el breu torn de preguntes poques concrecions,  “prenem nota i ja ens ho mirarem” és la frase que vam sentir més d’una vegada.  Ja sabem que acaben d’aterrar (potser és que ni s’ho imaginaven) al govern de la UPC, però insistim, quan algú es presenta per governar, és perquè coneix la situació i té les línies estratègiques  clares.

En fi, esperarem (tant de bo sigui molt poc temps)  a què ens mostrin el pla d’actuació, però de moment, de la presentació vam sortir freds, això sí, freds de baix cap a dalt.

Ah!, us deixem un parell de perles de la intervenció del Rector per la vostra reflexió:

– “ sense el PAS es poden guanyar unes eleccions, el que no es pot fer és governar…”

–  [responent a quins serien els canals de comunicació pel PAS] “estamos en ello, no patiu que arribaran…”

En suport dels Som 27 i més

Els CAU i la resta de sindicats de la IAC, amb altres col·lectius, hem participat el matí de l’11 de gener en una concentració als Jardinets de Gràcia de Barcelona i a la Fiscalia Superior de Catalunya, en suport al col·lectiu Som 27 i més injustificadament encausats i amb una petició de penes desproporcionades per defensar l’educació pública. Entre ells hi ha un company del CAU-UAB, un professor i 25 estudiants de la UAB, pels quals la Fiscalia demana més d’onze anys de presó per una roda de premsa i una ocupació pacífica.

Com sempre el CAU recolzarà i participarà activament en la lluita per la defensa d’una educació i una universitat pública, gratuïta i de qualitat, tal com ho van fer les il·legítimament encausades de Som 27 i més. I també en la defensa de les llibertats d’expressió, reunió i manifestació. Es increïble que es vulgui criminalitzar amb penes i responsabilitat civil desmesurades i desproporcionades l’ocupació pacífica del rectorat i la participació en una roda de premsa.

Donem tot el nostre suport als Som27 i més, i exigim l’absolució immediata de les 25 estudiantes, el Professor i el membre del PAS de la UAB.  

SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES !!

Malauradament el passat 7 de desembre van detenir el Carles, un dels 27, i avui s’ha produït la detenció de l’Oriol relacionat amb aquest cas, cal aturar com abans millor aquesta escalada de detencions i acusacions injustes.

Us convidem a fer difusió de la notícia i a col·laborar en la lluita.

Caixa de resistència solidària del comité d’empresa de la UAB:

ES26 2100 0424 3202 0018 0685

Més informació:

https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

https://som27imes.wordpress.com/

Adjuntem unes imatges agafades per membres de les seccions sindicals dels CAU i de la IAC que van participar en la mobilització del passat 11 de gener als Jardinets de Gràcia i a la Fiscalia General de Catalunya (podeu punxar sobre les imatges per veure-les més grans):

11 anys de presó per una roda de premsa

Des de el 17 d’abril fins el 17 de maig de 2013, un col·lectiu de persones pertanyents a la comunitat universitària, es van tancar, de forma espontània, al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per tal de demanar l’acompliment dels Acords aprovats al Claustre  del 21 i 22 de Març del mateix any, que feien referència a la defensa de la universitat pública, a la defensa contra les retallades, increments abusius dels preus de matrícula, etc.

A partir del dia 19 d’abril, la PUP (Plataforma per la Universitat Pública, formada per sindicats d’estudiants, personal d’administració i serveis (PAS) i personal docent i investigador), juntament amb tots els organismes unitaris, va decidir donar suport a la tancada per reivindicar l’acompliment de les esmentades resolucions del Claustre. Aquest suport es va manifestar amb un seguit d’actes, un dels quals va ser la convocatòria d’una roda de premsa davant la porta del rectorat el dia 22 d’abril, en la qual el nostre company Jordi (Koki) Gassiot i Pintori va intervenir (de forma consensuada amb el sindicats, la Junta i el Comitè) com a representant del PAS.

És únicament a resultes de la seva participació en aquesta roda de premsa que en Koki Gassiot ha estat imputat en la causa que l’antic Equip de Govern de la UAB va impulsar contra vint-i-set membres de la comunitat universitària. El passat 05 de juliol de 2016 vam tenir notícia que fiscalia feia efectiva la petició d’onze anys i cinc mesos de presó pel “delicte” de participar en l’esmentada roda de premsa.
Aquest despropòsit resulta més esperpèntic encara quan l’acusació del fiscal arriba a sumar més de 325 anys de presó per a les vint-i-set persones encausades en l’entorn d’unes mobilitzacions pacífiques en defensa de la universitat pública. Unes acusacions a hores d’ara només imaginables en casos de terrorisme o violència extrema. Assistim, doncs, a un judici polític, al més pur estil dels oblidats Tribunales de Orden Público, bastit des de les clavegueres universitàries, amb el suport de la pitjor versió de la justícia repressiva. L’objectiu d’aquest muntatge dissenyat per l’antic Equip de Govern de la UAB, és la destrucció personal, política i organitzativa de totes aquelles persones que, des de la legítima oposició, s’han manifestat en forma crítica i s’han posicionat en contra d’unes polítiques de connivència i aplicació de les retallades neoliberals.

Aquesta contundència radical amb la que han emprat totes les eines disponibles per apaivagar qualsevol discrepància és, sens dubte, fruit de la seva manca de legitimitat democràtica davant el poc suport rebut en el procés electoral, en el qual la majoria dels electors van optar per opcions diferents (recordeu que la ponderació del vot afavoreix el professorat funcionari per sobre dels altres estaments mes-info). L’equip de l’exrector Ferran Sancho, incapaç de convèncer la majoria de la comunitat universitària de les seves propostes classistes, ha hagut de recórrer a la falsedat, l’engany i la construcció d’un muntatge judicial estrambòtic per a destruir la legítima oposició, duent-ho, tot plegat, fins a l’extrem de no tenir escrúpols a destruir vint-i-set (i més) futurs i carreres professionals i personals. Aquest procés és una venjança política, evidenciada en el fet que l’actual Equip de Govern de la UAB ha decidit retirar-se del procediment i no formular acusació contra cap de les persones investigades. Tot i així, la causa, ja a mans de fiscalia, continua endavant, empentada per la mà negra dels poders fàctics més retrògrads de l’acadèmia.

És per això que demanem a totes les persones de la comunitat universitària de la UAB, de totes les universitats, i de totes aquelles que creuen en la defensa de la universitat pública, que expressin la seva solidaritat amb totes les persones encausades, i que demanin fermament l’arxivament de la causa.

Recordem que l’any 2013 Koki Gassiot era membre del Comitè d’Empresa del PAS de la UAB i que actualment forma part de la coordinadora nacional del seu sindicat i de la seva permanent. Entenem, doncs, que aquest muntatge judicial és un atac directe al sindicalisme, als drets sindicals i als mateixos drets de ciutadania que van més enllà de les 27 persones encausades: dret a la llibertat d’expressió, de manifestació, d’organització sindical, etc. Independentment de la nostra filiació o militància, tot@s som els 27 i tot@s som més.

 

Caixa de resistència solidària del comité d’empresa de la UAB:

ES26 2100 0424 3202 0018 0685

Més informació:

https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

https://som27imes.wordpress.com/

Avaluació dels riscos psicosocials.

Per fi, després de molts anys d’incomplir l’obligació de fer l’avaluació dels riscos psicosocials, el 31 de maig ens va arribar a tot el PAS un correu de la Gerent per poder fer l’enquesta de l’avaluació dels riscos psicosocials. No podem oblidar,  que la Gerent va prendre la decisió després d’una denúncia d’un company davant d’un conflicte no resolt, que va derivar en un requeriment de la inspecció de treball que obligava a la UPC a tenir feta aquesta avaluació de riscos psicosocials.

[Llegir més aquí]

El CAU a la concentració per la reforma dels PGE

Les delegades i delegats sindicals del CAU, juntament amb les d’altres sindicats, van participar aquest dimecres 7 de juny a la concentració convocada davant la Delegació del Govern a Barcelona, per exigir la modificació dels Pressupostos Generals de l’Estat per incloure el PAS en les mesures per reduir la temporalitat a les administracions públiques. 

Perquè creiem que és urgent un pla d’estabilització de la plantilla del PAS i perquè cal aplicar de manera immediata una taxa de reposició del 100%. Si bé és veritat que és el govern central i l’autonòmic qui posen les traves, també és cert que cal que els nostres representants institucionals ho exigeixin i reclamin als diferents governs amb molta més contundència.

Valorem la presència a la concentració del rector i la gerent de la UPC, i també la de les companyes d’altres sindicats i d’altres universitats.

Aquí podeu veure unes fotos de l’acte:                                            ( click sobre la foto per ampliar )

 

 

MANIFEST UNITARI (Modificació PGE)

 
Exigim la modificació dels Pressupostos Generals de l’Estat
per incloure el PAS en les mesures per reduir la temporalitat
a les administracions públiques

En els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), el govern del PP ha exclòs el PAS de les universitats públiques de les mesures per reduir la temporalitat a les administracions. Als PGE, aprovats al Congrés dels Diputats el passat 30 de maig, s’incorporen mesures concretes amb l’objectiu de rebaixar fins al 8% la temporalitat, en la línia de les darreres iniciatives per reduir la precarietat en les administracions. Concretament, l’article 19.1.6 estableix que:

“podrán disponer de una tasa adicional para estabilización de empleo temporal que incluirá hasta el 90 por ciento de las plazas que, estando dotadas presupuestariamente, hayan estado ocupadas de forma temporal e ininterrumpidamente al menos en los tres años anteriores a 31 de diciembre de 2016”

Cal dir que, inicialment, aquest apartat no s’aplicava a les universitats, atès que, segons les “dades de Montoro”, en el nostre àmbit només hi havia un 4,5% de temporalitat! Tots els que treballem a la universitat sabem perfectament que aquesta xifra és completament falsa, i, a partir d’aquesta evidència, la pressió sindical a totes les forces polítiques ha provocat que es presentessin esmenes als PGE de diferents partits polítics. Finalment, el govern del PP va acceptar una modificació parcial que inclou el PDI en l’abast de la disposició anterior, però segueix excloent el PAS.

A les universitats tenim un gran nombre de companyes i companys del PAS en precari, amb contractes i nomenaments temporals perquè, malgrat les dades falsejades de Montoro, les universitats patim un alt índex de temporalitat -que en alguns casos arriba al 30% del personal- fruit de les retallades imposades en els darrers anys. L’exclusió del PAS de les mesures per reduir la temporalitat és un greuge completament injust, que no es pot justificar de cap manera i posa de manifest la manca de sensibilitat, coneixement i criteri del govern del PP en relació a les universitats públiques. Considerem que aquesta actitud és un menyspreu inacceptable vers el col·lectiu del PAS i exigim que es rectifiqui en la tramitació d’esmenes als PGE al Senat.

Per fer evident la indignació del col·lectiu del PAS, convoquem una concentració de delegats i delegades de les set universitats públiques:

  • Dia i hora: 7 de juny, a les 11,30h
  • Lloc: davant la seu de la Delegació del govern a Catalunya (Carrer Mallorca, 278, Barcelona)