Vés al contingut (premeu Retorn)

Arquitectura a Bolívia (2019-A003)

Enfortiment de capacitats agroproductives de comunitats rurals a Cochabamba i rehabilitaciódel canal de reg Pirigallo i el seu entorn. Pla participatiu de desenvolupament integral amb la UMSS i la cooperativa de dones indígenes constructores (2019-A003)


Lloc de realització

Capinota, Cochabamba, Bolívia


Socis locals

Central Regional de Regantes de Capinota, Comunidad de Riego del Pirigallo, Alcaldia de Capinota, Universidad Mayor de San Simon (UMSS)


Participants de la UPC

Docents: Carles Llop Torné, Maria Pura Alfonso Abella, Karla Subirana Solé 

Estudiants: Marc Ponce Pujol, Adrián Álvarez Barcial, Andrea Martín Garcés, Mercè Mullerat Marimon, Laura Collado, Ivan Horue Ferrero, Erika Paz Yanez, Andrea González Fábregas, Irina Berdonces, Alejandro Clemente Chueca


Dates de realització

Setembre 2018 – Desembre 2019





Context del projecte

Com a conseqüència de la infravalorització de la zona rural i agrícola, el poble de Capinota, situat a l’àmbit metropolità de Cochabamba, es troba amb una gran deixadesa en quant a polítiques de desenvolupament, visibles, entre d’altres coses, amb el mal estat del sistema del seu canal de reg o en aspectes d’abandonament patrimonial i de manteniment de la població, afectant així al seu funcionament, i de la mateixa forma a l’eficiència de la producció agrícola, sumat, per altra banda, de les exigències climàtiques produïdes per el canvi climàtic, traduint-se en  períodes extrems de fortes sequeres i d’inundacions. En conseqüència, la regió es troba en un continu declivi socioeconòmic. En quant a la comunitat, es denota una gran separació i discriminació en vers a les comunitats indígenes. En la zona de Cochabamba, més urbana i amb major influència externa, la gran majoria de joves no sap parlar quechua, idioma nadiu que identifica les seves arrels, sinó que han après en la seva majoria a parlar anglès i castellà. Aquest aspecte es palpa en menor grau a Capinota pel fet de ser un territori més rural i amb una economia i característiques del territori molt diferents (La comunitat té menys població i principalment es dediquen al sector agropecuari). En l’actualitat, entenem el territori de Cochabamba i Capinota com un sol territori Vall, de fet tot ell és anomenat “El Valle Bajo” ja que Cochabamba depèn completament de Capinota per la seva zona agrícola, al igual que Capinota depèn de Cochabamba pels seus serveis. És per això que la estreta relació entre Capinota i Cochabamba necessita d’actes d’apoderament de les comunitats agrícoles i indígenes i d’enteniment de la estreta relació que hi ha entre ambdues zones. El projecte no només pretén donar suport tècnic a la localitat de Capinota d’una forma més directa mitjançant un projecte de rehabilitació del canal de Reg, sinó també col·laborar amb la Universitat local (UMSS-Cochabamba) per treballar en conjunt en un conjunt de eines urbanístiques i de planejament que donin respostes a la desconnexió territorial existent entre lo urbà – rural en qüestquions socio-economiques i culturals establint unes bases de Pla de Desenvolupament Integral que retorni al seu territori la connexió que antigament establia un vincle de desenvolupament conjunt.

Què s'ha fet? 

Activitat 1 – Planificació estratègica del projecte i identificació. (primer torn) (Septembre 2018-Febrer 2019)

S’ha organitzat un primer equip de projecte format per un equip multidisciplinar d’estudiants i professionals de la UPC. Al Gener de 2019 es va desplaçar el primer torn a la comunitat per a fer el primer contacte i la identificació del projecte. Així com elaborar un procés de documentació sobre els recursos tècnics i bibliogràfics disponibles en relació amb el PDI de Capinota i el context en què ens trobem. Constitució del marc de col·laboració entre els diferents entitats participants i de la metodologia de treball. Verificació gràfica de l'estat actual del canal de reg del Pirigallo per trams i el seu recorregut exacte. Recollida de dades sobre la construcció tradicional local, materials disponibles i forma de vida de les comunitats afectades.

