Vés al contingut (premeu Retorn)

Resultats de la cerca

5408 elements coincideixen amb el vostre criteri de cerca. Ordena per rellevància · data (més recent primer) · alfabèticament
Filtra els resultats.
101-R Don Marcos. Gaia Èlia
Autora: Gaia Èlia. Hondures. Don Marcos atura el 4x4 de l'ONG: "No podeu marxar sense gaudir d'aquestes vistes". Aquest vall representa la frontera entre Hondures i Nicaragua, la serralada del fons ja és territori nicaragüenc. Trojes, és terra de frontera, de barreja de cultures, de contraban i d'abandonament per part dels governs centrals.
Ubicat a Cooperació / / Imatges 2016 / Realitat
105-R Corrent cap a cap lloc. Marta Fernández
Autora: Marta Fernández. Líban. En aquest indret entre les muntanyes que separen Líban de Síria, centenars de famílies s’han refugiat fugint de la violència que assola Síria. Aquí han trobat una seguretat, sobretot per als nens, que són majoria. La manca d’escoles i d’oportunitats educatives per als més petits els ha convertit una “generació perduda”.
Ubicat a Cooperació / / Imatges 2016 / Realitat
106-R Que almenys ens arribi l'aigua. Marta Fernández
Autora: Marta Fernández. Líban. Amb pràcticament cap ajuda externa, els refugiats han construït l’assentament ells mateixos. Per tal de fer arribar l’aigua a cada un dels refugis, varies famílies comparteixen mànegues d’aigua connectades al pou que hi ha al mig de l’assentament i va fent torns per poder omplir els dipòsits. D’aquesta manera, donen solució a la manca de recursos d’una manera eficient i col·laborativa.
Ubicat a Cooperació / / Imatges 2016 / Realitat
107-R Refugiats del sol. Marta Fernández
Autora: Marta Fernández. Jordània. El camp de refugiats d’Azraq està situat al bell mig del desert, a un indret de sorra on les temperatures a l’estiu sobrepassen els 35 graus, mentre a l’hivern s’aproximen als 0 graus. Fora dels refugis, l’ombra es converteix en un element cobdiciat per la seva escassetat. La vida a Azraq es caracteritza per la manca d’oportunitats, a on les activitats del dia a dia es limiten a anar a buscar aigua a centenars de metres i fer cues per aconseguir aliments per a la família.
Ubicat a Cooperació / / Imatges 2016 / Realitat
109-R Palacio Municipal: Pasado y presente de la Ciudad de Chihuahua. Miguel A. Orduño
Autor: Miguel A. Orduño. Mèxic. Palau de govern municipal de Chihuahua, lloc reunió amb funcionaris de Govern, com a exemple, la Direcció de Planejament i Avaluació que em van orientar en el meu projectecol·laborant amb informació rellevant i l'ús de tecnologies, proporcionar-me estadístiques entemes d'aigua i les diferents formes de participació ciutadana valorades per al projecte del CCD.
Ubicat a Cooperació / / Imatges 2016 / Realitat
111-R Al mercat s hi compra calç. Joan Ramon Rossell
Autor: Joan Ramon Rossell. Marroc. A la Medina de Tetuan s’hi ven de tot. Entre “xil·labes” i olives hi trobem els materials tradicionals de construcció com la calç, que compren en terrossos les dones per a encalar les seves cases, una feina periòdica que proporciona diferents prestacions a les parets: reflecteix el sol, millora el comportament tèrmic, funciona com a fungicida i manté net l’aspecte exterior dels paraments.
Ubicat a Cooperació / / Imatges 2016 / Realitat
112-R Pantone. Enrique Ortiz
Autor: Joan Ramon Rossell. Marroc. Primo Levi explicava que no entenia què volien dir els escriptors quan parlaven del “blau cel”. Per a ell, que era químic de formació, el blau disposava de múltiples tonalitats que tenien a veure amb el cobalt, el brom, el lapislàtzuli, o l’índi. Una passejada per Chaouen ens mostra la infinita paleta de blaus que es pot aconseguir amb una mica de calç, aigua i pigments naturals, tot i que avui dia ja deuen ser artificials.
Ubicat a Cooperació / / Imatges 2016 / Realitat
113-R Skyline parabòlic. Enrique Ortiz
Autor: Joan Ramon Rossell. Marroc. El Fondouk Chejra conserva els darrers tallers de telers de Tànger, amb els artesans, els seus ingenis i un aparador de teixits de tota mena que després de regatejar ens endurem satisfets a casa. És una visita obligada i que cada vegada miro amb nous ulls. En aquesta darrera ocasió vaig descobrir aquest skyline tan endreçat i grotesc alhora: arcs apuntats, coberts d’Uralita i lluernes arrenglerades que queden subjugades al nou ordre imposat per les inevitables antenes parabòliques.
Ubicat a Cooperació / / Imatges 2016 / Realitat
115-R Cadascú la porta a mida. Montserrat Bosch
Autora: Montserrat Bosch. Marroc. La Medina de Tetuan bull d’activitat a totes hores, però a vegades, a trenc d’alba, encara es pot passejar per ella i descobrir, quan els comerços romanen tancats, el garbuix de portes. Quan em miro aquesta fotografia penso en el conte de la Rinxols d’Or, en que cada cadira, tassa i llit estava fet a mida de l’usuari.
Ubicat a Cooperació / / Imatges 2016 / Realitat
116-R desQuadre elèctric. Montserrat Bosch
Autora: Montserrat Bosch. Marroc. No sé si riure o plorar. Aquesta és una realitat construïda que colpeix. Massa sovint observada quan ens capbussem en els edificis de les medines marroquines, declarades Patrimoni de la Humanitat, mostra un estat d’abandó, de manca de control i de desgavell que espanta fins al dolor físic. És una fotografia obscena que serveix per denunciar el que malauradament no veiem quan visitem el Marroc folklòric.
Ubicat a Cooperació / / Imatges 2016 / Realitat