Enginys sobre rodes

Maria Rubert, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori  

Un recorregut per la ciutat lliscant sobre rodes és una experiència esplèndida, sobretot si no hi ha fums de cotxes, ni soroll. Fa 20 anys que creix exponencialment el nombre i la diversitat d’artefactes, motoritzats o no, que circulen pels carrers. Segways, plataformes, patinets elèctrics, rodes i tricicles se sumen als cotxets, cadires de rodes, skates, bicicletes, car ros de repartiment… L’escenari s’omple d’actors que demanen pas. I els carrers no són elàstics. L’espai del carrer és sobretot un espai d’intercanvi social i és limitat. Els artefactes que primer han de reduir de manera dràstica la seva presència són els cotxes. Els pròxims anys desapareixeran de Hèlsinki, Zuric i Copenhaguen. A les ciutats mitjanes i el suburbi a França estan sorgint apps per compartir vehicles i flamants tram vies. Els joves ja no pensen a comprar-se un cotxe: és […]

Formació, professionals i canvi

Benjamín Suárez, director de la Fundació Politècnica de Catalunya

Els professionals, en sentit ampli i amb independència dels seus estudis inicials, hauran de conviure cada vegada més amb períodes de feina plena, parcial o a l’atur, i fins i tot d’autoocupació. L’evolució del coneixement serà tan ràpida i tecnològicament complexa que, més enllà de la seva orientació, estatus i situació laboral,necessitaran adequar les seves competències diverses vegades al llarg de la seva vida professional. Tres qüestions que ha de contemplar la formació avui coneguda com a contínua o permanent: intermitència en el treball, autoocupació i adequació de competències. Encara que paradoxalment ni és contínua ni permanent, i sempre es desplega amb una visió dual, és a dir treballant, buscant feina o exercint l’autoocupació. També és necessari salvar alguns desajustos en els primers anys d’activitat, i harmonitzar els estudis (la utilitat del coneixement potencia la capacitat […]

FP i alguna cosa més

Benjamín Suárez, director de la Fundació Politècnica de Catalunya

La formació professional (FP) és reconeguda i reclamada pels agents socials com una cosa imprescindible per equilibrar i fer sostenibles i competitius els sistemes educatius, la generació de riquesa i l’ocupació. Al nostre país l’escàs reconeixement social de l’FP redueix el seu atractiu, malgrat que molts indicadors revelen grans beneficis des del punt de vista social i laboral. Aquest desprestigi no existeix en altres països, fet que condueix a la pràctica a taxes d’atur juvenil més raonables. Alguns afirmen que la clau de l’èxit està en el seu format dual, per això els nostres sistemes estan plantejant-se i fins i tot finançant experiències i estratègies per reproduir-lo.

Estudiar treballant o treballar estudiant són situacions bastant freqüents, encara que en els dos casos la dimensió laboral és dominant si l’activitat està retribuïda. Per eliminar aquest efecte no desitjat, […]