{"id":2139,"date":"2018-04-11T16:09:41","date_gmt":"2018-04-11T14:09:41","guid":{"rendered":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/?p=2139"},"modified":"2018-04-11T16:09:41","modified_gmt":"2018-04-11T14:09:41","slug":"assetjament-paradise-a-les-universitats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/?p=2139","title":{"rendered":"Assetjament \u201cPARADISE\u201d a les universitats"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Assetjament, l\u2019assignatura que suspenen i amaguen les universitats p\u00fabliques.<\/b><\/span><\/h4>\n
\u00a0\"\"<\/a>Article de Jordi (Koki) Gassiot Pintori<\/a>, treballador del Personal d\u2019Administraci\u00f3 i Serveis de la UAB, delegat del CAU-IAC i encausat pel\u00a0 cas dels 27 i mes\u00a0<\/b>@KokiGassiot.<\/span><\/b><\/div>\n

\n<\/b><\/p>\n

Les universitats p\u00fabliques catalanes, lluny d\u2019estar lliures d\u2019assetjament, s\u00f3n un parad\u00eds on les v\u00edctimes son ignorades. Moltes de les organitzacions universit\u00e0ries, de forma sistem\u00e0tica, protegeixen els agressors i, a la pr\u00e0ctica, els faciliten i premien amb la seva permissivitat i indifer\u00e8ncia. L\u2019assetjament pot arribar a convertir-se en una forma gesti\u00f3 de les relacions laborals i, fins i tot, de lideratge i promoci\u00f3.<\/b><\/p>\n

L\u2019assetjament \u00e9s, actualment, un dels riscs psicosocials m\u00e9s important en l\u2019\u00e0mbit laboral, especialment a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, incloses les universitats. Aquest pot afegir-se a altres riscs, com l\u2019estr\u00e8s, el \u201cburn out\u201d (s\u00edndrome de la persona cremada), el bullying o la viol\u00e8ncia ocupacional, provocant una situaci\u00f3 d\u2019indefensi\u00f3 molt dif\u00edcil d\u2019abordar a les possibles v\u00edctimes, a m\u00e9s de danys psicol\u00f2gics i emocionals que afecten a la seva salut, a la vida quotidiana i a la familiar de forma inevitable.<\/p>\n

L\u2019assetjament s\u2019ha d\u2019entendre com una problem\u00e0tica complexa que engloba fen\u00f2mens com la discriminaci\u00f3, l\u2019assetjament moral vertical i\/o horitzontal, el laboral, el vampirisme social, formes de lideratge t\u00f2xic o el m\u00e9s que conegut assetjament sexual. La caracter\u00edstica b\u00e0sica de l\u2019assetjament \u00e9s la pres\u00e8ncia d\u2019una conducta sistem\u00e0tica i prolongada sobre una persona, grup o col\u00b7lectiu que persegueix una finalitat concreta.<\/p>\n

L\u2019estranya organitzaci\u00f3 social estamental de les universitats i les seves l\u00f2giques socio-acad\u00e8miques post-feudals, fan de les universitats una terra f\u00e8rtil on l\u2019assetjament es desenvolupa com una planta invasora abonada i ben regada. Estudiants, investigadors i docents (PDI) i personal dels serveis i l\u2019administraci\u00f3 (PAS) estableixen unes peculiars relacions de jerarquia i poder on, l\u2019assetjador, es pot moure amb una gran impunitat. La teranyina jer\u00e0rquica del PDI, que es superposa a l\u2019estructura vertical del PAS, i l\u2019especial relaci\u00f3 de depend\u00e8ncia deixeble-alumne generen espais de m\u00e0xim confort i pres\u00e8ncia per l\u2019agressi\u00f3 psicosocial.<\/p>\n

Els esfor\u00e7os que es generen des dels \u00f2rgans institucionals per evitar l\u2019assetjament s\u00f3n clarament insuficients, especialment quan s\u2019hi sobreposen interessos ocults que promouen l\u2019estructura de poder, el principi d\u2019autoritat o la preservaci\u00f3 de la immaculada imatge de l\u2019acad\u00e8mia\u2026<\/p>\n

Casos paradigm\u00e0tics es donen entre la jerarquia dels grups de recerca i els departaments: els docents \u201chigh level\u201d poden tenir nivells de poder sobre altres docents de m\u00e9s baixa categoria, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre estudiants de tercer cicle. Els caps dels grups de recerca, directors de departaments o investigadors principals fan funcions encobertes de cap de personal, de selecci\u00f3, d\u2019avaluaci\u00f3, etc. Dins d\u2019aquesta jerarquia, la carrera acad\u00e8mica i professional de les persones de nivell m\u00e9s baix, altament especialitzades i formades en la majoria dels casos, pot dependre totalment d\u2019aquest \u201cjefe\u201d a nivell laboral.<\/p>\n