Resultat 1 –

Durant el primer viatge d’identificació és van prendre totes les dades necessàries per a l’execució del projecte de reg de la comunitat del Pirigallo, així com les entrevistes i anàlisis de sensibilització de la comunitat, així com es van poder constituir i signar del marc de col·laboració entre els diferents entitats participants i de la metodologia de treball, per un costat amb la comunitat i l’alcaldia de Capinota, on es va programar la presentació d’un primer document tècnic executiu al mes de Maig 2019 a la fi de poder optar a les subvencions municipals per a l’execució del canal, per altre banda es va planificar i organitzar un taller conjunt a l’Agost entre els estudiants de la UPC i els de la UMSS per elaborar les bases d’un PDI per a la comunitat de Capinota dintre d’un Pla urbanístic Metropolità del Departament de Cochabamba.

Activitat 2 – Redacció del projecte de modificació del canal de Reg del Pirigallo (Maig 2019)

Resultat 2 –

 L’Equip multidisciplinar de l’UPC va redactar la modificació del projecte tècnic i gràfic executiu per a la comunitat, apostant per un projecte d’un impacte ambiental menor, utilitzant recursos tècnics locals i materials d’obra km0 (bioconstrucció), que respecti i tingui en compte les necessitats locals i respecti les propietats ecosistèmiques del mateix alhora que suposa un catalitzador social i cultural per al a comunitat fomentant eixos transversals com el turisme rural, el paisatge rural dignificat o qüestions de gènere i ètnic (comunitat de dones indígenes). El document ha estat tot un èxit donat que el govern local l’ha validat i li ha atorgat el 100% del finançament previst per la seva execució.

Activitat 3 – Segon desplaçament. Workshop San Simon. (juliol – Agost 2019)

L’altre part de l’equip multidisciplinar s’ha desplaçat a terreny per l’execució del Workshop conjunt amb les estudiants de la UMSS

Resultat 3-

Hi ha hagut una gran participació i compromís per part de la UMSS i dels seus professors i alumnes. El taller va suposar un intercanvi de coneixement entre facultats que van establir unes bases teòriques i pràctiques, d’intercanvi de coneixement i capacitació reciproca, així com es va produir com a resultat  tot un conjunt d’eines gràfiques, eines de planejament i un document de bones practiques urbanístiques per a les bases del futur projecte de desenvolupament integral de Capinota, que es durà a terme al llarg del 2019-2020 entre les parts descrites.

 

Activitat 4 – Segon desplaçament. Comunitat de Reg (juliol – Agost 2019)

Es va presentar el projecte executiu a la comunitat de reg del Pirigallo conjuntament entre els membres de l’equip, la central de regants de Capinota i l’administració local. És van establir les bases i organitzar el procés de la següent fase.

 

Resultats 4 –

Gran participació de la comunitat, acceptació del projecte, inici de les obres per part de la municipalitat i voluntat de la comunitat de començar a gestionar la fase 2 del projecte amb els mateixos agents, aquest cop a una escala més local (focalitzada en els minifundis vinculats al sistema de reg) . També es va realitzar la identificació per la propera Fase 2 del projecte. 

Perspectives de continuïtat

Es dona per conclosa la primera fase del projecte on es poden considerar tot un èxit, tant l’acollida i l’execució del projecte de reg per part de la municipalitat com la participació de tots els organismes implicats així com els resultats obtinguts al primer taller de planejament realitzat a la UMSS.

Ara mateix s’estan establint les bases de continuïtat de la Fase 2 del projecte de reg amb els mateixos agents, aquest cop a una escala més local (focalitzada en els minifundis vinculats al sistema de reg). Es planificà que des de Setembre 2019 fins Febrer 2019 es preparà la documentació tècnica i gràfica necessària per a presentar a la comunitat al Febrer 2019 així com per organitzar les fases d’execució (aquest cop a escala de comunitat) amb la mateixa.

Per alta banda, tot i l’èxit en participació i documentació extreta del Workshop del PDI amb la UMSS, diferents interessos polítics així com la visible discriminació cultural que els participants del taller (nosaltres) van veure per part de la Institució Universitària (res a veure amb les estudiants i el professors) fa que no és pugui repetir-ho de la mateixa forma i que donat l’interès de l’administració local de Capinota en continuar amb el projecte de planejament,  la formula haurà de canviar. S’està actualment treballant per establir les bases de continuïtat del taller amb la UNIBOL (Universitat Indígena  Quechua de Bolivia) on, les participants de l’anterior taller podran donar-li continuïtat però aquest cop de forma personal i sense ser representatius de la UMSS. Tot i això, seguim en contacte amb la UMSS i estem buscant de poder donar-li la continuïtat merescuda després dels bons resultats del taller, només embrutat per petits episodis polítics que res hi tenien a veure. 

