Vés al contingut (premeu Retorn)

Cooperació

TIC a Etiòpia (2017-O029)

Instal·lació de l'equipament del suport TIC en la pediatria de Meki i identificació de necessitats a l'hospital de Gambo


Lloc de realització

Meki, Etiòpia


Soci local

Meki Catholic School
Living Meki
Alegría Sin Fronteras
Fundación Pablo Horstmann

Participants de la UPC

Albert Sánchez, Julia Igual, Natàlia Jiménez, Arnau Bonet, estudiants de l'ETSETB


Dates de realització

1 al 25 d'agost de 2017


o029-1



Context del projecte

Meki és un poble on s’hi concentra la principal activitat tant econòmica com de recursos de la zona. La majoria de gent viu dels recursos del camp, molts cops escassos. La majoria de dones es dediquen a la creació de la beguda alcohòlica anomenada ‘arake’. La majoria de dones que fan aquest procés de fermentació i destil·lació acaben amb problemes cardio-respiratoris.

Per altra banda, molta gent es dedica a fer ‘injera’, el plat base del país. Hi han dos locals on tenen les màquines de moldre i la majoria de negoci es basa amb la compra venda del cereal i la elaboració. A Meki també hi trobem el “Consell Comarcal” de la zona, controlada per l’Església i la qual també controla l’escola on vam col·laborar nosaltres. Allí hi han unes 100 persones treballant en l’adminsitració (ens va sobtar molt), ja que molts no tenien gaire feina, a més a més, que tant sols tenien un ample de banda de 2MB/s per a tota l’estructura, cosa que feia impossible poder fer servir internet.

Just al mateix poble també es troba la pediatria on vam estar treballant. Hi havien famílies que feien més de 15 kilòmetres a peu per a poder tractar el seu fill, moltes de les quals, deixaven els seus nens en mans dels doctors i tornaven a marxar perquè algú havia d’alimentar els altres fills. En tot cas, la relació vida mort dista molt de la realitat en la qual ens trobem nosaltres.

Què s'ha fet? 

Escola :

Vam estar revisant tota la xarxa que es va muntar l’any passat, es van retirar tots els cablejats que ja no funcionaven i canviar els routers. Per altra banda, vam afegir un nou servidor amb molts més recursos educatius. Entre les activitats dutes a terme hi ha:

  • Classes a tots els infants que no havien de treballar. Féiem grups de 12 persones (tants com ordinadors hi havien) i aleshores els hi ensenyàvem diferents recursos de la intranet i alguns cops, teníem la possibilitat de conectar-nos a internet.
  • Degut al període de vacances la majoria de professors no estaven a l’escola, però si que vam aconseguir que el bicariat fes venir dos professors que feien classe a l’aula d’informàtica i així poder tenir un feedback de l’utilització del curs passat i també de l’utilizació futura, ensenyant com funciona tota la xarxa a més a més de deixar un manual d’instrucció per a poder resoldre qualsevol problema.

Pediatria:

Treballar a la pediatria no era fàcil degut a la quantitat de nens que necessitaven atenció. Vam passar tot el cablejat (juntament amb un projecte que estaven duent a terme el germàde la Lierni (directora del centre), on a part del sistema de registre mèdic la xarxa seria utilitzada per telefonia VeuIP, amb la qual es podien comunicar entre els diferents edificis.

A mode de resum es va fer:

  • Cablejat ethernet pels diferents edificis de la pediatria.
  • Aprenentatge al personal d’administració “registration” per a l’ús de l’aplicatiu del sistema de registre mèdic.
  • Servidor RaspberryPi per a l’orfenat. Ensenyar als professors de l’orfenat el seu ús i utilizació amb els nens.
  • Presentació de l’entorn gràfic i les utilitats del programari del sistema de registre mèdic als metges, personal de laboratori i farmàcia.

Perspectives de continuïtat

 

L’any 2018 s’ha intentat presentar un projecte complert per a la pedietria. Es va presentar a la Fundació Pablo Horstmann, que és la que gestiona el centre però finalment no es va acceptar la proposta.

La xarxa de la pediatria queda bastant per fer. Justament, perquè treballar en sistemes de registre mèdic en hospitals demana com a mínim un any de treball a terreny. No és fácil adaptar un flux de treball a les necessitats. Ara per ara, es pot utilitzar com a registre dels usuaris, però no es poden fer estadístiques amb els valors. Adjuntem el trípctic amb les dades principals del projecte que es presenta el 2018.

Valoració personal

Natàlia: Després d’haver-hi anat per segon any consecutiu es fa inevitable pensar-hi sovint. No tant sols per la feina d’enginyers que podem  portar nosaltres, sinó per tota l’estima rebuda pel personal de l’escola i també per tots els nens. M’agradaria tornar-hi l’any que ve, ja no tant sols per realitzar-hi un projecte tècnic, sinó per a poder retrobar-me amb amics de veritat.

Albert: L’experiència ha estat increïble. Estar a l’escola i poder redissenyar la xarxa i fer-la funcionar altre cop va ser molt significatiu per a nosaltres. La relació amb els alumnes i tots els nens del poble també ha estat molt important per fer de la nostra virtut un compromís que no tant sols perdura en les tres setmanes de treball, perdurarà per molt més temps.

Julia: Tenir l’oportunitat de veure una realitat tant diferent a la nostra ha estat un impacte directe. Fer-nos obrir la ment, adonar-nos que el món és molt divers i que mitjançant els nostres coneixements podem fer una transferència d’habilitats i de recursos que tothom es mereix. N’estic segura que hi tornaré, és impossible no tornar-hi després de la rebuda que vam tenir durant tota l’estància.

Arnau: El projecte de la pediatria no ha sortit tant bé com esperàvem, encara que pensàvem que era la llavor que ens portaria a un projecte de llarga durada. En tot cas, l’experiència ha estat formidable, amb moltes ganes de repetir a Meki. Ja no es tracta tant de cooperació Nord-Sud si no d’amistats que es fan difícils de deixar-les passar. Pel que fan els resultats els considero positius, encara que serien millorables amb una estància més llarga.

 

Aportació del CCD

4.833 €

o029-2o029-3



Banner nou.jpg