Preguntes freqüents

Una Patent és un títol que reconeix el dret d’explotar en exclusiva la invenció patentada, impedint a altres la seva fabricació, venda o utilització sense consentiment del titular. Com a contrapartida, la Patent es posa a disposició del públic.

El dret atorgat per una Patent no és tant el de la fabricació, l’oferiment en el mercat i la utilització de l’objecte de la Patent, que sempre té i pot exercitar el titular, sinó, sobretot i de forma singular, "el dret d’excloure a d’altres" de la fabricació, utilització o introducció del producte o procediment patentat en el comerç.

La Patent pot referir-se a un procediment nou, un aparell nou, un producte nou o un perfeccionament o millora d’aquests.

La duració de la Patent és de vint (20) anys a comptar des de la data de presentació de la sol•licitud.

Per obtenir el reconeixement de la creativitat dels inventors.

Per recuperar les inversions fetes mitjançant la comercialització (llicències o cessions).

Per donar suport a la creació d'empreses de base tecnològica EBT's i spin off.

Per facilitar la innovació, ja que al patentar es fan públics els coneixements a escala mundial.

Per a que una invenció pugui ser objecte d’una Patent ha de reunir tres requisits:

Novetat

Es considera que una invenció és Nova quan no està compresa en l’Estat de la Tècnica.

Activitat Inventiva

Es considera que una invenció implica una Activitat Inventiva si aquesta no resulta de l’estat de la tècnica d’una manera evident per a un expert en la matèria.

Aplicació Industrial

Es considera que una invenció és susceptible d’Aplicació Industrial quan l’objecte de la invenció pot ser fabricat o utilitzat en qualsevol classe d’indústria, incloent-hi l’agrícola.

L’Estat de la Tècnica està constituït per tot el que abans de la data de presentació de la sol•licitud de patent s’ha fet accessible al públic a Espanya o a l’estranger per una descripció escrita o oral, per una utilització o per qualsevol altre medi.

• Procés i dates d’una sol•licitud de Patent Nacional Posteriorment a la Publicació del Informe sobre l’Estat de la Tècnica, la OEPM permet triar entre dos procediments per concedir la Patent:

   

  • Continuar el procediment general de concessió.

     

  • Petició de l’Examen Previ (el sol•licitant podrà demanar que es procedeixi a examinar la suficiència de la descripció, la novetat i l’activitat inventiva objecte de la sol•licitud de patent).

La patent ha de ser nova a nivell mundial, per tant, qualsevol publicació, document, congrés, que s’hagin fet públics abans del registre de la sol•licitud de la patent, provocarien que el requisit de Novetat Mundial no estigués i podria invalidar la patent. Als EUA, els investigadors gaudeixen d’un any de gràcia, precisament per permetre que publiquin i després patentin.

A vegades es un problema difícil identificar a tots els inventors, el que es important ja que la sol•licitud ha de mencionar-los a tots (i a cap mes), lo qual es crucial als EUA. Per identificar els inventors es requereix dos passos:

• Definir la invenció o invencions (o sigues, les reivindicacions).

• Determinar qui va fer la contribució al concepte inventiu tal i com es reivindica. Si el inventor A va contribuir al concepte inventiu, i tot el que va fer la persona B va ser dur-ho a la practica (reduction to practice als EEUU) amb molt de treball però sense cap esforç inventiu, A es l’únic inventor tot i que A cregui que ambdós son coinventors.

La mera concepció de la invenció amb una expectativa raonable de que funcionarà es suficient per a ser l’únic inventor en camps de la Técnica molt predictius, com l’electromecànica simple; però no en camps menys predictius com la química i la biotecnologia. En aquests camps els que porten a terme la practica també poden ser inventors.

Existeixen diverses bases de dades per a patents. Algunes són d'accés públic i d'altres són de pagament.

Bases de Dades Gratuïtes:

• Espacenet
• Depatisnet
• Free patents on line
• Patent Lens
• Prior smart
• Patent scope

Bases de Dades de Pagament:

• Derwent Patent Index (Subscripció de la UPC)
• Dephion
• Thomson Innovation
• Total Patent
• SumoBrain

De la mateixa manera que es poden fer cerques per delimitar l'abast de la invenció, com s'ha comentat anteriorment, també es poden fer per detectar possibles infraccions d'altres patents ja publicades.

