La IA no és màgia: és enginyeria i és la nostra feina

L'emergència de la IA generativa és real i no és passatgera. Des del llançament de ChatGPT el novembre de 2022, hem assistit a l'adopció tecnològica més ràpida que la humanitat ha documentat. No és un hype efímer: la IA generativa compleix les propietats d'una tecnologia de propòsit general — és pervasiva, millora de forma contínua i genera innovació a tots els sectors que toca. Com l'electricitat al seu moment. Com la informàtica de xarxa el darrer mig segle.

Però la UPC no és cap nouvinguda davant de tecnologies transformadores. Hem absorbit el pas de la regla de càlcul a la calculadora, del full de càlcul al programari de matemàtiques avançat. Hem vist el CAD-CAM transformar les enginyeries i les arquitectures. Hem vist la web, els cercadors i la Viquipèdia capgirar la manera com investiguem i ensenyem. Cada una d'aquestes tecnologies va provocar les mateixes pors: que els estudiants deixarien de pensar, que faríem obsoletes competències fonamentals, que perdríem el control. I cada vegada, la resposta correcta no va ser prohibir ni ignorar — va ser entendre, integrar i adaptar.

Amb la IA generativa, cal fer exactament el mateix. Però ho hem de fer amb més rigor del que estem mostrant. Ara mateix, la IA ocupa un espai estrany en el discurs universitari: oscil·lem entre tractar-la com a màgia incomprensible i fer-la servir sense criteri. Cap de les dues actituds és pròpia d'una universitat politècnica. Una tecnologia prou avançada pot semblar màgia — però la nostra feina, precisament, és obrir la caixa i entendre què hi ha a dins.

Això demana una estratègia institucional. Una estratègia que tracti la IA com a tecnologia, no com a fenomen cultural; que entengui com funcionen els models, quins són els seus límits reals, i quines implicacions té integrar-los en la docència, la recerca i la gestió. Una estratègia que respecti la privacitat de les dades — perquè la GDPR no és opcional — i que preservi la capacitat de la universitat de prendre decisions tecnològiques pròpies. La nostre sobirania tecnològica.

La UPC té un precedent que val la pena recordar. El 2004, vam adoptar Moodle com a plataforma de programari lliure per al campus virtual, en un moment en què la majoria d'universitats optaven per solucions tancades. Aquella decisió va obrir la porta a contribucions internacionals, va situar la UPC i ThinkUPC com a referent en innovació educativa oberta, i va demostrar que una universitat pública pot ser productora de tecnologia educativa, no només consumidora.

Ara ens cal repetir aquell gest. Aprofitar les fortaleses que tenim — en supercomputació, en intel·ligència artificial, en sistemes d'informàtica educativa — per construir i incorporar solucions obertes, auditables i sota el nostre control. El projecte LAMB, plataforma de codi obert per a la creació d'assistents d'aprenentatge amb IA que permet la seva integració amb Moodle i altres sistemes, nascut de la UPC en col·laboració amb la UPV i en un pilot d'execució que condueix l'ICE dins el projecte LEIA, és una manera concreta de fer-ho. No l'única, però sí una que demostra que la universitat pot liderar, no només adaptar-se.

El marc ètic d'aquest treball és el Manifest Safe AI in Education, que estableix set principis per a la integració segura de la IA a l'educació i fan operatives les directives europees sobre IA i educació. Els tres més rellevants són:

Supervisió humana: la IA assisteix, mai substitueix el docent.

Confidencialitat: les institucions han de controlar la infraestructura i les dades dels estudiants.

Precisió i explicabilitat: rigor davant les al·lucinacions, fonts verificables, transparència sobre les limitacions.

La IA generativa no és màgia. És enginyeria. I l'enginyeria és exactament allò que fem els politècnics.

Marc Alier