Compromís 3. Una universitat oberta al món2018-06-06T15:20:14+00:00

Compromís 3. Una universitat oberta al món

S’ha de preservar l’esforç pioner d’internacionalització de la nostra universitat que s’ha fet en els darrers anys i aprofitar el cabal d’experiència adquirit tant pel PDI com pel PAS. L’intercanvi de coneixement en un món global i interconnectat és irrenunciable per garantir una bona qualitat en tot tipus d’activitat.

Hem de potenciar les relacions amb altres universitats per tal de facilitar intercanvis entre el PDI corresponent. Aquests intercanvis han de permetre l’establiment i desenvolupament de línies de recerca conjuntes, tant noves com ja existents, per tal d’assolir un bon nivell de reconeixement de la nostra activitat de recerca en l’àmbit mundial.

Els intercanvis d’estudiants entre la nostra i altres de les millors universitats del món han de permetre al nostre estudiantat de grau, màster i doctorat adquirir formació i coneixements d’alt nivell i una ampliació del seu bagatge cultural i lingüístic. Alhora, també hem de ser una universitat receptora dels millors estudiants de tot el món.

Les relacions internacionals també han de permetre l’establiment d’aliances que permetin una millor transferència de tecnologia mitjançant la participació i el lideratge en projectes col·laboratius amb altres universitats, centres de recerca i empreses. Aquestes aliances han de possibilitar la participació en diversos tipus de convocatòries, com ara les del Plan Nacional o Horizon 2020, activant els recursos interns necessaris per fer-ho fàcil i habitual.

La cooperació per al desenvolupament també és un activitat que depèn totalment de les relacions internacionals que es puguin establir entre la UPC i països en vies de desenvolupament, en els quals la nostra contribució pugui servir per millorar les seves condicions de vida i, en particular, la formació dels seus ciutadans. El lideratge que en aquesta activitat ha tingut la nostra universitat, pel seu caràcter públic, és un actiu que cal preservar i valorar.

2 Comments

  1. Santiago Forcada 18 de maig de 2018 en 17:01

    Exposo tot seguit la meva opinió sobre alguns aspectes del funcionament de les relacions internacionals per tal d’aportar idees per a una millora del sistema.

    1.- Crec que cada centre hauria de tenir una “International Office” amb personal dedicat només al tema, i aquestes unitats haurien d’actuar en coordinació amb la “Central International Office”. Actualment l’estructura de UTG tal com s’ha definit no contempla aquestes unitats i les relacional internacionals es troben, depenent de les escoles, a l’àrea de Gestió acadèmica o a la de Promoció, o també un tros en un àrea i un tros a l’altre, la qual cosa treu agilitat a molts procediments i pot acabar dificultant la gestió excessivament.
    Aquestes oficines internacionals a les Escoles o Facultats haurien de tenir el personal suficient, i suficientment qualificat, per poder fer-se càrrec, com a unitat, de:

    a) la gestió de la mobilitat d’estudiants, tant entrants com sortints,

    b) la gestió de la mobilitat de PDI i de PAS, tant entrants com sortints,

    c) les gestions derivades tant dels convenis d’intercanvi existents com de l’establiment dels nous.

    d) la promoció a nivell internacional incloent la generació de material de promoció , i també de merchandising.

    e) manteniment i actualització de la part de la web del centre, relatiu a internacional (incloent, no només l’apartat internacional, sinó tot allò que
    incideix en l’aspecte internacional, com anuncis de conferències, o seminaris, de visitants, d’escoles d’estiu, ofertes de beques de mobilitat, convocatòries, etc.)

    f) seguiment de convocatòries i suport a la gestió de projectes internacionals

    g) gestió i anàlisi de les dades de mobilitat, material de base per a l’apartat corresponent a la memòria del centre.

    2.- També crec que és imprescindible l’automatització de tots els procediments relacionats amb la mobilitat d’estudiants que siguin susceptibles de ser automatitzats. Fins no fa gaire tot era manual, i encara hi ha molta manualitat.

    3.- L’automatització del punt anterior hauria de permetre la unificació dels procediments bàsics de la mobilitat per a tots el centres UPC, agafant els mètodes més eficients dels diferents centres.

    4.- S’hauria de discutir, a nivell normatiu, com procedir respecte la mobilitat d’estudiants de graus amb plans d’estudis que es van elaborar sense una perspectiva internacional i que no s’adapten bé a la mobilitat. Per exemple haver de fer un TFG de 24 ECTS quan a moltes universitats no es pot fer de més 15 ECTS.

    • Consell de Direcció 28 de juny de 2018 en 9:29

      Benvolgut Santiago,
      El funcionamnet de les UTG ens preocupa molt i farem una revisió exhaustiva. La teva anàlisi em sembla molt correcte i ho tindrem en compte alhora de fer les reformes adients.

      Cordialment

Els comentaris estan desactivats.