Comparteix:

Acords UPC i marc legal

 

Marc legal sobre les llengües a Catalunya

Estatut d'Autonomia de Catalunya, 2006

Article 35. Drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament

  1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.

  5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.

Article 50. Foment i difusió del català

2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca.


Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya

Article 3. Objectius del sistema universitari de Catalunya

  1.  Les universitats del sistema universitari de Catalunya tenen com a objectius fonamentals:

    d) La incorporació de la llengua catalana a tots els àmbits del coneixement i la contribució al procés de normalització de l’ús científic, cultural i social del català.

Article 6. Llengua

  1. El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d'ús normal de llurs activitats.

  2. El català és la llengua oficial de les universitats de Catalunya, com també ho és el castellà. L'ús de les llengües oficials en les activitats universitàries es regeix per la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística.

  3. En el marc de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el Govern i les universitats, en l'àmbit de llurs respectives competències, han d'estimular el coneixement i l'ús del català en tots els àmbits de l'activitat universitària i fomentar-ne l'aprenentatge entre tots els membres de la comunitat universitària.

  4. D'acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d'acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d'accés i d'avaluació es concreti el dit coneixement suficient.

  5. El Govern, d'acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de procurar que l'accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no alteri els usos lingüístics docents normals i el procés de normalització lingüística de les universitats.

  6. El Govern i les universitats, en l'àmbit de les competències respectives, han d'establir programes de foment del coneixement de terceres llengües que puguin incloure tant l'ús d'aquestes llengües en les activitats acadèmiques de la universitat com l'oferta d'assignatures específiques de cada titulació.

Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística

Article 2. La llengua pròpia

2. El català, com a llengua pròpia, és:
a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l'Administració de la Generalitat, de  l'Administració local, de les corporacions públiques, de les empreses i els serveis públics, dels mitjans de comunicació institucionals, de l'ensenyament i de la toponímia.

Article 9. La llengua de les administracions de Catalunya

3. Les corporacions locals i les universitats han de regular l'ús del català en l'àmbit de les competències respectives, d'acord amb el que disposa l'apartat 1. També l'han de regular, en aquest mateix sentit, totes les altres corporacions públiques.

Article 11. La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de Catalunya

3. En el procés de selecció per a accedir a places de personal de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local i de l'administració i els serveis de les universitats, inclòs el personal laboral, s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti, en els termes establerts per la legislació de la funció pública.

Article 22. L'ensenyament universitari

1. En els centres d'ensenyament superior i universitari, el professorat i l'alumnat tenen dret a expressar-se en cada cas, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.

2. El Govern de la Generalitat, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca, incloses les lectures de tesis doctorals i la realització d'oposicions.

3. Les universitats han d'oferir cursos i altres mitjans adequats perquè l'alumnat i el professorat perfeccionin la comprensió i el coneixement de la llengua catalana.

4. Les universitats poden, en cas necessari, establir criteris específics d'ús lingüístic en les activitats relacionades amb compromisos internacionals.

Article 24. El professorat

3. El professorat dels centres d'ensenyament universitari de Catalunya ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d'acord amb les exigències de la seva tasca docent. Aquesta norma no és aplicable al professorat visitant i a altres casos anàlegs. Correspon a les universitats d'establir els mecanismes i els terminis pertinents per al compliment d'aquest precepte.


Estatuts de la UPC, 2012

Article 4. Objectius de la UPC

4.3 Ha de posar una atenció especial en el foment de la cultura i la llengua catalanes, i en la incorporació de la llengua catalana als àmbits de coneixement que són propis de la Universitat, per a la qual cosa estableix relacions amb les universitats de l’àrea lingüística catalana i amb les institucions de difusió de la cultura.

Article 11. Llengua

El català és la llengua pròpia de la Universitat Politècnica de Catalunya i el seu vehicle d’expressió normal. La llengua castellana hi conviu en igualtat de drets per a tots els membres de la comunitat universitària, sobre la base del respecte a la llibertat d’expressar-se, oralment i per escrit, en cada cas en la llengua que es prefereixi. La Universitat ha de fomentar el coneixement i l’ús del català en tots els àmbits de l’activitat universitària, facilitar-ne l’aprenentatge a tots els membres de la seva comunitat i assegurar el nivell de coneixement suficient de les dues llengües oficials, d’acord amb el marc legal.

Article 113. Multilingüisme

La Universitat fomenta el coneixement i l’ús de terceres llengües d’interès acadèmic i professional. Amb aquesta finalitat, el Consell de Govern estableix plans de llengües que incorporen les terceres llengües i promouen el multilingüisme i la interculturalitat dins del marc d’una política lingüística compromesa amb la llengua pròpia i amb voluntat de projecció internacional.

La Universitat desenvolupa els objectius de foment del català i del multilingüisme a través del Servei de Llengües i Terminologia, que planifica i coordina les actuacions de suport a l’aprenentatge, l’ús, la qualitat i la interacció de les llengües en els diferents àmbits de la Universitat, d’acord amb les directrius del Consell de Govern. El Servei de Llengües i Terminologia dóna suport als membres de la comunitat universitària mitjançant serveis i recursos lingüístics.

Article 179. Processos d’acollida

La Universitat ha d’establir els procediments adients perquè en els processos d’acollida dels diferents membres de la comunitat universitària se’n faciliti la integració i s’afavoreixi el coneixement suficient del català, com a llengua pròpia de la Universitat, i del castellà.

Article 206. Normativa general

[...] En els concursos per a la provisió de places dels cossos docents i de professorat contractat doctor amb caràcter permanent, també s’ha de valorar el projecte docent i investigador. Així mateix, aquesta reglamentació ha de tenir en compte el que disposa la normativa vigent pel que fa a la concreció del coneixement suficient de les llengües oficials.


Acords de la UPC i del sistema universitari català

Acords de la UPC i del sistema universitari català en matèria de llengües, relacionats amb l’ús de llengües en l'activitat acadèmica i institucional, l’acreditació de coneixements de català i terceres llengües, l’acollida lingüística d’estudiantat internacional i la qualitat lingüística i els recursos multilingües.


1977 Acord del Claustre General sobre l’adopció del català a la UPC. Creació del Servei de Català el 1979, el primer de les universitats catalanes. S’inicia la formació en català del personal i la catalanització de la documentació.


1988 La Junta de Govern aprova el primer Pla de normalització lingüística. El Servei de Català passa a denominar-se Servei de Llengües i Terminologia. El Servei havia incorporat serveis de traducció a terceres llengües des de 1983 i el 1985 havia iniciat la producció de diccionaris multilingües en col·laboració amb el PDI per normalitzar la terminologia tècnica i científica en català.


1989 Conveni de la UPC amb el TERMCAT per col·laborar en l’estandardització de la terminologia tècnica i científica en català. A través del TERMCAT, i amb participació de l’IEC, es normalitzen els neologismes dels termes en català continguts en els treballs terminològics de la UPC. Posteriorment, la UPC ha signat convenis per a la cessió de dades dels seus diccionaris al TERMCAT (2017) i a l’IEC (2019).


1994 La Llei 9/1994, de reforma de la legislació sobre la funció pública, estén l’aplicació de la Llei de la funció pública a les universitats. Per tant, a partir d’aquest moment és aplicable el requisit de coneixement de català també al personal d’administració i serveis de les universitats (aplicat des de 1991 al personal de l’Administració de la Generalitat).


1995 Conveni de la UPC amb Enciclopèdia Catalana per a la publicació de diccionaris enciclopèdics de les àrees de coneixement de la UPC dins de la nova col·lecció ‘Ciència i Tecnologia’. El 2006 se signa un conveni amb el TERMCAT, que s’integra en el projecte com a autor. Es publiquen 6 diccionaris, en què participen més de 150 PDI i personal del Servei de Llengües i Terminologia. 