Valoracions personals

 

Adrià Alvarez Barcial

Un cop més he tingut l'oportunitat de poder formar part d'un projecte de cooperació internacional gràcies al Centre de Cooperació pel desenvolupament de la UPC. Tenir la possibilitat de posar a prova tots els coneixements acadèmics adquirits al llarg dels meus estudis, així com les meves aptituds i capacitats personal  gràcies als projectes en els quals he participat és enriquidor, realitzador i molt satisfactori. Estar en contacte continu i treballar conjuntament amb la comunitat local de Capinota (Cochabamba), una comunitat totalment diferent de qualsevol altre amb qui abans hagués pogut treballar, un continent diferent i en un projecte fora de la meva zona de confort, on poder realitzar un aprenentatge transversal i enriquidor, debatre sobre decisions tècniques i de disseny amb un punt de vista totalment diferent, planificar una alternativa a com dirigir els processos constructius segons els mecanismes i recursos locals, gestionar col·laboracions amb les universitats locals i treballar en equips multidisciplinaris amb dinàmiques horitzontals, entendre la forma d'autogestionar-se de les comunitats agrícoles de Capinota, com emfatitzar un projecte amb un clar caràcter social i cultural, aprendre sobre la cultura local, la seva arquitectura tradicional... tot això i més m'ha donat l'oportunitat de créixer en l'àmbit professional i un l'aprenentatge constant també en l'àmbit personal. 

Recomanaré aquesta experiència a tothom que vulgui viure la seva formació acadèmica d'una forma més real i que deixa una sensació interna de satisfacció màxima.

Molt agraït per l'oportunitat, i amb moltes ganes de continuar treballant i dur endavant el projecte, com a professional, com a estudiant i com a persona,



Andrea González Fàbregas

 

Base A me ha ofrecido la oportunidad de vivir mi primera experiencia en el mundo de la cooperación internacional y no podría estar más agradecida. Después de años estudiando arquitectura no me podía imaginar lo distinto que es en la realidad aplicar los conceptos que me han estado explicando a través de diapositivas y ejercicios, y sigo sorprendida de haber comprobado lo muchísimo que se puede llegar a aprender en tan poco tiempo si se juntan las personas adecuadas con el objetivo común de ayudar a toda una comunidad a través de la arquitectura. 

Al unirme al equipo no me esperaba viajar hasta Bolivia a los pocos meses, y mucho menos lo muchísimo que me aportaría la experiencia. El proyecto cobró vida para mi durante el mes que estuvimos allí, donde realizamos las tareas de verificación del canal y nos aseguramos de que podríamos llevar a cabo el proyecto gracias a la colaboración de la comunidad y su apoyo. Los miembros de la comunidad que nos acogió lo hicieron con cariño, ilusión y esperanza de que podríamos ayudarles realmente, y eso de alguna manera consiguió cargarnos aun mas las pilas para que los meses de trabajo duro que se avecinan tengan más sentido que nunca.

Nuestra visita se dividía en dos etapas. La primera, en Cochabamba, consistía en impartir un Workshop multidisciplinar en la universidad mayor de San Simón. Esto nos daba la oportunidad no solo de enseñarles nuestro modelo de trabajo y proyecto, sino de aprender de ellos y de ganar una nueva perspectiva del proyecto que luego podríamos aplicar. Desde el primer momento el Workshop supuso un gran reto, tuvimos que dedicarle horas de trabajo y esfuerzo pero el resultado fue genial. La experiencia de poder comentar con ellos las ideas y conceptos que tenemos tan interiorizados aquí y poder compararlos con los suyos en mi opinión fue crucial para poder llevar a cabo el proyecto en Capinota con éxito.

