Un bon punt de partida

Benjamín Suárez, director de la Fundació Politècnica de Catalunya

Els agents econòmics i socials reclamen més inversió en investigació, desenvolupament i innovació. Argumenten moltes coses, però no qüestionen el què o com es desenvolupa l’activitat. Se suposa que estan satisfets amb la manera, orientació i resultats, encara que no amb els recursos que s’hi dediquen. Sens dubte els sistemes de ciència i tecnologia, creativitat, desenvolupament i innovació han experimentat avenços sense precedents, però han patit un retrocés amb la crisi i no han trobat els camins per superar-la.

Els sistemes els desenvolupen uns quants, amb talent i molt brillants, però en general de manera precària i amb lideratges personals massa forts, en entorns especialment dissenyats per això i sense una estratègia de país reconeixible (malgrat els múltiples plans nacionals i europeus).

Molts són els projectes d’investigació, creatius, innovadors i fins i tot disruptius, duts a terme al nostre país, però molt pocs han estat explotats amb èxit pels sistemes productius. Així, sistemes i persones han millorat la seva valoració i reconeixement individual sense crear els instruments de competitivitat col·lectiva necessaris per connectar feina i riquesa, pensant més en els ciutadans que en els negocis.

Alguns àmbits han crescut durant la crisi (ciències de la salut i la vida o les TIC), en part perquè disposen de més recursos per aportacions i complicitats atípiques, potser per la seva visibilitat més gran i incidència en la vida de les persones. Però en d’altres, algunes enginyeries o altres àmbits tradicionals, no ha ocorregut el mateix malgrat ser imprescindibles per generar els recursos i ocupació que el benestar necessita.

La quarta revolució industrial està en marxa i els sistemes d’R+D i han de fer un tomb estratègic a la seva activitat per desplegar capacitats creatives distribuïdes, que donin valor a les aptituds de les persones, aglutinin els lideratges individuals i utilitzin els ingredients tecnològics per potenciar sabers productius més competitius, col·laboratius i circulars. Seran necessàries contribucions públiques dinamitzadores i en competència, però equilibrades per a tots i cada un dels àmbits implicats en el benestar i la vida dels ciutadans. Ha arribat l’hora d’accelerar i convertir en riquesa i ocupació el coneixement, talent i altres atributs que creixen amb la investigació, creativitat i innovació.

Article publicat al diari La Vanguardia, el 17/07/2017

2017-07-19T11:15:49+00:00 19/07/2017|Articles publicats en diaris|0 Comentaris

Deixeu un comentari