1997 La Junta de Govern aprova el Pla per a la millora de la qualitat lingüística, Panglòs, per l’Acord 102/1997. Es planteja objectius de regulació de l’ús de llengües, garantir la qualitat lingüística de les comunicacions i garantir el coneixement del català.


1997 Es crea la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats, integrada pels caps dels serveis lingüístics universitaris, que impulsa projectes conjunts i el Pla de política lingüística de la XVU. A través dels grups de treball es publiquen recursos de terminologia, de redacció tècnica i científica en català, guies de redacció en anglès així com estudis sobre la llengua de la docència i de la recerca.


2001 El Decret 152/2001 sobre avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, modificat pel Decret 3/2014, estableix els certificats de català de la Direcció General de Política Lingüística, de la Generalitat de Catalunya. Les ordres ORDREVCP/491/2009 i VCP/233/2010 recullen les equivalències d’aquests certificats amb els certificats de català emesos per la superació de proves interuniversitàries organitzades pels serveis lingüístics, com el Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.


2001 Es crea l’SCATERM, societat catalana de terminologia (filial de l’IEC), i la UPC s’hi integra, forma part de la primera comissió gestora i és membre de la Junta Directiva en diferents períodes, a través del Servei de Llengües i Terminologia.


2002 El Decret 161/2002, sobre l’acreditació del coneixement del català i l’aranès en els processos de selecció del personal i de provisió del llocs de treball de les administracions públiques de Catalunya és la normativa d’aplicació al PAS. Adopta els mateixos criteris que s’apliquen des de 1991 per a l’accés a la funció pública: el nivell de suficiència o nivell C1 és el nivell requerit a tot el personal, amb les excepcions previstes. Es pot acreditar amb el certificat d’haver cursat l’ensenyament obligatori de manera oficial a Catalunya i haver obtingut el títol corresponent després de 1992.


2002 El Reial decret 1137/2002, modificat pel Reial decret 264/2008 i el Reial decret 1004/2015, per mitjà del qual es regulen els diplomes d’espanyol com a llengua estrangera, fa referència a l’accés a llocs de treball convocats per l’Administració general de l’Estat i organismes públics. Estableix que els nacionals d’altres estats han de ser titulars del diploma d’espanyol de nivell B2 o el diploma d’espanyol de nivell C2 per quedar exempts de les proves de coneixement d’espanyol. El nivell que consta com a requisit per a l’accés a llocs de treball del PAS és el C2 i hi figuren com a exemptes les persones de nacionalitat espanyola.


2003 Conveni entre la Xarxa Vives d’Universitats i el TERMCAT per a la publicació de diccionaris produïts conjuntament per les universitats. El Servei de Llengües i Terminologia de la UPC ha coordinat durant diversos períodes el grup de treball de terminologia i nomenclatura que ha elaborat recursos com ara la Nomenclatura multilingüe de la gestió universitària.


2004 S’aprova l’Acord CG 141/2004 sobre ús de llengües en les activitats docents, que se centra en les llengües oficials i el català com a llengua pròpia (extingit).


2005 Acord CG 272/2005 sobre el tractament del gènere en els documents de la UPC, pel qual s’aprova l’acord sobre la utilització d’un llenguatge no sexista. Ratificat per l’acord de 2011 de la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats. El Servei de Llengües i Terminologia manté actualitzats aquests criteris sobre la base d’acords interns i interuniversitaris.


2006 El Pla de govern 2006-2010 estableix per primer cop l’objectiu de promoure l’ús de terceres llengües en els estudis. Tots els plans de govern posteriors recullen objectius sobre l’increment de la docència en terceres llengües.


2006 Des del curs 2006-2007, el sistema de punts d’activitat acadèmica inclou punts PAD per la impartició de docència reglada en una tercera llengua, dins l’àmbit de participació directa en la millora de la docència, en la formació i en la innovació docent.


2007-2014 El Marc per a l'impuls de les línies estratègiques de les unitats bàsiques de la UPC (acords CG 197/2007 i 57/2011) incorpora per primer cop indicadors lingüístics, concretament: percentatge d’assignatures de les quals es coneix la llengua d’impartició en graus i màsters i proporció de docència impartida en una tercera llengua en graus i màsters (extingit).


2008 El Marc per al disseny i la implantació dels graus (Acord CG 38/2008) incorpora la competència en una tercera llengua com a competència transversal que cal assolir per obtenir el títol de grau.


2008 S’aprova l’Acord CG 94/2008 per al reconeixement al PDI de la docència en anglès en els estudis de primer i segon cicles: cada crèdit de primer i segon cicles impartit en anglès té un reconeixement addicional (extingit). Com a mesures de suport a la docència en anglès aquest mateix any s’organitzen les primeres convocatòries d’ajuts a projectes innovadors que incorporin l’anglès en els estudis i per a la revisió de material docent en anglès, adreçades als centres.


2009 El Consell Interuniversitari de Catalunya acorda 6 indicadors lingüístics, que s’incorporen al Pla de finançament de les universitats públiques i que es comencen a avaluar el curs 2010-2011. 

  • Aprovar un Pla de llengües que impulsi el multilingüisme a la universitat, amb objectius per al català i per a l’anglès.
  • Qualitat lingüística dels textos institucionals i acadèmics en català i en anglès.
  • Millorar els coneixements lingüístics entre el PDI i PAS, en català i en anglès.
  • Assignatures i grups de les quals es coneix la llengua d’impartició abans de la matrícula. Objectiu vinculat als principis de transparència i seguretat lingüístiques (Objectiu DR4).
  • Incrementar el volum de docència impartida i en català (objectiu DR6) i en una tercera llengua (objectiu DR5).
  • Millorar els coneixements de llengua catalana entre l’estudiantat i el professorat de fora de l’àmbit lingüístic català (aquest indicador no s’ha aplicat).

2010 S’aprova el Pla de llengües de la UPC (Acord CG 12/2010). Inclou 38 objectius sobre 4 àmbits: competència multilingüe (dels membres de la UPC), disponibilitat multilingüe (dels estudis, la docència i les comunicacions institucionals), qualitat lingüística (de les comunicacions escrites) i interculturalitat (acollida lingüística i cultural i internacionalització a casa).


2010 El Decret 128/2010 sobre acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats catalanes estableix que el professorat funcionari i contractat ha d’acreditar el coneixement suficient de català en els concursos d’accés i selecció. El professorat que s’incorpori per fer docència en terceres llengües en les assignatures perfilades per la universitat ha d’acreditar el nivell de suficiència d’aquestes terceres llengües. El Decret s’ha de desplegar a cada universitat.


2010 A partir de la implantació dels graus, la Normativa acadèmica regula l’assoliment de la competència en tercera llengua en els graus per mitjà de 4 vies. Es desenvolupa específicament la via de certificació del nivell B2, que és l’única de les 4 vies amb què s’acredita oficialment un nivell de coneixement (vegeu l’objectiu CR4, sobre la competència en tercera llengua en els graus). També es regula el reconeixement de crèdits per idiomes dins de l’itinerari de llengües i comunicació i, posteriorment, activitats lingüístiques i culturals dins de l’itinerari d’acollida d’estudiantat internacional.


2011 L’Acord CG 154/2011, pel qual s’aprova l’acord d’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de la UPC, dona compliment al Decret 128/2010. Estableix els instruments de formació i acreditació a través de l’SLT, l’avaluació de coneixements de català del professorat temporal i del permanent en els processos de contractació i d’accés, les exempcions individuals i en els concursos a places que comportin la impartició de la docència en una tercera llengua, i les excepcions respecte al termini d’acreditació.


