Aprendre de l’experiència real. El model Campus Lab.

Cristina Pardal, Departament de Tecnologia a l’Arquitectura

Cada vegada més, la formació es base amb l’aprenentatge i no tant amb l’ensenyament. Així ho estableix Bolonya i així ho demana una societat competitiva i exigent. Front a l’actitud passiva de l’alumne en una lliçó magistral, el model desitjable situa a aquest estudiant davant d’un problema al qual ha d’enfrontar-se de manera activa, acompanyat pel professor.

En un escenari on l’aprenentatge es produeix en el camí cap a la resolució d’un problema, l’autoexigència és clau. Quant més s’exigeix, l’aumne més aprofundeix en un tema i per tant més aprèn. En aquest model, els problemes ficticis, aquells dissenyats pel professor i que simplement simulen una situació real, no resulten del tot adequats. Aquestes situacions imaginades no sotmeten l’estudiant a la pressió de la responsabilitat. Un mal resultat; la manca d’interès, treball o implicació, és un suspens. Sense més conseqüències, més enllà del fet d’haver de tornar a cursar la matèria.

Diverses iniciatives han demostrat que situar aquest mateix estudiant davant d’un problema o demanda real fa augmentar la seva entrega i nivell d’exigència de forma exponencial, arribant a un resultat més que satisfactori en la resolució del tema plantejat, i sobretot en la qualitat de l’aprenentatge.

Afortunadament, a la UPC aquestes situacions estan deixant de ser excepcionals. Les diferents edicions del projecte Solar Decathlon a l’Escola d’Arquitectura del Vallès o el treball d’Arquitectes de Capçalera a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona són exemples d’això, però n’hi ha més. La pròpia UPC ha posat a disposició del col·lectiu que la integra els seus edificis i infraestructures amb la iniciativa CampusLab que permet que tot el campus sigui un laboratori d’experimentació.

Durant el curs 2015-16, els estudiants de l’assignatura “Façanes Integradores” del Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura – Barcelona (MBArch) van treballar en la rehabilitació energètica i funcional dels tancaments de la façana de diferents edificis dels Campus Sud i Nord de la UPC, entenent aquesta rehabilitació com a part dels treballs d’adequació que s’hauran de realitzar per a que aquests edificis tinguin un comportament energètic propi del nearly Zero Energy Buildings (nZEB). Els professors que els acompanyàrem en aquest treball, Enrique Corbat, Ignacio Paricio i jo mateixa, vam guiar una experiència d’aprenentatge en la qual ells, els estudiants, van ser sempre la part activa, implicant-se al cent per cent en la millora del campus.

Les experiències citades en aquests text són diferents. Si Arquitectes de Capçalera destaca pel seu caràcter social, Solar Decathlon parteix d’un concurs que es concreta en una construcció a la qual encertadament es dóna un ús futur, mentre que CampusLab permetrà, a la llarga, millorar les instal·lacions de la UPC. Però el que aquí ens interessa és allò que les uneix, el fet de basar-se en un model d’aprenentatge actiu i responsable on l’alumne és l’actor que lidera el procés, interactuant de forma directa am un “client” real que li exigeix i planteja problemes amb els quals es trobara a la seva vida professional. Si a tot això li sumem la creació de sinergies universitat-societat, el model és quasi perfecte.

Article publicat al portal UPC Energia 2020 – Comunitats Sostenibles

2017-01-13T11:26:39+00:0013/01/2017|La teva UPC|0 Comentaris

Deixeu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada