Innovació en biomecànica per afrontar la lesió medul∙lar

Desenvolupar dispositius lleugers, fàcils d’utilitzar i econòmics. Aquestes van ser tres de les premisses d’un grup de metges i enginyers que es van plantejar la recerca de noves solucions tècniques per ajudar persones que tenen lesions medul∙lars que els impedeixen posarse dretes i caminar. Portar al mercat un exoesquelet robòtic –com es coneixen aquests dispositius– amb aquestes característiques concretes va fer possible la creació de l’empresa ABLE HumanMotion, sorgida de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), liderada pels socis emprenedors Josep Maria Font, director del Laboratori d’Enginyeria Biomecànica de la UPC; Alfons Carnicero, enginyer industrial i biomèdic, i Àlex Garcia, enginyer d’Automàtica i Control. “Els exoesquelets que ja hi ha al mercat són molt cars –poden costar uns 100.000 euros–, pesen molt i són aparatosos, de manera que,de fet, no estan resolent el problema d’un tipus concret de pacients que tenen mobilitat al maluc però no al genoll”, explica Alfons Carnicero, soci fundador i CEO d’aquesta jove spinoff de la UPC. Davant aquest repte, experts de les universitats d’A Coruña, Extremadura i la UPC van posar en marxa el 2013 un projecte i una investigació amb finançament del llavors Ministeri d’Economia i Competitivitat. El 2017 la investigació es va concretar amb el desenvolupament d’un prototip de nova generació –conegut com a ABLE Exoskeleton i es va fer el primer assaig amb pacients. El mateix any el projecte va ser seleccionat i va rebre un ajut econòmic del programa CaixaImpulse, que desenvolupen la Fundació La Caixa i Caixa Capital Risc amb l’objectiu de promoure la transferència de coneixement al mercat i la societat, a través de la creació d’empreses biotecnològiques. Un dels elements que es van tenir en compte per convertir aquesta iniciativa en l’empresa ABLE Human Motion –constituïda formalment l’octubre del 2018– va ser el considerable nombre de persones que es podrien beneficiar del tipus d’exoesquelet en què es treballa. “Només tenint en compte la lesió medul∙lar de pacients que tenen mobilitat al maluc però no al genoll el nombre d’afectats arreu del món és d’1,5 milions de persones, de les quals unes100.000 a Europa i unes 100.000 més als Estats Units”, detalla Alfons Carnicero. Però, a més a més, l’equip promotor està convençut que la seva tecnologia pot ser utilitzada en el futur en altres patologies neuromusculars derivades de l’ictus, l’esclerosi múltiple o la poliomielitis. “En el futur, a més a més, pensem adaptar aquesta tecnologia per ajudar a la mobilitat de les persones d’edat avançada”, assenyala el director general de la nova empresa tecnològica sorgida de la UPC. Ara ABLE és un prototip funcional, que s’està fent funcionar de manera experimental amb pacients, i “ara el que estem fent és desenvolupar millores del dispositiu per poder completar l’equip final aquest mateix any, per fer immediatament després les etapes de validació clínica i certificació”. ABLE és un dispositiu mèdic de classe IIa amb un procés de validació i certificació que “calculem que pot durar un any més, i, per tant, el nostre objectiu és començar a vendre’l l’any 2021”, indica Carnicero. Fins ara ABLE Human Motion s’ha finançat amb ajuts com els de l’organisme europeu EIT Health (xarxa de suport a la innovació en salut que rep el suport de la Unió Europea) i de la iniciativa SME (ajuts a empreses de mida petita i mitjana), en fase I, del Programa Horizon 2020 de la Comissió Europea. “Actualment estem tancant la primera ampliació de capital, que serà d’entre 300.000 i 500.000 euros”, explica Alfons Carnicero.