La experiencia no fue perfecta ni mucho menos. Tuvimos mil contratiempos y problemas con los que debíamos lidiar a diario, inseguridades, nervios y una gran cantidad de trabajo, pero de lo que estoy segura es de que hemos vuelto con ganas de seguir más y mejor, y aunque no se si volveré a tener la oportunidad de volver a Bolivia con este proyecto, si que estoy segura de que este no será mi único proyecto de cooperación internacional, ya que después de todos estos años estudiando arquitectura, creo que por fin he encontrado y comprendido lo que quiero hacer con ella.

 

 Iván Horue Ferrero

Mi vivencia durante la estadía en Bolivia me ha abierto las puertas al mundo de la cooperación. En el viaje he aprendido no solo en el ámbito académico y profesional sino también en el personal. Me ha permitido aplicar y complementar los conocimientos adquiridos en mi formación académica, pasando a ser más consciente de la práctica real de la arquitectura. Al mismo tiempo, he puesto a prueba mis aptitudes y capacidades personales tanto en el Workshop multidisciplinar que impartimos en la Universidad Mayor de San Simón en Cochabamba como en el desarrollo del proyecto de mejora del canal de riego de Capinota.

He tenido la oportunidad de vivir en una cultura con otras costumbres. Es un contexto marcado por otros recursos que definen su actitud y su manera de ser y de entender la vida. Ahí la gente es afable y especialmente humilde; me han acogido en su país y también en sus casas junto con su familia. Tras conocer otra realidad uno se percata y toma conciencia del contexto en el que vivimos, y es inevitable contrastarlos y valorarlos con la necesaria mentalidad crítica. En Bolivia he asimilado una visión más humanista que me ha demostrado que la comunidad juega un papel clave en la realización del proyecto debido a la inmensa implicación con la que están dispuestos a colaborar.

A pesar de que los imprevistos en algunos momentos nos supusieron una odisea mantenernos a flote y que el proyecto exigió mucha dedicación, conseguimos un buen resultado que la comunidad supo apreciar con gratitud, llenándonos de satisfacción. Como bien dicen, las ilusiones acortan caminos y aligeran las cargas, y es por toda la confianza que tengo en este proyecto, en el equipo y en la propia comunidad de Capinota que seguimos luchando por tratar de dejar el mundo mejor de como nos lo hemos encontrado. Por eso, quiero reiterar mi agradecimiento al Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC por haberme ofrecido la oportunidad de formar parte de esta experiencia.

 

 

Karla Subirana Solé

Aquesta ha sigut la meva primera experiència amb Cooperació amb el Centre de Cooperació al Desenvolupament de la UPC. Ha sigut una experiència molt enriquidora, aquesta és la conclusió que trec a la tornada, tot i que vam tenir moments de tot tipus durant l’estada. No només hi anàvem a fer la verificació i continuar amb la redacció del projecte de millora del canal de reg, sinó que també anàvem a donar un Workshop a la Universitat de Cochabamba durant 5 dies. Una vegada allà, vaig passar moments de molta motivació amb els projectes, de pensar que no estava al nivell, que no arribàvem a tot, canviàvem l’estat d’ànim amb molta facilitat. 

 

Vam viure durant un petit període de temps en un altre país i molt diferent al nostre, això ens va fer adonar-nos de les diferències que tenim, viure xocs culturals, veure la discriminació que hi ha també dins del seu país, veure altres maneres d’entendre el món, etc. Penso que és una molt bona manera de conèixer un país i la seva gent, fent un projecte de cooperaci, coneixes i t’endinses molt més amb la seva gent i la seva cultura que amb un simple viatge. A més a més, cada vegada que sents que ets útil i que la feina que fas té un sentit i t’ho agraeixen, fa que tots els impediments i moments de frustació que has viscut s’esvaeixin, i pensis que val la pena si estàs podent ajudar a la comunitat. 

 

Per altre banda, la nostra feina no tenia fí, estàvem coordinant els convenis, el Workshop amb la Universitat, el projecte amb la Universitat, la resta de l’equip i la comunitat de regants, sempre teníem coses que parlar, algú a qui trucar o quedar o alguna cosa a preparar. A nivell mental, va ser bastant dur ja que no teníem ni un segon de desconnexió. No tot era previsible, i fins que no ens vam poder reunir amb la Universitat i amb la comunitat en persona, no ens van poder aclarir certes coses que ens requerien fer canvis i anàven augmentant el volum de feina. També vam trobar a faltar que un coordinador del projecte pogués estar allà ja que era el paper que estàvem fent nosaltres i no el teníem après encara.  

