Cristina Dantart Puig i Jordi Anglada Creixell

Quan el Claustre Universitari del passat mes de maig va aprovar la declaració sobre l’Estat d’Emergència Climàtica va ser un moment d’il·lusió i esperança. S’obria l’oportunitat per a què la UPC exercís un rol de lideratge en la lluita contra el canvi climàtic —el repte més important al qual s’enfronta actualment la humanitat— i intentés oferir solucions a la societat des dels àmbits de coneixement de la nostra universitat.

Des de llavors hem intentat esbrinar com es materialitza i quines són les accions que es duran a terme, però no hem sabut trobar aquesta informació enlloc.

Aquesta setmana de mobilitzacions internacionals pel clima esperàvem que la UPC, com a primera universitat a declarar l’estat d’emergència climàtica, aprofités l’ocasió per a adherir-s’hi de manera clara, per coordinar accions i iniciatives de conscienciació, per proposar canvis cap a una UPC sostenible. Però han anat passant els dies i, tret de la crida a participació dels estudiants, no ens ha arribat cap iniciativa institucional.

Ens preguntem si aquella declaració va ser una anècdota o si realment hi ha un compromís de la UPC. I per tal d’aclarir-ho, demanem si es pot explicar a la comunitat UPC en què es concreta la declaració sobre l’Estat d’Emergència Climàtica, quines són les actuacions que se’n deriven i el calendari d’execució.