Formació, professionals i canvi

Benjamín Suárez, director de la Fundació Politècnica de Catalunya

Els professionals, en sentit ampli i amb independència dels seus estudis inicials, hauran de conviure cada vegada més amb períodes de feina plena, parcial o a l’atur, i fins i tot d’autoocupació. L’evolució del coneixement serà tan ràpida i tecnològicament complexa que, més enllà de la seva orientació, estatus i situació laboral,necessitaran adequar les seves competències diverses vegades al llarg de la seva vida professional. Tres qüestions que ha de contemplar la formació avui coneguda com a contínua o permanent: intermitència en el treball, autoocupació i adequació de competències. Encara que paradoxalment ni és contínua ni permanent, i sempre es desplega amb una visió dual, és a dir treballant, buscant feina o exercint l’autoocupació. També és necessari salvar alguns desajustos en els primers anys d’activitat, i harmonitzar els estudis (la utilitat del coneixement potencia la capacitat […]

FP i alguna cosa més

Benjamín Suárez, director de la Fundació Politècnica de Catalunya

La formació professional (FP) és reconeguda i reclamada pels agents socials com una cosa imprescindible per equilibrar i fer sostenibles i competitius els sistemes educatius, la generació de riquesa i l’ocupació. Al nostre país l’escàs reconeixement social de l’FP redueix el seu atractiu, malgrat que molts indicadors revelen grans beneficis des del punt de vista social i laboral. Aquest desprestigi no existeix en altres països, fet que condueix a la pràctica a taxes d’atur juvenil més raonables. Alguns afirmen que la clau de l’èxit està en el seu format dual, per això els nostres sistemes estan plantejant-se i fins i tot finançant experiències i estratègies per reproduir-lo.

Estudiar treballant o treballar estudiant són situacions bastant freqüents, encara que en els dos casos la dimensió laboral és dominant si l’activitat està retribuïda. Per eliminar aquest efecte no desitjat, […]

Una indústria dinàmica, exigent i sense fronteres

Jesús Alonso, del Departament de Ciències de la Computació

La capacitat de permeabilitat del sector ha crescut i ens allunyem de la consideració del concepte de videojoc com una cosa per a adolescents. No obstant, quant li queda per créixer a aquesta indústria, exigent i sense fronteres?

Va ser l’any 2005 quan la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va incloure en la seva oferta formativa el paradigma del desenvolupament de videojocs. Concretament es va iniciar una assignatura de programació de videojocs en el grau d’Enginyeria Informàtica de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i el màster en Disseny i Creació de Videojocs de la UPC School. Van ser unes primeres experiències sota el paraigua d’un títol universitari, a les quals amb els anys es van sumar altres propostes i que van deixar, des de bon principi, molt bones impressions pel que fa al que els estudiants eren capaços de generar. […]