Vés al contingut (premeu Retorn)

2014/11/05 - "Després de dues bones experiències, no m’ho pensaria per a una tercera"

2014/11/05 - "Després de dues bones experiències, no m’ho pensaria per a una tercera"
L'Helena Garcia és estudiant de darrer curs de la FIB, com diu ella "espero que per poc temps més, ja que només em queda lliurar el PFC!". Des de sempre li ha agradat la informàtica, i la tecnologia, i per això no és estrany que acabés estudiant a la FIB. Ara mateix està treballant en els temes de mineria de dades i intel·ligència artificial. A banda, és una apassionada de la música, els llibres, viatjar i conèixer persones i indrets nous. Ens explica que sempre ha tingut clavada l'espina de no haver-se encaminat cap a branques més socials, i que justament per això li va semblar fascinant la idea de combinar la cooperació per al desenvolupament i els coneixements adquirits a la universitat. 



Explica'ns una situació curiosa del viatge...

Una escena que tinc molt gravada és d’un dels primers matins que vaig passar a Bobo-Dioulasso. Era ben d’hora i em disposava a agafar un autobús que em duria al campus universitari. Quan vaig arribar a la parada, vaig observar que tothom se saludava, independentment de si es coneixien o no, es donaven la mà i xerraven una estona. Aquesta va ser una de les primeres mostres que vaig tenir de la humanitat i dels vincles socials que allà tenen. Si voleu més anècdotes, n’hi ha un munt al blog de viatge que vaig fer:
http://3-semaines-a-bobo.blogspot.com.

Com et vas assabentar de la possibilitat de participar en un projecte de cooperació? Què et va motivar a implicar-te?

A principis del segon any de carrera vaig conèixer un noi de la FIB, el Guillem, que se n’havia anat 3 mesos de cooperació a Guatemala i que l’estiu següent volia marxar a Bolívia. Durant l’estiu vaig estar seguint el seu blog de viatge i em va encantar. Quan va tornar en vam parlar molt, i això em va donar la motivació i empenta necessàries per voler emprendre una aventura com aquella. Així doncs, em va convèncer per buscar un projecte per l’estiu següent. Al final ens vam ajuntar amb 4 companys més i vam decidir continuar el projecte que ell va començar a Guatemala, que pretenia donar suport a les TIC de comunitats rurals i ajudar amb la infraestructura tecnològica a una petita ONG de El Salvador.


Per tant, al 2012 vas participar en el projecte a Guatemala, i aquest estiu has viatjat a Burkina Faso. Què hi has anat a fer?

Ja fa un temps vaig conèixer el projecte de cooperació que hi ha entre la UPC i la Universitat Politècnica de Bobo-Dioulasso (Burkina Faso). És un projecte que dóna suport a la docència, més concretament a l’Escola Superior d’Informàtica (ESI), i cada any hi viatgen professors de l’UPC per impartir-hi cursos intensius. El meu PFC va ser fruit de la cerca d’algú que hi implantés una plataforma e-Learning per tal de suplir la manca de professorat i de recursos que tenen. Així doncs, la meva tasca ha estat investigar sobre eines d’e-Learning (finalment vam escollir Moodle, entre altres motius perquè alguns professors ja la coneixien), adaptar la plataforma a les necessitats i requeriments de l’ESI i anar allà per implanatar-la al campus i per donar formació a professors i alumnes.


 

Com explicaries a algú que no ho coneix com és Burkina Faso?


Uf… és complicat, són tantes coses… Primer de tot destacaria les diferències culturals i socials. Només arribar te n’adones que el tarannà és diferent, les ciutats són molt més caòtiques i brutes alhora que la gent és molt més oberta i amable que aquí. A nivell visual, els edificis són més baixos i més vells, els carrers rarament estan asfaltats i el trànsit no té cap mena de llei. Hi ha venedors ambulants per tot arreu, i sempre trobaràs gent que parla amb altra gent, són molt sociables. En general els colors són més càlids, el del sòl, els de les construccions, i els de la vegetació fins i tot. Les olors són també molt diferents, tant del menjar, dels carrers i fins i tot de les persones.


