Maria Rubert, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori  

Un recorregut per la ciutat lliscant sobre rodes és una experiència esplèndida, sobretot si no hi ha fums de cotxes, ni soroll. Fa 20 anys que creix exponencialment el nombre i la diversitat d’artefactes, motoritzats o no, que circulen pels carrers. Segways, plataformes, patinets elèctrics, rodes i tricicles se sumen als cotxets, cadires de rodes, skates, bicicletes, car ros de repartiment… L’escenari s’omple d’actors que demanen pas. I els carrers no són elàstics. L’espai del carrer és sobretot un espai d’intercanvi social i és limitat. Els artefactes que primer han de reduir de manera dràstica la seva presència són els cotxes. Els pròxims anys desapareixeran de Hèlsinki, Zuric i Copenhaguen. A les ciutats mitjanes i el suburbi a França estan sorgint apps per compartir vehicles i flamants tram vies. Els joves ja no pensen a comprar-se un cotxe: és perillós per a la salut, car i impossible d’emmagatzemar. La tecnologia de l’automòbil està aterrant en el món del transport col·lectiu. La pròxima irrupció de cotxes autònoms, camions robotitzats i drons voladors per repartir mercaderies, completen el panorama.

Adaptar-nos a aquesta nova situació, que comporta més pressió a l’espai públic, significa assegurar que, com en alta mar, el més feble -el vianant té prioritat i dret de pas. La vorera és un espai per caminar, entretenir-se i conversar amb el veí o amb el mòbil. Fa 40 anys anar amb bicicleta per desplaçar-se era una excentricitat. Els temps han canviat. És el mitjà que més ha crescut i reclama més espai als carrers. Els nous ginys circulant per les calçades i les car-reteres ens acostaran a les estacions i poden contribuir, indirectament, a millorar la qualitat de l’aire i dels paisatges. Perquè aquí, en poques dècades, adoptem el pitjor del suburbi americà: l’ús del cotxe com si fos un cavall porta a porta i la multiplicació de noves vies i rotondes, que sobretot han triturat el territori i han destrossat el camp. Convé revisar què reclamen quan es refereixen a infraestructures. ¿Es tracta de més asfalt El canvi climàtic obligarà a un canvi profund de perspectiva i d’hàbits. S’ha d’afavorir l’ús d’aquests
nous artefactes que permeten desplaçar-nos ràpid en recorreguts curts, ocupen poc espai, no contaminen i no fan soroll. Artefactes que a més poden ser el complement perfecte per impulsar un ús més gran del ferrocarril i, per tant, reduir els viatges en cotxe, també en poblacions petites.

No obstant, aquesta nova oferta és una molèstia quan es converteix en un sistema generalitzat per visitar la ciutat. És perillós ensopegar amb visitants o turistes, muntats sobre plataformes amb casc i xancletes, creuant voreres, parcs i passejos, darrere d’un líder de grup que, com en un acudit de Sempé, assenyala amb el seu índex: «Anem cap allà, Gaudí». Per a aquest tipus de tour urbà, és millor un pintoresc carruatge.

La ciutat és essencialment un lloc d’intercanvis, però civilitzats. Benvinguts els nous enginys per les calçades!

Publicat a El Periódico de Catalunya, el 14/07/2018.