Per això, es possible dur a terme diversos tipus de cerques. Hi ha una guia escrita per l'STN que mostra una llista de bases de dades, així com a casos pràctics. Diferents tipus de cerques:

• Per paraula clau. Tenen com a objectiu detectar les patents relacionades amb els termes tècnics que s'han introduït.
• Classificació internacional de patents. Té com a objectiu l'anàlisi de les patents englobades en un sector tècnic determinat. La majoria d'oficines de patents ordenen els documents segons la classificació internacional de patents (CPI).
• Pel titular. Inclouen les patents a favor d'una persona física o jurídica concreta.
• Per l'inventor. Inclouen les patents a les quals consta l'inventor, és a dir, una persona física determinada.
• Per família de patents. es tracta de la selecció de diverses patents nacionals referides a una mateixa invenció i derivades d'una primera sol·licitud de patent.

• El requisit de novetat ha de ser mundial en el cas de la patent i nacional a nivell d’un model d’utilitat.

   

• La protecció en el cas d’una patent pot arribar a ser d’àmbit mundial, mentre en el cas d’un model d’utilitat només podrà ser nacional.

   

• La durada de la patent es com a màxim de 20 anys des de la data de sol·licitud. Mentre que en el cas d’un model d’utilitat es d’un màxim de 10 anys.

Les reivindicacions defineixen l’objecte pel que es sol•licita la protecció. Han de ser clares i concises i han de fundar-se en la descripció.

L’extensió de la protecció conferida per la patent o per la sol•licitud de patent es determina pel contingut de les reivindicacions. La descripció i els dibuixos serveixen, malgrat tot, per a la interpretació de les reivindicacions.

A Europa la llei de patents no contempla la protecció mitjançant patents de software estrictament, tot i que, cada cop més es van acceptant a l’EPO, patents de software. De fet, la tendència és que com la llei és tan lenta per canviar, les coses es fan a criteri de les necessitats actuals. La llei que manté això és dels anys 70, on el software, era considerat una activitat intel•lectual merament.

D’altra banda, SÍ, es pot protegir un software que resolgui un problema tècnic, és a dir, un software associat a un hardware.

Inicialment, si la sol•licitud es fa a Espanya, la protecció, únicament, valdrà en el territori espanyol, això vol dir que fora d’Espanya es podrà fabricar i comercialitzar sense problema.

Si es creu que seria interessant estendre la patent, pot pensar-se en una patent Europea o una Mundial, en ambdós casos, es recomana fer-ho per la via PCT.

Normalment, en la PCT es designen, en una primera fase, tots els països possibles (el preu serà al mateix que si designéssim sols 5 països). De fet, la via PCT, consta de dues fases:

• Fase internacional, que consta de 4 etapes:

  • Omplir una única sol•licitud internacional (pot ser en ES)

  • Informe de Cerca Internacional

  • Publicació de la sol•licitud i de l’Informe

  • Opcional: Examen Preliminar Internacional (opinió no vinculant sobre la novetat, activitat inventiva i aplicació industrial)

   

• Fase nacional: les patents són concedides per cada oficina regional o nacional.

La fase nacional arriba 30 ó 31 mesos després de la data de prioritat (normalment, la data del primer registre fet a Espanya), en aquest moment s’ha de decidir en quins països es vol demanar la Patent alhora que es paguen les taxes per entrar a cada país. En aquest punt cal presentar les traduccions a la llengua que demani l’oficina de cada Estat.

En una sol·licitud per país cal presentar una sol•licitud a cada oficina nacional reivindicant la prioritat amb els formats que ells demanen i l’idioma oficial del país.

En canvi fent servir el model PCT tenim els següents avantatges:

• Una única sol·licitud permet tota la tramitació durant la fase internacional.

• Pot iniciar-se tota la tramitació en l’idioma de l’oficina receptora (a l’OEPM: espanyol, a l’EPO: anglès, francès o alemany, etc.)

• Permet allargar el temps per decidir en quins països es voldrà entrar.

Principals diferències entre els documents de patents enfront articles científics.

• L’accés als documents en text complert es en la major part dels casos gratuït.

• La informació bàsica que conte esta normalitzada.

• L’ordre dels sol·licitants no influeix en com es reparteix la titularitat.

• La bibliografia no sol aparèixer al final si no dins la descripció.

• No hi ha revisió per parells.

• Es important la situació jurídica.

Els costos varien segons els països on realitzem la sol·licitud, i a continuació es mostren alguns dels costos orientatius de les taxes oficials:

• Patent Nacional entre 700-1200€ Fins concessió, 20-590€ Renovació anual.

• Patent Europea aprox. 36.000€ (8 països 10 anys).

• Procés PCT (Sol·licitud Internacional) aprox. 6.000€.

• Fases Nacionals aprox. 10.000€ per país (US, JP, Xina... ).