A nivell de llengua, generalment tothom parla francès (amb un accent molt peculiar) i una o dues de les moltíssimes llengües locals que conviuen, depenent de la regió. Culturalment són tan diferents… La família és molt important per a ells, solen viure varis nuclis familiars junts: pares, fills, avis, tiets… quanta més gent millor. Les cases solen tenir espais comuns molt amplis per tal de facilitar la vida social en família. A nivell de religió, conviuen musulmans (predominant), cristians, protestants i animistes. El més curiós és que la convivència és pacífica, cadascú tria a nivell individual o per influència familiar quina és la seva religió. Per tant, el país ha de combinar les festivitats de totes elles i ho fa sense problemes, i tant pots trobar una mesquita com una catedral o un conjunt de “fetitxes” de budú. En un pla més crític, políticament parlant hi ha una dictadura encoberta, i a nivell social hi ha certa tendència al masclisme i a la repressió de col·lectius minoritaris, i la poligàmia està acceptada i sovint ben vista. A nivell ambiental falta força consciència, i a nivell econòmic hi ha desigualtats gegants entre la classe alta i el poble. El nivell de vida és molt baix i és el 13è país amb l’IDH més baix del món, tot i que la gent és alegre, viva i, majoritàriament, feliç. M’agradaria destacar, sobretot, la seva humanitat. A pesar de tots aquells punts en què puguem divergir amb la seva cultura, a nivell humà van un pas per davant. Allà te n’adones que tothom ajuda a tothom, i que un familiar, amic o fins i tot conegut mourà cel i terra si necessites ajuda sense demanar res a canvi. En altruïsme ens poden donar una lliçó!

Què t'ha aportat a tu participar en aquest projecte i viatjar a Burkina Faso?


Moltíssimes coses, tantes que no acabaria mai d’explicar-les... Resumint, ha estat una de les millors experiències de la meva vida. Poder conèixer una altra realitat molt diferent a la nostra i aprendre que entre cultures no som tan diferents com ens creiem, tot i les fronteres culturals, polítiques i idiomàtiques que ens separen. També confirmar que la gent té molts prejudicis amb l’Àfrica i que als països del “1r món” tenim inculcat un sentiment de superioritat molt allunyat de la realitat. I el més important, sentir que els projectes com aquest realment serveixen d’alguna cosa, descobrir una societat on la gent té realment interioritzat l’altruïsme i, sobretot, haver conegut persones que valen moltíssim i la pena i amb els quals vull mantenir el contacte.

Tu participes a la Campanya 0'7%, gràcies a la qual es financen els projectes com el de Burkina Faso. Què diries als estudiants nous perquè s'hi apuntin?

 

Hi participo gairebé des de l’inici de la carrera, quan em vaig assabentar exactament de què anava. Als estudiants els diria que amb tan sols aquesta petita aportació contribueixen a què molts projectes de cooperació es puguin dur a terme any rere any, i que són importants pels objectius que tenen i per la filosofia que promouen. Alhora són una bona oportunitat per obrir les portes de la cooperació als estudiants que hi estiguin interessats i que vulguin contribuir-hi amb els seus coneixements.

 

Creus que continuaràs vinculada a la cooperació per al desenvolupament quan acabis la carrera?

 

N’estic totalment convençuda. Després de dues bones experiències, no m’ho pensaria per a una tercera. De fet, he començat un postgrau de Cooperació Internacional al Desenvolupament i la meva idea és formar-me per poder realitzar molts més projectes i cada cop amb més coneixement de causa. A la universitat miraré de seguir-hi vinculada a través de TxT (Tecnologia per a Tothom) i pel meu compte seguiré buscant nous horitzons.


Banner nou.jpg