Vés al contingut (premeu Retorn)

Construcció d'una barca a Ghana

Una barca per Azizakpe (2016-O033)
 


Lloc de realització

Illa d’Azizakpe, Ada Foah (desembocadura del riu Volta). Ghana


Soci local

AKOMA Hearts of Ghana


Participants de la UPC

Sergio Velásquez Correa. PDI FNB

Gaspar Albert Lozano. PAS FNB

Mònica Martínez Llobera, Eloy Edo Dolz, Gabriel Font Moya i Arnau Lloansí Colom. Estudiants FNB

Dates de realització

Abril - Setembre de 2016



2016-O033_2



Context del projecte

Azizakpe, és una petita illa d’uns 3 km2, situada a la desembocadura del riu Volta, a Ghana (Àfrica Occidental). La seva població (uns 800 habitants), sobreviu gràcies a la pesca i posterior venda als mercats.

Els nens d’Azizakpe (gairebé la meitat dels habitants de la illa) tenen forces dificultats per rebre l’educació i atenció mèdica necessàries, per manca de barques. 35 nens de l’illa estan escolaritzats al continent i no tenen mitjà de transport per arribar a l’escola. El mateix passa amb els professors de l’illa que viuen al continent, tenen dificultats per arribar regularment a Azizakpe. Això està afectant molt seriosament el nivell acadèmic de tots aquests nens.

L’hospital està al continent (45min. en autobús); en cas d’urgències no tenen cap medi de transport per sortir de l'illa.

Objectius

L'objectiu general d'aquesta fase era la construcció de la barca per Azizakpe.

Els objectius específics eren els següents:

  • Atendre les necessitats de transport de la comunitat
  • Cobrir el transport en possibles emergències
  • Donar feina a alguns membres de la comunitat (tripulació + construcció)
  • Dotar a la comunitat d'autonomia en el transport
  • Facilitar nous coneixements i tècniques que col·laborin amb les pròpies de la comunitat per a la construcció d'un nou tipus de barca.

Activitats realitzades

A BARCELONA:

  • Configuració de l'equip (estudiants i professors de la FNB)
  • Reunions per planificar el calendari i contactar amb possibles entitats col·laboradores
  • Realització, per part dels membres de l'equip, del curs d'iniciació a la construcció naval en fusta impartit per Carles

Jorba (mestre d'aixa).

  • Presentació del projecte a Can Bisa (Vilassar de Mar) per recaptar fons
  • Remodelació del disseny.
  • Realització dels plànols i les plantilles en fusta de les peces definitives i posterior enviament a Ghana
  • Compra d'eines i materials i enviament a Ghana

A GHANA:

L'equip format per quatre estudiants (Mònica Martínez, Arnau Lloansí, Eloy Edo i Gabriel Font) i un professor de la FNB (Sergio Velásquez), juntament amb un fuster del Masnou (Francesc Ballesta) realitzen les següents activitats:

  • Reunions amb l'Ada Technical Institute, per presentar l'equip de treball, conèixer el taller i especificar el tipus de col·laboració
  • Compra de bancs de treball
  • Compra dels taulons de fusta per a l'estructura interna
  • Treballs de taller: tallar les quadernes i parts de la quilla seguint les plantilles i comprovar les conjuntures de la quilla i les quadernes.
  • Trasllat de les peces del continent a l'illa d'Azizakpe
  • Assemblatge i fixat de les peces de les quadernes i la quilla

Resultats

  • Construcció de l'estructura bàsica de la barca (quilla, quadernes)
  • Establiment de col·laboració amb l'Ada Technical Institute, deixant la porta oberta a noves col·laboracions
  • Compromís del mestre d'aixa d'Azizakpe de col·laborar en la construcció final de la barca amb el seu equip
  • Interès i voluntat del mestre d'aixa, d'incorporar les noves tècniques i coneixements adquirits gràcies a aquest projecte als seus pròxims encàrrecs

Perspectives de continuïtat

Degut a les dificultats i imprevistos, no hem pogut assolir els terminis que ens havíem marcat. La barca està en una fase intermèdia de la seva construcció. S'ha fet l’assemblatge de les peces que composen l'estructura bàsica i resta a l'espera de la seva finalització i propera avarada. Sobre la futura continuïtat del projecte a mig i llarg termini, veiem unes perspectives molt positives. El mestre d'aixa i les autoritats de l'illa són conscients de les possibilitats de la nova barca i de l’impuls que pot donar a aquesta comunitat (més feina, més prosperitat). També veuen algunes aplicacions que poden modernitzar i millorar la construcció de les barques que estan fent avui en dia. A més, ara ja disposen d’eines i plantilles que els facilitaran molt poder seguir fent més barques, a banda dels coneixements adquirits.

