Eusebi Jarauta, del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental

Fa gairebé un any accedia al govern de la UPC un nou rector, amb un nou equip i unes propostes contingudes al seu programa electoral. Fa poc s’ha anunciat que el programa de govern que es proposa aplicar aquest nou equip, fruit d’una actualització del programa electoral nascuda d’un debat al sí del Claustre Universitari i d’aportacions de diversos membres de la comunitat UPC, ja està en versió definitiva, segons ha informat el rector al Consell de Govern. En aquesta aportació a ‘La teva UPC’ vull centrar-me en una reflexió sobre la docència, l’estructura de les titulacions i la vertebració d’una veritable universitat col·laborativa que, pel que fa a la docència, ha d’anar força més enllà de ser un ens coordinador de centres docents com és ara.

Al programa electoral de l’actual rector hi ha dues frases que es refereixen a la docència i que voldria destacar: “La docència a la UPC ha de ser innovadora, integradora, connectada a la societat, responsable i d’excel·lència per poder formar homes i dones capaços de desenvolupar el seu talent, ser crítics i liderar els canvis socials i tecnològics que ens han de portar un futur millor”. “… requereixen una formació interdisciplinària, amb la col·laboració del teixit empresarial i amb la participació interdepartamental i, on la UPC, i probablement només la UPC, pot excel·lir”. (Programa 2017, pàgina 35). Des del meu punt de vista, el contingut d’aquestes frases no ha anat més enllà de ser enunciats amb un grau d’obvietat més o menys significatiu, que fan bonic en un programa electoral, però que no s’han desenvolupat com requereix la situació actual ni, pel que sembla, es planteja desenvolupar.

I és que crec que cal anar al fons de la qüestió plantejant una reestructuració a fons de l’organització de la docència i de les titulacions, que com a mínim hauria de tenir els elements següents:
– feta amb perspectiva de futur, amb continguts interdisciplinaris que permetin després una especialització de qualitat feta sobre una base sòlida;
– propiciant la col·laboració dels centres docents amb titulacions compartides i impartides de forma conjunta i coordinada;
– propiciant aliances estratègiques puntuals o de més gran abast entre els centres docents;
– propiciant una acció col·laborativa i no competitiva dels centres docents i les unitats acadèmiques en el seu conjunt;
– propiciant una col·laboració del personal al servei de la universitat (i em refereixo al PDI i al PAS conjuntament) més enllà del seu lloc de treball immediat i la seva unitat acadèmica de referència propera;
– dissenyant una oferta acadèmica que, tenint com a punt de partida les professions del passat, miri cap al futur amb perspectiva, criteri, ambició i valentia;
– buscant les sinèrgies dins la UPC, dins el sistema universitari de Catalunya i propiciant la col·laboració de la societat amb una forta implicació del Consell Social.

Estic plenament convençut que només una actuació que tingui aquesta perspectiva i aquests elements pot ser capaç de dur a terme l’actualització que els temps actuals requereixen sobre l’oferta de docència per part de la Universitat. I que al mateix temps pot propiciar una reestructuració sobre l’actuació conjunta de les unitats acadèmiques que és imprescindible de cara al futur. Si es parla de col·laboració entre universitats a nivell europeu, què menys que començar per una col·laboració autèntica i significativa a nivell intern a casa nostra.