2011 Acord CG 56/2011 del Consell de Govern pel qual s'aprova la nomenclatura multilingüe de la UPC, amb les denominacions en català, castellà i anglès de les unitats, els estudis i titulacions, els tipus de personal i càrrecs, etc. Actualitzat per l’Acord CG 212/2014. El Servei de Llengües i Terminologia manté actualitzada la nomenclatura pel que fa a canvis d’estructura i noves denominacions, seguint criteris institucionals.


2011 Conveni CIFALC (Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació de Llengües de Catalunya, integrada pels serveis lingüístics universitaris) signat per les 12 universitats públiques i privades de Catalunya, la Secretaria d’Universitats i Recerca i la Direcció General de Política Lingüística. Conveni per coordinar cursos i exàmens oficials d’acreditació d’idiomes. L’antecedent data de l’any 2000, en què es va constituir la CIFOLC, inicialment per a la formació en llengua catalana i l’organització d’exàmens conduents als certificats oficials.


2011 La UPC s’integra a REALITER, Xarxa Panllatina de Terminologia, a través del Servei de Llengües i Terminologia. Al llarg dels anys la UPC ha participat en 6 diccionaris REALITER i la cap de l’SLT ha estat la representant per a la llengua catalana del Comitè Científic entre 2015-2019


2012 Creació de les Mesas Lingüísticas de la CRUE, que tenen la finalitat d’homogeneïtzar els criteris i mecanismes per a l’acreditació de nivells de llengües per a l’accés a les titulacions, el desenvolupament dels estudis, l’obtenció del títol i la mobilitat. La Comissió d’Internacionalització de la CRUE té un subgrup de treball sobre política lingüística, que el 2017 va publicar el Document marc de política lingüística per a la internacionalització del sistema universitari espanyol.


2012 La convocatòria d'ajuts a les universitats del sistema universitari català per al foment de les llengües en l'àmbit universitari (INTERLINGUA) substitueixen els ajuts per a projectes de normalització del català (NORMA) vigents des dels anys 90. A partir d'ara, se subvencionen projectes que promouen tant el català com les terceres llengües, preferentment l'anglès. 


2012 Els nous Estatuts de la UPC aprovats pel Claustre amplien els compromisos en matèria de llengua: a més del compromís amb el català, es fa referència a terceres llengües. 4 Són objectius de la universitat la promoció de la llengua i la cultura catalanes i la incorporació del català als seus àmbits de coneixement. 11 Llengua: el català és la llengua pròpia. 113 Multilingüisme: foment de terceres llengües i compromís amb el català articulats en plans de llengües. 179 Processos d’acollida per afavorir el coneixement del català. 206 Normativa general pel que fa a la concreció del coneixement suficient de les llengües oficials.


2012 Conveni entre la UPC i ACLES (Associació de Centres de llengües d’Educació Superior) per col·laborar en l’acreditació d’idiomes, a través del Servei de Llengües i Terminologia. Els acords del CIC sobre els certificats d’idiomes amb validesa oficial, publicats al DOGC, prenen com a base les taules ACLES. Els exàmens CLUC (Certificats de llengües de les universitats catalanes), amb validesa oficial, tenen el segell CertACles.


2012 Contracte de gestió de serveis de formació d’idiomes de la UPC amb Merit School i amb UnicorLanguages des del curs 2012-2013 al curs 2016-2017. Per mitjà d’aquest contracte les empreses adjudicatàries oferien cursos d’idiomes als membres de la UPC, dins del marc del Programa d’idiomes UPC, coordinat pel Servei de Llengües i Terminologia, que permet emetre certificats UPC amb validesa oficial per a l’acreditació. Amb anterioritat a aquesta data, Merit School tenia un conveni amb la Fundació Politècnica per oferir aquests serveis. La implantació dels graus i les noves necessitats d’acreditació oficial motiven aquest canvi de model.


2014 La Llei 2/2014 del Parlament de Catalunya, modificada per la Llei 1/2018, estableix el requisit de competència lingüística en tercera llengua dels estudiants de grau. Els estudiants que accedeixen a la universitat el curs 2014-2015 han d’acreditar el nivell B2 amb un certificat oficial. Per acompanyar aquesta mesura, la Secretaria d’Universitats i Recerca crea el Programa de Terceres Llengües i el ajuts Parla3 per a la formació i l’acreditació d’idiomes de l’estudiantat de Grau.


