Vés al contingut (premeu Retorn)

Edificació a Mèxic (2019-C001)

Desenvolupament d'activitats de recerca i formació per a la millora de la seguretat de les edificacions enfront de sisme a la regió de Chiapas (2019-C001)


Lloc de realització

Chiapas, Mèxic


Soci local

Universidad Autónoma de Chiapas, Facultad de Ingeniería https://www.ingenieria.unach.mx/


Participants de la UPC

: Lluís Gil, Ernest Bernat, Mònica Ardanuy, Heura Ventura, Laura González López, Josep Claramunt, Luis Enrique Mercedes, Amir Mahboob.

Dates de realització

1 Juny 2019 a 31 desembre 2019






Context del projecte

L’estat de Chiapas a Mèxic és un dels més pobres del país, a aquest fet se li afegeix un risc sísmic important. El darrer va succeir el passat febrer de 2019 amb danys únicament materials, però el de setembre de 2017 va produir víctimes humanes. Les seves construccions solen ser de baixa qualitat i amb limitada capacitat de resiliència. Trobar sistemes econòmics i sostenibles per reforçar les estructures i evitar el col·lapse immediat pot ajudar a reduir el risc de fallades sobtades sobre les persones. Una de les estratègies passa per reforçar els murs amb tèxtils d’origen vegetal i morter. La fabricació del tèxtil requereix d’una indústria manufacturera capaç de trenar els fils i crear malles aptes per a la seguretat estructural. La indústria artesanal de Chiapas té molta tradició en la fabricació de tèxtils. Això pot obrir una possibilitat de crear noves línies de producte que diversifiquin el treball indígena, executat bàsicament per dones.

Què s'ha fet? 

Es van desplaçar a Chiapas el Lluís Gil i la Laura González. Les activitats que es van dur allà a terme van ser:

  • Recollida d’informació sobre les fibres vegetals utilitzades a Chiapas. Es van recollir mostres i es va parlar amb els distribuïdors. Aquestes mostres seran analitzades als laboratoris de la UPC per a determinar-ne les propietats resistents.
  • Recollida d’informació sobre la indústria artesanal de tèxtils a Chiapas. Es van identificar i visitar alguns centres productors i distribuïdors: Tutxla Gutiérrez, San Cristobal de las Casas, Zinacatán, Venustiano Carranza y Palenque. Es va contactar amb els distribuïdors d’artesania tèxtil dels centres oficials i es va obtenir informació sobre la tecnologia de manufactura. Es va seleccionar la zona productora més idònia que va resultar ser Zinacantán.
  • Es va coordinar, amb la casa de cultura de Ziancantán, la fabricació d’unes mostres de teixit amb cotó, en forma de malla, que s’utilitzaran per fer assajos resistents a la UPC.
  • Es va presentar la tecnologia de reforç amb tèxtils i morters al Congrès CONPAT 2019 que s’organitzava a la Universidad Nacional Autónoma de Chiapas UNACH i que recollia la presència d’estudiants d’enginyeria, enginyers civils i arquitectes professionals i membres de la Asociación Latinoamericana de Control de Calidad, Patología y Recuperación de la Construcción.
  • Es va coordinar una actuació de doctorat amb el professor de la UNACH Juan José Cruz Solís per aplicar la tecnologia de reforç en el marc d’una direcció de tesi doctoral.
  • Es va realitzar una reunió virtual a tres bandes amb UNACH, UPC i MAPEI Mèxic per comentar la tecnologia i estudiar possibilitats de distribució del producte.

Perspectives de continuïtat

En aquests moments s’estan portant a terme als laboratoris de la UPC els assajos sobre la idoneïtat tècnica dels materials i les tecnologies tèxtils obtingudes a Chiapas. A partir dels resultats es procedirà a millorar el procediment i s’estarà en condicions de tenir un producte tècnicament adequat per al reforç. Amb les dades obtingudes es podrà fer un estudi econòmic de la viabilitat d’explotació en mercat. Un cop es tingui tota la informació es tornarà a contactar amb la Casa de la Cultura de Zinacantán per organitzar el sistema de manufactura. Per a la distribució es compta amb la complicitat de l’empresa multinacional Mapei Mèxic com a potencial agent comercial d’aquest nou producte.

Valoració personal

Lluís Gil: la tecnologia té possibilitats perquè els materials hi són i la manufactura és viable. En tot cas, cal acabar d’afinar alguns aspectes per a què el resultat del comportament mecànic sigui òptim en relació als costos. El sector acadèmic i professional ha mostrat una gran interès i el sector productiu també es va mostrar col·laboratiu. L’experiència m’ha permès descobrir que el món de la producció artesana és absolutament hermètic i ocult. No va ser possible contactar directament amb les productores indígenes i sempre vam tenir un interlocutor. De fet, els propis professors de la UNACH no van assistir a les reunions per no crear suspicàcies. Això genera una estranya sensació sobre les condicions laborals i marca un cert horitzó de risc en el projecte.

Laura González: El sector artesanal a Chiapas ha mostrat interès en el projecte i estan oberts a col·laborar, pensen que pot ser una oportunitat real per enfortir la seva economia a través de la manufactura d’un nou producte amb valor afegit. La viabilitat del projecte està subjecta al perfeccionament de la tècnica d’elaboració de l’estructura tèxtil, així com a l’elaboració d’un estudi econòmic més acurat que permeti desglossar costos i focalitzar-se en la competitivitat del producte. El treball sobre el terreny ha sigut indispensable per establir contactes amb institucions, associacions artesanals i sobre tot amb les persones que es dediquen a l’artesania, ja que la seva forma d’organització és força informal i això pot comportar certes dificultats a l’hora de treballar a distància.

 

Aportació del CCD

3.500 €



Banner nou.jpg