Quan s\u2019estableix una relaci\u00f3 vertical d\u2019assetjament la v\u00edctima queda absolutament desprotegida. L\u2019assetjament pot ser sexual o psicol\u00f2gic (mobbing), o una barreja d\u2019ambdues coses. La indefensi\u00f3 de la v\u00edctima \u00e9s tan gran que es veu abocada a la submissi\u00f3 o abandonament ABSOLUT de la seva carrera acad\u00e8mica i professional. L\u2019assetjador, normalment revestit d\u2019una p\u00e0tina de reconegut prestigi (i principi d\u2019autoritat), impedir\u00e0 el desenvolupament professional de la v\u00edctima en tot el seu \u00e0mbit d\u2019influ\u00e8ncia acad\u00e8mica\u2026 Aix\u00f2 afecta tamb\u00e9 a una gran part del personal de suport a la recerca, conegut com a PAS de cap\u00edtol 6 (C6), normalment amb contractes d\u2019obra i servei que depenen directament d\u2019un projecte dirigit per un investigador d\u2019alt nivell. Si no hi ha projecte, es produeix l\u2019acomiadament del C6\u2026, en cas de que no es produeixi una submissi\u00f3 evident.<\/p>\n

En alguns casos concrets s\u2019han detectat els que podr\u00edem considerar \u201cassetjadors en s\u00e8rie\u201d. Persones amb un curr\u00edculum d\u2019assetjament d\u2019anys d\u2019evoluci\u00f3, amb m\u00faltiples v\u00edctimes. L\u2019entorn, coneixedor de la situaci\u00f3, ha amagat i protegit l\u2019assetjador mentre ignorava i desprotegia a les v\u00edctimes. Situacions que, quan s\u2019han fet p\u00fabliques, en molts casos l\u2019entorn ha reconegut que ja ho sabien, n\u2019eren coneixedors i no van fer res. \u201cJa saps com \u00e9s, \u00e9s molt passional, se li ha de deixar una mica de marge perqu\u00e8 aporta molts projectes i publicacions, i molts recursos econ\u00f2mics a aquesta universitat<\/i>\u201c.<\/p>\n

Altres situacions s\u00f3n els lideratges t\u00f2xics que afecten a tot un conjunt de persones treballadores. Persones amb actituds autorit\u00e0ries, arbitr\u00e0ries i capritxoses que generen ambients insalubres a nivell psicosocial: canvis constants (i arbitraris) en les formes de treballar, greuges comparatius entre persones de la mateixa categoria i perfil (tractament diferenciat, privilegis\u2026), ordres contradict\u00f2ries, molestar a les persones treballadores en els seu temps de descans, menysteiment el seus drets laborals, indifer\u00e8ncia\u2026 En molts casos aquestes actituds afecten especialment a persones amb caracter\u00edstiques especials en la seva jornada com pot ser la reducci\u00f3 de jornada per cura d\u2019avis o infants. S\u2019han detectat centres de treball on les persones afectades amb diagn\u00f2stics d\u2019accidentabilitat en el lloc de treball per riscs psicosocials, superen el 25%\u2026<\/p>\n

Les relacions resultants entre assetjador i v\u00edctima es reparteixen de forma diferent entre els diferents estaments universitaris. En el cas dels estudiants de primer cicle es produeix majorit\u00e0riament el conegut com a \u201cbullying escolar\u201d i l\u2019assetjament sexual caracter\u00edstic entre grups d\u2019edat post adolescent, aix\u00f2 \u00e9s una evid\u00e8ncia. \u00c9s prou conegut que en la relaci\u00f3 estudiant-PDI, per q\u00fcestions de jerarquia, m\u00e9s que situacions d\u2019assetjament es produeixen situacions d\u2019ab\u00fas, principalment sexual. Tot aix\u00f2 podria fer semblar que el rol de l\u2019assetjador va lligat al de professorat, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed en absolut: va lligat als rols de poder i de jerarquia.<\/p>\n