2015 La Resolució ECO/1134/2015, publicada al DOGC, dona publicitat a l’acord de la Junta del CIC en què estableixen per primer cop les certificacions, títols i diplomes acreditatius de la competència en terceres llengües i per obtenir el títol universitari de grau. Posteriorment, la taula de certificats amb validesa oficial s’actualitza amb les resolucions EMC/122/2017, EMC/1138/2019 i EMC/3417/2020, derivades d’acords del CIC.


2015 L’Acord CG 198/2015 estableix que els estudiants que superin 9 ECTS corresponents a assignatures de la Secció d’Anglès del Departament de Projectes a l’Enginyeria (actualment: Secció de Tècniques de Comunicació del DHATC) poden obtenir un certificat d’idiomes de la UPC si superen un examen de nivell B2 organitzat per la Secció (derogat per l’Acord CG/2018/01/15).


2016 L’Acord CG 77/2016 regula l’emissió de certificats de la UPC per a l’acreditació de coneixements de terceres llengües, especialment en relació amb la competència en tercera llengua en els graus. Els certificats d’idiomes de la UPC es poden obtenir a través del Programa d’idiomes de la UPC.


2016 Acord de la Comissió de Llengua del CIC per a la Constitució del Grup de treball d’assessorament per a l’acreditació de nivells de competència en terceres llengües. Aquest grup està integrat per representants dels serveis lingüístics universitaris (CIFALC), del la Secretaria d’Universitats i Recerca i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.


2017 El Pla d’internacionalització de la UPC 2017-2021 (i els plans anteriors des de 1996) inclouen referències al coneixement de l’anglès i al foment, la consolidació i la qualitat de la docència en anglès, en concret introduint un mecanisme d’acreditació per al PDI que imparteix docència en anglès. També preveu objectius d’acollida lingüística i d’internacionalització a casa.


2017 Convenis de la UPC amb UAB, la UB, UOC i UPF, respectivament, per col·laborar en la formació i l’acreditació d’idiomes, en el marc del Programa d’idiomes UPC, coordinat pel Servei de Llengües i Terminologia. Els membres de la UPC, especialment l’estudiantat, accedeix als cursos i exàmens d’idiomes amb validesa oficial, amb les mateixes condicions que els membres de les respectives universitats. Des de la signatura dels convenis, s’han fet les 4 pròrrogues anuals estipulades i durant el 2021 s’han de signar els nous convenis.


2018 L’Acord CG/2018/01/15, de 22 de febrer, aprova la moratòria del requisit B2 i les quatre vies per assolir la competència en tercera llengua en els graus de la UPC, basant-se en els acords aprovats per la Junta del CIC el juliol i el novembre de 2017. L’acord referma que la UPC ha de garantir l’accés dels estudiants a l’oferta de cursos i exàmens del Programa d’idiomes de la UPC i a la informació actualitzada sobre la competència en tercera llengua.


2018 La Llei 1/2018, de 8 de maig, del Parlament de Catalunya estableix una moratòria de 4 anys sobre el requisit d’acreditació del nivell B2 d’una tercera llengua: el requisit s’aplicarà als estudiants que accedeixin a la universitat a partir del curs 2018-2019 (vegeu l’objectiu CR4, sobre la competència en tercera llengua en els graus).


2019 La Resolució 531/XII del Parlament de Catalunya, sobre el nivell de coneixement de terceres llengües a la universitat, insta el Govern a fomentar l’oferta d’estudis en terceres i a traslladar a les universitats la necessitat que el professorat disposi del suport necessari per impartir docència en terceres llengües.


