FP i alguna cosa més

Benjamín Suárez, director de la Fundació Politècnica de Catalunya

La formació professional (FP) és reconeguda i reclamada pels agents socials com una cosa imprescindible per equilibrar i fer sostenibles i competitius els sistemes educatius, la generació de riquesa i l’ocupació. Al nostre país l’escàs reconeixement social de l’FP redueix el seu atractiu, malgrat que molts indicadors revelen grans beneficis des del punt de vista social i laboral. Aquest desprestigi no existeix en altres països, fet que condueix a la pràctica a taxes d’atur juvenil més raonables. Alguns afirmen que la clau de l’èxit està en el seu format dual, per això els nostres sistemes estan plantejant-se i fins i tot finançant experiències i estratègies per reproduir-lo.

Estudiar treballant o treballar estudiant són situacions bastant freqüents, encara que en els dos casos la dimensió laboral és dominant si l’activitat està retribuïda. Per eliminar aquest efecte no desitjat, […]

Una indústria dinàmica, exigent i sense fronteres

Jesús Alonso, del Departament de Ciències de la Computació

La capacitat de permeabilitat del sector ha crescut i ens allunyem de la consideració del concepte de videojoc com una cosa per a adolescents. No obstant, quant li queda per créixer a aquesta indústria, exigent i sense fronteres?

Va ser l’any 2005 quan la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va incloure en la seva oferta formativa el paradigma del desenvolupament de videojocs. Concretament es va iniciar una assignatura de programació de videojocs en el grau d’Enginyeria Informàtica de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i el màster en Disseny i Creació de Videojocs de la UPC School. Van ser unes primeres experiències sota el paraigua d’un títol universitari, a les quals amb els anys es van sumar altres propostes i que van deixar, des de bon principi, molt bones impressions pel que fa al que els estudiants eren capaços de generar. […]

De passeig per Santa Coloma

Maria Rubert de Ventós, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori

L’entrada a Santa Coloma de Gramenet des de l’estació de metro Baró de Viver, contigua al nus de la Trinitat, és sorprenent. El pont que travessa el Besòs ofereix unes vistes espectaculars a les 10 del matí, quan obren el parc fluvial al públic. El que havia sigut el riu més contaminat d’Europa és avui el parc urbà més interessant que s’ha construït a Catalunya en els últims 30 anys : un espai verd esplèndid, amb ocells, amb jubilats passejant-hi, gossos amb els seus amos, noies que corren i moltes bicicletes. És cert que el Besòs encara és una barrera, i que és difícil travessar i relacionar les seves dues ribes, però les rescloses que garanteixen aigua en un llit que abans era un espai sec i l’activitat que voreja les seves ribes són insòlites. Santa Coloma, que […]