Vés al contingut (premeu Retorn)

Resultats de la cerca

5680 elements coincideixen amb el vostre criteri de cerca. Ordena per rellevància · data (més recent primer) · alfabèticament
Filtra els resultats.
R015 Celebració de Ganeix Txaturti. Roger Palau Serra
Índia. Cada any a principis de setembre se celebra un dels festivals hindús més importants i multitudinaris de l’Índia: Ganeix Txaturti. La festivitat té com a protagonista Ganeix, un déu amb cap d’elefant i cos humà. La celebració dura 10 dies, comença amb la construcció de la imatge de Ganeix i acaba amb la immersió al mar de les imatges del popular déu hindú. Els joves surten feliços a celebrar el festival amb grans altaveus, recorrent i ballant la musica per els diversos carrers de l’Índia i animant a la gent que es troben pel camí a que s’uneixin amb ells.
Ubicat a Cooperació / / Concurs 2019 / Realitat
R014 Pati de jocs. Ariadna Puig Engel
Índia. Els estius a l’Índia són molt calorosos, i l’aire condicionat és poc habitual en la majoria de llars. És per això que els carrers de les ciutats i pobles de l’Índia es converteixen en centres neuràlgics pels seus habitants, sobretot quan hi ha una ombra sota la que refugiar-se. Els carrers actuen de menjador, sala de reunions o pati de jocs, i és habitual veure grups de dones prenent el té assegudes a terra, parelles de treballadors dinant de la carmanyola, o nens jugant descalços.
Ubicat a Cooperació / / Concurs 2019 / Realitat
R013 Hora de berenar. Ariadna Puig Engel
Índia. Els nens de la casa d’acollida Shine segueixen un estricte horari i dieta que s’emmotlla al tractament del càncer que pateixen. Ni galetes ensucrades ni entrepans, per berenar hi ha llenties bullides amb chilli. Durant els àpats és l’únic moment que s’enretiren les màscares que els protegeixen dels virus i bacteris de l’exterior, i podem veure els seus entremaliats somriures.
Ubicat a Cooperació / / Concurs 2019 / Realitat
R012 Les ombres de l’Índia. Ariadna Puig Engel
Índia. No és fàcil ser dona a l'Índia. Ja des de la gestació és difícil. Professionalment, exercir de metge, advocat o professor ha estat tradicionalment reservat pels homes, així que dones com la Sarisha han d’utilitzar les seves habilitats com cosir o pintar per poder guanyar-se la vida i poder ser econòmicament independents. Ara les coses comencen a canviar, sobretot a les grans ciutats, però les ombres de l’Índia persisteixen a les zones més rurals.
Ubicat a Cooperació / / Concurs 2019 / Realitat
R011 Desde el Sur. Sebastián Zaera
Tanzània. Desde el sur las cosas no se ven igual que en el norte. Recorrer los países requiere adaptarse y estar abierto a encontrarse con nuevas experiencias, entendiendo que no siempre las cosas que uno observa están al revés, sino que es uno/a el que debe cambiar la mirada.
Ubicat a Cooperació / / Concurs 2019 / Realitat
R010 Puentes. Sebastián Zaera
Tanzània. Creo que esta foto sintetiza uno de los principales aspectos de los trabajos de cooperación: la construcción de puentes sólidos y estables que contribuyan a conectar a las personas y a fomentar el encuentro e intercambio de conocimientos.
Ubicat a Cooperació / / Concurs 2019 / Realitat
R009 “Estamos vivos porque estamos en movimiento” J. Drexler. - Sebastián Zaera
Tanzània. Lo primero que me impactó al llegar a Tanzania fue el ajetreado ritmo de sus ciudades y pueblos, la gente en las calles, los vendedores ambulantes. El movimiento era lo que daba vida a su pueblo y, como espectador, yo tuve que estar en movimiento para dar vida a la foto.
Ubicat a Cooperació / / Concurs 2019 / Realitat
R008 Mi pueblo mis reglas. Laura González López
Mèxic. San Juan Chamula és una comunitat indígena dels Alts de Chiapas. El seu sistema d'organització econòmic-social és si més no, curiós. La jerarquia social es divideix en dos grups, "mayordomos" i la resta del poble que es dedica principalment a la ramaderia i l'agricultura. Els "mayordomos" regenten alhora el poder polític i eclesiàstic. Així i tot, la presa de decisions és voluntat de tot el poble, fent ús d'un sistema assembleari. Entre d'altres, el poble de San Juan Chamula va decidir cremar viu un "mayordomo" corrupte i cremar un cotxe patrulla com el que es veu a la fotografia, que ara s'exhibeix a la plaça principal com a símbol d'un poble rebel que no es doblega davant el poder central.
Ubicat a Cooperació / / Concurs 2019 / Realitat
R007 Stop plastic. Laura González López
Mèxic. El Cañón del Sumidero, un dels principals atractius i de l'estat de Chiapas a Mèxic, es troba avui inundat de plàstic. L'ús abusiu d'aquest material està arribant a límits mai vistos, destrossant paisatges i ecosistemes, amenaçant la vida... Les labors de neteja no són suficients perquè no donen l'abast, i les polítiques lluny de ser restrictives són cada cop més ineficients pel que fa a l'ús desmesurat del plàstic. L'economia del petroli arrasa amb tot el que troba al seu voltant i la humanitat, lluny de posar el focus en allò que realment importa, seguim pensant que no hi ha alternativa al model existent, som incapaços de posar-lo en dubte i construir un nou model que sigui capaç de protegir la vida.
Ubicat a Cooperació / / Concurs 2019 / Realitat
R006 Teixint futur. Laura González López
Mèxic. Mentre la mare fabrica artesanies tèxtils amb telar de cintura, la filla camina cap a la llum amb energia, alegria i esperança. El nadó observa la seva germana amb atenció mentre menja un saborós plàtan però la seva fermesa transmet que sap perfectament que li queda poc temps fins a realitzar tasques pròpies d'un adult. L'etapa de la infància es viu intensa i feliç però durant un període de temps molt curt.
Ubicat a Cooperació / / Concurs 2019 / Realitat