Poder i jerarquia entre les persones treballadores del PAS, tamb\u00e9 poden generar casos d\u2019assetjament, gaireb\u00e9 com una forma de gesti\u00f3 del personal\u2026 Molts \u201ccaps\u201d (tant del personal d\u2019administraci\u00f3 i serveis com del docent investigador) utilitzen el recurs de l\u2019assetjament per for\u00e7ar el trasllat \u201cvoluntari\u201d d\u2019una persona treballadora que els pugui ser inc\u00f2mode en el seu equip de col\u00b7laboradors: menysteniment, maltracta, canvis de funcions, tasques humiliants, incompliment de drets laborals\u2026, i una pressi\u00f3 constant per foragitar membres de la plantilla que no s\u2019adeq\u00fcin al perfil o submissi\u00f3 requerida per l\u2019assetjador. En el cas de que la v\u00edctima s\u2019enfronti, la soluci\u00f3 de l\u2019empresa sempre \u00e9s oferir un trasllat a la v\u00edctima, justificat-lo per motius de salut\u2026 L\u2019assetjador aconsegueix el seu objectiu sense ni tan sols un desgast social dins de l\u2019empresa, al contrari. En molts casos es premia i reconeix com un \u00e8xit aquestes maniobres i, fins i tot, en cas d\u2019intervenci\u00f3 de l\u2019empresa, s\u2019opta per la promoci\u00f3 de l\u2019assetjador.<\/p>\n

\u00c9s cert que des de la responsabilitat institucional es treballa per evitar l\u2019assetjament. D\u2019una banda es generen protocols anti-assetjament i s\u2019executen avaluacions de riscs psicosocials, per\u00f2 \u00e9s clarament insuficient. El sistema \u00e9s extremadament garantista en la defensa dels drets de l\u2019assetjador, per\u00f2 molt poc efica\u00e7 en la defensa dels drets de la v\u00edctima i la prevenci\u00f3 de cara a possibles nous episodis. El principi d\u2019innoc\u00e8ncia de l\u2019assetjador es defensa amb tanta for\u00e7a, en aquests casos, que es deixa a la v\u00edctima en situaci\u00f3 d\u2019indefensi\u00f3 i vulnerabilitat\u2026, segurament perqu\u00e8 corporativament es potencia la pres\u00e8ncia d\u2019una jerarquia de poder ben diferenciada en la comunitat universit\u00e0ria.<\/p>\n

La lluita contra l\u2019assetjament fa necess\u00e0ria un gran complicitat per part de tota la comunitat i dels responsables de la instituci\u00f3 i, tamb\u00e9, una major implicaci\u00f3 de la inspecci\u00f3 de treball.<\/p>\n

\u00c9s imprescindible la cooperaci\u00f3 i promoci\u00f3 de les tasques de vigil\u00e0ncia que es fan des de la representaci\u00f3 dels treballadors (sindicats i organismes unitaris), que s\u00f3n, normalment, els primeres detectors dels riscs psicosocials. \u00c9s imprescindible desenvolupar institucionalment, una xarxa preventiva i de protecci\u00f3, per evitar els casos d\u2019assetjament i intervenir de forma decidida quan es detecten.<\/p>\n

Cal fer-ho amb la participaci\u00f3 cooperativa i coordinada de totes les representacions de la comunitat universit\u00e0ria: equips de govern, ger\u00e8ncia, responsables de seguretat i salut laboral, representaci\u00f3 dels estudiants, organismes unitaris, delegats i seccions sindicals\u2026 Nom\u00e9s aix\u00ed, les universitats deixaran de ser l\u2019actual parad\u00eds on els assetjadors es mouen amb absoluta impunitat i desenvolupen estructures de poder i creixement en base a aquesta xacra socio-laboral.<\/p>\n

Koki Gassiot i Pintori<\/b>\u00a0\u00e9s membre de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i responsable de riscs laborals de la Secci\u00f3 sindical dels Col\u00b7lectius Assemblearis d\u2019Universitat (CAU-IAC) de la UAB. Tamb\u00e9 forma part del Claustre de la UAB i del Consell Nacional de la IAC.<\/p>\n

Mar\u00e7 de 2018.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Assetjament, l\u2019assignatura que suspenen i amaguen les universitats p\u00fabliques. \u00a0Article de Jordi (Koki) Gassiot Pintori, treballador del Personal d\u2019Administraci\u00f3 i Serveis de la UAB, delegat del CAU-IAC i encausat pel\u00a0 cas dels 27 i mes\u00a0@KokiGassiot. Les universitats p\u00fabliques catalanes, lluny d\u2019estar lliures d\u2019assetjament, s\u00f3n un parad\u00eds on les v\u00edctimes son ignorades. Moltes de les organitzacions […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_s2mail":"yes"},"categories":[5],"tags":[29,22,36,23,35],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2139"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2139"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2139\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2142,"href":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2139\/revisions\/2142"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.upc.edu\/cau\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}