 

Vull agrair la oportunitat d’haver participat en aquest projecte, ha estat molt enriquidor tant per l’àmbit professional com per el personal. És una experiència que recomanaria a tothom. 

 

 

Laura Collado

Nervis, inseguretats, dubtes ... Tot això és el que vaig sentir abans del viatge a Bolívia. A més del cansament acumulat pels dies de treball intens abans de la partida.

Com és normal, i més encara tractant-se és del meu primer viatge de cooperació internacional, estava aterrida. Els nervis podien més que les ganes d'anar al viatge que portava esperant gairebé un any.

Un cop a l'avió, però, totes aquestes pors i inseguretats es van esfumar. Ja estava en camí i tot anava a sortir bé. La realitat va ser que no tot van ser flors i violes però que en definitiva, ha estat una experiència molt enriquidora, que (encara que sembli molt típic dir-ho) m'ha fet créixer en molts sentits i m'ha fet obrir horitzons i conèixer una realitat diferent de la meva. En definitiva, m'ha fet sortir de la meva zona de confort i m'ha fet enfrontar, durant un curt període, la vida que molts altres viuen diàriament.

Malentesos per xocs culturals i falta de comunicació, classisme, discriminació, pobresa, desemparament infantil, injustícies, situacions de tensió, malalties... són algunes de les situacions de les quals hem estat testimoni i a què ens hem hagut d'afrontar.

El Workshop a la UMSS

El workshop sorgeix en l'anterior viatge que van fer els nostres companys a Bolívia amb la idea d'apropar mètodes educatius i compartir coneixements entre els membres de Base-A i els alumnes de la Universitat Major de San Simón (UMSS).

Amb el temps, els professors de la UMSS van donant-li un caràcter més formal, el polititzen i el burocratitzen convertint-lo gairebé en un element de campanya electoral. A Bolívia en sistema educatiu està totalment polititzat i compleixen patrons d'aliances partidistes dins el professorat i direcció.

Aquest fet ha estat determinant, ja que ha dificultat la participació d'una de les professores, i ara pilar, del projecte en Capinota: La professora Irma Quiroz.

A més d'arguments classistes, sembla que aquesta docent pertanyia a un partit contrari als organitzadors i coordinadors del workshop.

Durant la nostra estada, la gestió del Workshop també ha estat molt condicionada per una sèrie d'intricats polítics que hem anat descobrint i desxifrant gràcies a Janeth, el nostre contacte i vincle amb la universitat.

En general el Workshop va ser tot un èxit: hi va haver una alta participació per part dels alumnes, que es van implicar en els debats i van fer totes les tasques que es van anar plantejant per part de Base-A.

Per la nostra banda, vam impartir quatre classes, una cada un, parlant de temes diversos com urbanisme, medi ambient i l'eina paramètrica QGIS.

Projecte del canal de reg a Capinota

Vam anar a Capinota amb la resta d'alumnes de la UMSS per tal d'acabar el Workshop que havíem estat fent durant la setmana a Cochabamba amb la visita al poble. La idea era donar-li visualització al projecte del canal de reg en què estàvem treballant, alhora que proposàvem una activitat amb la consegüent recollida d'informació per part dels alumnes com a part de sensibilització del projecte.

L'arribada al poble va ser una mica xocant, ja que només arribar ens vam veure sent els protagonistes de l'assemblea setmanal de la comunitat de regants, on ens van transmetre tot el munt de desitjos i preocupacions que tenien. També ens va esglaiar una mica veure que tot i creure que ja estava solucionat el tema de l'allotjament, encara no s'havia decidit el lloc on passaríem els següents dies.

Tot i el primer impacte, la resta de l'estada a Capinota va anar molt bé. La gent del poble ens va començar a acollir i tots ens vam anar sentint tots més còmodes a casa de la dona que ens allotjava, Dona Rosemary. La veritat és que no ens va faltar res, ens va tractar de meravella donant-nos allotjament i preparant-nos menjar diàriament. Ens va acollir a casa seva com uns membres més de la família.

Els dies en Capinota van servir per verificar la feina feta fins aleshores, alhora que descobríem que ja no se'ns requeria per la part del projecte que havia sigut objecte d'estudi, sinó que ens encarregarem d'una nova ampliació del canal.

