Cada vuit metres, un arbre

Maria Rubert de Ventós, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

Sense els més de 160.000 arbres plantats a les voreres, Barcelona seria una ciutat inhabitable. Els arbres fan ombra i milloren les condicions ambientals del carrer. El fullatge contribueix a mitigar els sorolls dels cotxes i també els fums i les olors. No conec cap altra ciutat al món amb més arbres en fila. «Els arbres són vastos dipòsits d’aire que contribueixen poderosament a la circulació de l’aire dels carrers i de les vivendes». Així entén Ildefons Cerdà el verd a la ciutat: no com un recurs per embellir passejos, sinó com una cosa substancial per a la seva higiene i supervivència. Com fanals o canonades, es planten plàtans alineats, segons el pla, cada vuit metres.

Els plàtans també van transformar els nostres paisatges en el segle XIX. La xarxa de camins medievals es va completar amb vies rectes, […]

Enginys sobre rodes

Maria Rubert, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori  

Un recorregut per la ciutat lliscant sobre rodes és una experiència esplèndida, sobretot si no hi ha fums de cotxes, ni soroll. Fa 20 anys que creix exponencialment el nombre i la diversitat d’artefactes, motoritzats o no, que circulen pels carrers. Segways, plataformes, patinets elèctrics, rodes i tricicles se sumen als cotxets, cadires de rodes, skates, bicicletes, car ros de repartiment… L’escenari s’omple d’actors que demanen pas. I els carrers no són elàstics. L’espai del carrer és sobretot un espai d’intercanvi social i és limitat. Els artefactes que primer han de reduir de manera dràstica la seva presència són els cotxes. Els pròxims anys desapareixeran de Hèlsinki, Zuric i Copenhaguen. A les ciutats mitjanes i el suburbi a França estan sorgint apps per compartir vehicles i flamants tram vies. Els joves ja no pensen a comprar-se un cotxe: és […]

Formació, professionals i canvi

Benjamín Suárez, director de la Fundació Politècnica de Catalunya

Els professionals, en sentit ampli i amb independència dels seus estudis inicials, hauran de conviure cada vegada més amb períodes de feina plena, parcial o a l’atur, i fins i tot d’autoocupació. L’evolució del coneixement serà tan ràpida i tecnològicament complexa que, més enllà de la seva orientació, estatus i situació laboral,necessitaran adequar les seves competències diverses vegades al llarg de la seva vida professional. Tres qüestions que ha de contemplar la formació avui coneguda com a contínua o permanent: intermitència en el treball, autoocupació i adequació de competències. Encara que paradoxalment ni és contínua ni permanent, i sempre es desplega amb una visió dual, és a dir treballant, buscant feina o exercint l’autoocupació. També és necessari salvar alguns desajustos en els primers anys d’activitat, i harmonitzar els estudis (la utilitat del coneixement potencia la capacitat […]