José Manuel de la Puente Martorell

(apunts sobre el ‘Recull de premsa’ del 7-IX-2018)

Dins la infraestructura digital de la UPC, no acabo d’entendre la propagació d’articles de caràcter polític en uns moments delicats del país, on una institució com la nostra hauria de mostrar la més exquisita discreció.

Ho dic perquè el servei de premsa de la UPC ens serveix periòdicament als directors d’unitats unes notícies que s’agraeixen, i que formalment, si més no, retenen un vincle amb la UPC. El butlletí de premsa és una oportunitat per copsar el context de la societat que ens envolta, i és bo pels que estem capficats en el món de la gestió acadèmica i de vegades tenim –com és el meu cas– un temps mínim per fullejar diaris.

Aquest servei de premsa de la UPC és molt útil en línies generals. Ara bé, no vull deixar passar el següent cas. Fixeu-vos en el que va aparèixer de sobte a les nostres bústies (les dels directors d’unitat com a mínim) l’altre dia: un article d’un diari on la suposada divulgació –per part de l’autor– d’un tema complexe constitueix, per se, una informació negativa, o contra-informació, i d’això molta gent n’estem tips, hores d’ara.

Vull dir que fins i tot “nos” (perdoneu el plural maiestàtic), acadèmics i científics, que en principi tindriem un natural per detectar bertranades, també som sensibles i humans, a pesar de la bona disposició davant l’ordinador; també n’estem tips de notícies falses, bulos distorsionadors, històries manipulades, fake-news, etc.

Vaig al gra. És que l’altre dia el servei de premsa de la UPC ens brindà de cop i volta en pantalla un fantàstic ítem anomenat “Guanyar Barcelona”, on una persona assenyalada, caracteritzada per sortir als mitjans de comunicació recolçant un moviment polític (legítim, engrescador i amb molts seguidors), s’escudava en un rol aparentment acadèmic (és historiador de carrera) per formular una sèrie d’afirmacions tècnicament esbiaixades.

I aquesta subtilesa es va difondre per un canal regular de la UPC sense dir ase ni bèstia.

En la meva opinió, aquesta és la classe d’articles de premsa que NO interessa (o no hauria d’interessar) a la nostra comunitat docent i recercaire. No es podem permetre aquest luxe. Ja no es queda res, els diners han fugit, els pressupostos ens ofeguen; les lleis ens maltracten, el mercat malda per escombrar-nos del mapa definitivament (com universitat pública). Només es queda la imparcialitat, la neutralitat, i la dignitat intel·lectual, entre d’altres motius, perquè precisament aquestes notes són el crèdit del principi universal de la llibertat. S’oblida que la autonomia i l’autogovern de les universitats són una garantia de les llibertats democràtiques, i de la llibertat política, com a referents d’autoritat enfront les estratègies partidistes i financeres presents a la societat.

Els filtres de la UPC que espigolen la premsa s’han de millorar, han fallat aquesta vegada. Aquesta notícia no s’hauria d’haver escampat en aquesta síntesi tan beneficiosa des del punt de vista del temps de què disposem. Perquè amb l’article “Guanyem Barcelona” surt perdent no només la objectivitat del propi “Recull…”, sino la realitat de la història de l’urbanisme de Barcelona: feta un bunyol, en un pamflet llençat cap a unes properes eleccions municipals…

Esperem que la UPC vigili els propers mesos en el sentit que suggereixo. Vull dir que qui és sabater, que faci sabates.

L’Agustí Colomines, seguint uns objectius comprensibles, finalistes i prosaics, no honora els coneixements disciplinars que, sobre l’urbanisme històric de Barcelona, s’ensenyen actualment als departaments d’urbanisme de la ETSAB (UPC). No puc entrar en detall, però l’etzibada final del Colomines –que comença el seu pamflet amb una sèrie de coses raonables– és una frivolitat per tothom que hagi estudiant a fons l’urbanisme de Barcelona. Són deformacions insostenibles, i clarament pouant cap al molí que ell regenta.

Alerta.