Del tram original del projecte realitzat es conservarien algunes modificacions que complementaran el treball que es realitzarà a través de l'enginyeria local.

Les dificultats del viatge

Com a fet a destacar la situació més difícil a la qual ens enfrontem durant el viatge va ser l'ingrés hospitalari d'Iván a causa del mal de l'altura i d'un consegüent edema pulmonar, obligant-nos a buscar una solució d'urgència perquè no empitjores la seva situació de per si ja delicada.

A més d'Iván, Karla i Andrea també es van emmalaltir. L’Andrea va estar hospitalitzada i en observació una setmana després del viatja. La tornada va ser dura, ja que es trobava molt malament i eren molestes hores de vol. El no saber que li passava també va ser que patíssim bastant fins que no va ser trasllada a l'hospital.

Situacions de per si delicades que es magnifiquen en trobar-se en un país estranger i sense el suport ni medis al que estem acostumats.

 

Conclusions i coses a millorar

El workshop ens va arribar a generar bastant estrès a causa del format i caràcter formal que va anar prenent per part de la UMSS. El nombre d'alumnes proposat pels professors era bastant major a l'esperat inicialment i la participació de diversos membres de professors va ser augmentar el nerviosisme. També se'ns va exigir per part seva proporcionar refrigeris i aperitius per als descansos.

També cal entendre que els costums i formes de fer del país es basen en relacions de confiança que costa forjar i riqueren de temps. És per això que considero que hagués estat necessari que en aquest viatge en concret, en què gran part del treball era de gestió i justament afiançar aquesta confiança, hauria d'haver estat acompanyat per un dels membres que ja havia viatjat amb anterioritat, si pot ser un coordinador, per haver estat acompanyats en tot moment d'algú amb experiència.

El fet que fos el primer viatge de cooperació per a tots els membres de l'equip augmentava la sensació d'inseguretat de tots. Potser hagués estat necessari haver estat acompanyat d'un membre experimentat o coordinador que ens ajudés amb la gestió d'aquest, ja que la continuïtat del projecte podria haver-se vist afectada.

De totes maneres el viatge ha resultat ser un èxit i hem tornat amb els objectius establerts i amb una full de ruta bastant clara i marcada fins al següent viatge.

Per acabar, només em queda remarcar la importància que ha representat per mi aquest viatge i agrair l'oportunitat que se m'ha brindat.

Considero que això pot marcar una diferència en el desenvolupament del meu futur professional, no només de cara als coneixements adquirits, sinó també pel fet d'enfrontar-me a situacions complicades i haver-les d'encarar amb efectivitat.

A més, ja parlant des d'un punt de vista més personal, aquest viatge m'ha fet obrir els ulls a una realitat de la qual no era del tot conscient... o potser sí que ho era, però és molt diferent veure-ho, experimentar-ho, viure-ho.

 

 

Marc Ponce

La meva primera experiència en el món de la cooperació ha estat tot un gran descobriment. Sincerament, no esperava aprendre tant en tant poc temps com en la realització del viatge de  reconeixement a Capinota, uns 15 dies al gener/febrer d’enguany a la zona del projecte. 

La immersió que representa un projecte de cooperació internacional en una cultura o comunitat desconeguda, diferent a la teva, fa que un mateix doni el seu 100% i estigui amb els cinc sentits en ple rendiment, per tot el que es pot aprendre i per tal d’unir esforços amb els beneficiaris per a poder arribar a objectius comuns, ja siguin en la millora de les condicions ambientals, en la cerca d’una educació més equitativa, en la millora de la salut o en la lluitar contra les desigualtats tant en l’àmbit social com en l’econòmic. Realment, ha estat un treball dut a terme amb molta il·lusió, però el millor de tot ha estat veure l’agraïment profund de la comunitat de regants en aquest cas, per la feina feta, i això produeix una enorme satisfacció personal.

M’agradaria acabar aquesta carta de valoració personal donant les gràcies a la gent del Centre de Cooperació i Desenvolupament (CCD) de la UPC que fa possible que aquests tipus de projectes puguin tirar endavant i que els alumnes universitaris puguem desenvolupar aquesta ajuda voluntària tant enriquidora.

 

 

 

Aportació del CCD

 €



Banner nou.jpg