Pere Palà, Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC

Quan un servei pot ser satisfet de formes diferents és natural preguntar-se pel preu i les prestacions que suposa cadascuna de les alternatives. Recentment el Consell de Govern ha acordat migrar alguns serveis a la plataforma en el núvol Google G-Suite per tots els col·lectius (Estudiants, PAS, PDI). Un dels arguments és un estalvi anual de 180.000€ i l’altre, que permet assolir nivells de servei molt superiors als actuals: Per exemple, es pot disposar d’espai il·limitat en disc. A primera vista, suposa una proposta difícil de rebutjar.

Però, fins i tot entre la gent de carrer, sense formació tecnològica o visió empresarial, comença a haver-hi persones que entenen que, quan una empresa amb ànim de lucre t’ofereix algun servei de forma gratuïta, és perquè en fer-ho l’empresa hi surt guanyant. I que si bé tu també hi guanyes alguna cosa, potser el que perds és molt més valuós i, per tant, potser realment hauries de cobrar per usar aquest servei. En tot cas, cal ser molt conscients del que hi perdem i, en el cas de la migració a G-Suite, no crec que hi hagi hagut cap debat al respecte.

I no, per molt que algú ho pensi, no és el mateix decidir contractar l’energia a Endesa, que decidir externalitzar a Google el servei de correu corporatiu o un servei d’emmagatzemament de fitxer. I no ho és per moltes raons, aquí sols n’esbossaré tres.

1. Google aprofita les dades per als seus interessos. Tu no saps quins són i podria ser que anessin en contra dels teus. I això no vol dir que les dades no siguin segures, que ho són. Tampoc vol dir que vengui les dades a tercers, que se’n cuiden prou. Però el que sí que fa Google és analitzar les dades i extreure’n informació i, opcionalment, vendre-la. Però sovint, simplement el que fa és guardar-la per utilitzar-la quan convingui. Quanta informació es pot obtenir llegint els correus que s’intercanvien els investigadors de la UPC? I tan sols mirant les capçaleres? Quanta informació es pot obtenir quan dos investigadors editen simultàniament un document al núvol que porta per títol «Patent XYZ»? A Google no li cal pas copiar o vendre la patent, no siguem ingenus!

2. El servei pot deixar d’oferir-se en qualsevol moment. No és una hipòtesi, sinó una realitat. Just aquesta mateixa setmana, Adobe ha deixat d’oferir serveis a Veneçuela en compliment de l’ordre executiva 13884 del govern Trump. Això vol dir que, per exemple, els dissenyadors gràfics que fan servir Photoshop es queden sense la seva eina de treball! També, sense anar més lluny, al nostre país ara fa dos d’anys no es va poder accedir a determinats llocs web, també per imperatius legals. A més, tots sabem que, precisament els serveis de Google estan vetats en determinats països. Per tant, hem de ser conscients de que, en qualsevol moment pot haver-hi una interrupció temporal o definitiva del servei, a l’atzar de mil tipus de condicionants.

3. El servei ofert ho és tot menys clar. O bé sí que ho és, però no és el que sembla. Per exemple, una frase extreta dels «estàndards de privadesa de Google G-Suite per Educació» diu, textualment: There are no ads in G-Suite for Education core services, and students’ personal information won’t be used to create ad profiles for targeting. No diu el que sembla a primera vista sinó que, si ens hi fixem, diu que:
a) Pot haver-hi publicitat en els non-core services, un dels negocis clàssics de Google.
b) La informació personal dels estudiants pot servir per crear perfils, però no seran publicitaris. Aquí hi ha un bon filó! De fet, Google coneixerà els estudiants molt millor que nosaltres mateixos: sabrà quines fonts consulten, quins estudiants són creadors i quins simples agregadors d’informació, quins són els temes de recerca on treballa la UPC, qui es relaciona amb qui (un clàssic amb molt valor) i, també, quins d’ells han trobat una mina d’or i quina és la mina que han trobat.

No cal anar molt més enllà per concloure que quan s’externalitza un servei a Google, s’està fent molt més del que sembla a simple vista. Opino que és imprescindible encetar un debat serè on, a més dels avantatges evidents a simple vista, també es posin sobre la taula els inconvenients, que estan, potser convenientment, més ocults. Perquè, en ple segle XXI algú encara creu que podem consumir algun recurs (ni que sigui l’espai d’emmagatzematge en un disc dur) de forma il·limitada i gratuïta?