Valoració personal

SERGIO VELÁSQUEZ: En general los resultados fueron satisfactorios a pesar de las limitaciones en la disponibilidad del espacio, de algunos profesores del Instituto Técnico, de la electricidad y del estado de las máquinas y herramientas.

Los voluntarios tuvieron acceso a una formación básica de tipo práctico en el uso de herramientas de ebanistería y de técnicas de corte, pulimiento y ensamblaje de piezas de madera. Para mi fue muy satisfactorio poder introducirles en estos rudimentos del arte de la ebanistería dada mi experiencia previa en un taller familiar. Esta fase hizo posible una excelente relación e interacción con los habitantes de la Isla y del Instituto técnico, donde el interés de muchas persones autóctonas hizo que nos brindaran su colaboración y ayuda además de su implicación en algunas de las tareas de corte y ensamblaje. Además el proyecto tuvo una gran repercusión entre las personas de la región que pudieron estar presentes durante esta primera fase.

El proyecto desde mi punto de vista es digno de seguir recibiendo el apoyo que se merece ya que la embarcación ha quedado en una fase crucial y crítica para su finalización y puesta en marcha dentro de la comunidad beneficiaria.

Esta parte del proyecto quedó debidamente documentada gracias al apoyo de la ONG AKOMA Hearts of Ghana.

GASPAR ALBERT: La meva valoració d'aquesta segona fase del projecte té dues vessants contraposades. D'una banda, una vessant molt positiva en apreciar la resposta de tots els que hem format part d'aquesta aventura. Veure l'entusiasme, la capacitat de treball i l'esforç desinteressat de tots i cadascun de nosaltres, per aconseguir tirar endavant la construcció de la barca, m'ha omplert de satisfacció i d’agraïment. Conèixer de primera mà l’interès mostrat per la gent d’Azizakpe i les seves ganes de participar per veure acabada la barca, m’ha donat molta alegria, però també ha afegit un plus de responsabilitat i pressió per tal de trobar els mecanismes que facin possible la finalització del projecte.

D’una altra banda, hi ha la vessant més realista. El projecte és molt més complex del que semblava en un principi. Aconseguir engranar els esforços d’uns i altres, i resoldre el problemes de tot ordre que han anat apareixent, ha resultat una tasca realment complicada. Els terminis que ens havíem marcat s’han sobrepassat de molt i el que semblava que s’havia de tenir resolt a mitjans de setembre, hores d’ara està a mig fer. Encara manca una tercera fase. Però mai no s'ha de perdre l'esperança. Després de tota la feina feta no serà massa difícil arribar a finalitzar la construcció i la posterior avarada de la barca. Només cal trobar qui ens pot ajudar i el finançament que ho faci possible.

MÒNICA MARTÍNEZ: Poder participar en un projecte de cooperació sempre era una de les coses que he volgut fer i per fi puc dir que ja esta complert. Treballar amb gent de diferents cultures, on anàvem a construir una barca i ensenya’ls-hi com fer-ho, i vaig acabar tornant sabent moltes més coses. Son coses molt gratificants tant professionalment com personalment. I sobretot per la gent de l'illa.

ELOY EDO: La valoració general de la cooperació duta a terme a Ada Foah ha sigut molt positiva, doncs a més d’aprendre a treballar les fustes en l’àmbit naval, el nostre, hem contribuït en un projecte fantàstic per a la gent de l'illa d'Azizakpe. Tot i que en alguns moments hem trobat dificultats com ara la falta de corrent elèctrica per a treballar amb les  màquines, falta de coordinació amb la gent del Technical Institute...hem fet un gran progrés en la barca que s'ha quedat a tant sols un pas de botar-se.

Esperem que aquest projecte pugui comptar amb l'últim impuls per a poder finalitzar-se i així contribuir a millorar una mica la vida de la comunitat, que bé s'ho mereix.

GABRIEL FONT: Aquest projecte, des del meu punt de vista, ha estat molt enriquidor tant per a mi com per la gent de l’illa, també m'ha donat l'oportunitat d'aprendre a desenvolupar-me en societats completament diferents a la nostra i a veure els inconvenients que planteja un projecte on la barrera mes gran no es ni econòmica ni logística si no cultural.

Aportació del CCD

4.900 €

2016-O033_12016-O033_3



Banner nou.jpg