Vés al contingut (premeu Retorn)

El urbanismo de la seguridad frente a la complejidad urbana. Morfologías contemporáneas del miedo y el asedio. Incertidumbre y cambio en Bijlmermeer [Ámsterdam], Dobrinja [Sarajevo] y el Distrito Central de Beirut

Autora: Inés Aquillué Junyent - 24 d'abril de 2017 - Director de Tesis:Estanislao Roca Blanch DUOT UPC

La producció constant de la ciutat substitueix paulatinament uns elements per altres. Tanmateix, en ocasions es produeix un augment d'incertesa que accelera els canvis en els sistemes urbans provocant modificacions irreversibles en les seves estructures. Aquestes modificacions en la forma i la topologia urbanes tendeixen a produir transformacions accelerades poc predictibles en sistemes espacials, però que permeten el registre de processos urbans que en altres condicions serien difícilment observables. Analitzar els canvis en aquests sistemes és el principal objectiu d'aquesta investigació, on s'identifiquen estratègies de seguretat i complexitat reproduïdes sota l'augment d'incertesa. Per avaluar ambdues estratègies en l'evolució de la ciutat, s'analitzen sistemes urbans, de manera que la diferenciació entre el sistema social i el sistema espacial facilita el treball sobre les seves mútues afectacions. El concepte seguretat es desenvolupa des de la literatura crítica, relacionant la seva triple accepció teòrica [salvaguarda, seguretat i certesa] amb la incertesa, per construir la seqüència violència-por-incertesa-dispositiu-seguretat. La complexitat urbana s'entén com la diversitat d'estats accessibles del sistema urbà, identificat com un sistema obert que intercanvia matèria, energia i informació amb el seu entorn. Des de la perspectiva espacial en aquesta investigació la forma i la topologia urbanes s'analitzen a través del binomi parcel·la-edifici i els seus canals de comunicació adjacents. Gràcies a la construcció teòrica sobre l'urbanisme de la seguretat i de la complexitat urbana s'estableix un mètode d'anàlisi per a sistemes urbans en els quals s'hagi produït un canvi en la forma a la llum de la incertesa. El mètode recull els enunciats extrets dels marcs conceptuals sobre la seguretat i la complexitat aplicats a la ciutat i els distribueix asimètricament en cinc fases consecutives, però de lectura sincrònica: forma urbana [1], augment d'incertesa [2], aplicació del dispositiu [3], canvi en la forma urbana [4], fluxos d'informació [5]. Les cinc fases s'apliquen en l'anàlisi de tres assaigs empírics, identificats com tres sistemes urbans amb processos de canvi sota incertesa, que s'analitzen a través de models morfològics i topològics específics. Els tres assaigs empírics seleccionats són el barri residencial de Bijlmermeer a Amsterdam, el barri perifèric de Dobrinja a Sarajevo i el Districte Central de Beirut. En el primer assaig es registren els canvis provocats per la incertesa provocada per la por en un sistema massa simple i fràgil, l'estructura del qual no va poder evolucionar: Por i renovació urbana a Bijlmermeer [1965-2016...]. El segon assaig identifica un barri de la ciutat de Sarajevo on s'han produït greus modificacions provocades primer per la violència del setge sobre la ciutat durant la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, i després pel traçat d'una nova línia de frontera interna, que ha dividit el barri i ha provocat greus modificacions en la seva estructura demogràfica i espacial: Setge i homogeneïtzació a Dobrinja, Sarajevo [1992 - 2016...]. El tercer assaig registra els canvis esdevinguts en el centre de la ciutat de Beirut, una àrea complexa social i espacialment, víctima d'una primera destrucció propiciada per la incertesa de la Guerra Civil Libanesa, seguida d'una simplificació de la seva estructura arran de la subsegüent reconstrucció: Destrucció i simplificació al Districte Central de Beirut [1975 - 2016...]. L'anàlisi de cada un d'aquests assajos empírics ha permès validar el mètode construït i avaluar els enunciats extrets del marc conceptual. Els resultats demostren la validesa de l'ús dels models morfològics i topològics en l'anàlisi de sistemes urbans afectats per canvis accelerats, i identifiquen l'existència d'estratègies de seguretat i complexitat en la construcció de les ciutats sota processos d'alta incertesa.

 

Accés a la tesi