2020 El novembre, el Consell Interuniversitari de Catalunya aprova un acord en què insta el Govern de la Generalitat a presentar al Parlament de Catalunya la modificació de la llei que estableix el requisit del nivell B2 per obtenir el títol de grau. L’acord amplia les vies per considerar assolida la competència en un tercera llengua, que coincideixen amb les 4 vies establertes per la UPC des de la implantació dels graus.


2021 L’Acord CG 2021/01/39 per a l’ampliació dels supòsits d’exempció sobre la competència en tercera llengua entre els estudiants que han finalitzat els estudis de grau durant els cursos 2010-2020 i 2020-2021, ateses les circumstàncies de la pandèmia.


2021 El març, el Consell Interuniversitari de Catalunya aprova l'Acord sobre la garantia de la llengua de docència de l’activitat acadèmica de les universitats catalanes, en què referma el compromís sobre la transparència i la seguretat lingüístiques i el compromís amb l’impuls i el foment del català, com a llengua docent i administrativa d’ús normal i majoritari al sistema universitari de Catalunya.


2021 El maig, el síndic de greuges de Catalunya s’adreça a les universitats per proposar mesures sobre l’ús del català a la docència, el compliment de la llengua de les assignatures anunciada i la disponibilitat de canals per plantejar queixes sobre drets lingüístics.


2021 El juny, els rectors i la rectora de l'ACUP signen el Compromís contra la crisi educativa. Tercera prioritat: Aturar la regressió que pateix la llengua catalana en la docència i recerca universitàries. Estableixen l'objectiu d'un 80% de la docència de grau, postgrau i màster sigui en català i que tots els graus es puguin cursar en català.


2021 El Decret llei 22/2021, de 5 d'octubre, modifica la Llei 2/2014, sobre el requisit de certificar el nivell B2 d'una tercera llengua, i estableix que l'estudiantat de grau de les universitats catalanes ha d'assolir la competència en tercera llengua en els termes que estableixi la normativa acadèmica de cada universitat. El 20 d'octubre, el Parlament de Catalunya convalida el Decret i, per tant, queda aprovada definitivament la nova regulació.


2021 Durant el 2021, la Comissió de Política Lingüística del CIC treballa sobre els indicadors lingüístics establerts el 2010, vinculats al finançament de les universitat, per millorar la completesa i la fiabilitat de les dades sobre ús de llengües a la docència.


2021 L'Acord CG/2021/04/07, de 8 d'octubre de 2021, del Consell de Govern, pel qual s’aprova les Comissions del Consell de Govern, i es crea la Comissió de Política Lingüística de la UPC.


2021 L'Acord CG/2021/05/14, de 9 de novembre de 2021, aprova la modificació de l'apartat 3.3.1. Acreditació amb un certificat oficial de nivell B2 o superior, de la Normativa Acadèmica dels estudis de grau i màster de la UPC, curs 2021-2022, per eliminar el requisit de certificar el nivell B2 com a via única, en aplicació del Decret llei 22/2021, de 5 d'octubre.


2022 L'Acord CG/2022/02/32, de 22 de febrer de 2022, del Consell de Govern, pel qual s'aprova el Protocol de gestió de les llengües a l’aula, que inclou els drets lingüístics i els compromisos de l'estudiant i el professorat i estableix els principis de transparència i seguretat lingüístiques: la llengua de la docència ha de ser pública abans de la matrícula; la llengua anunciada és un compromís que dona seguretat lingüística tant al professorat com a l'estudiantat, davant de peticions individuals de canvi de llengua.


2022 L'Acord CG/2022/02/33, de 22 de febrer de 2022, del Consell de Govern, pel qual s'aprova el Marc del Pla de llengües UPC 2022-2025. Defineix els 12 objectius estratègics per al període, distribuïts en 4 àmbits: ús de llengües, coneixement de llengües, acollida i interculturalitat i qualitat lingüística.


2022 La Moció 79/XIV, de 24 de febrer, del Parlament de Catalunya insta el Govern a desenvolupar un pla d'enfortiment del català en el sistema universitari i de recerca, de manera consensuada amb els agents del sistema de coneixement.


2022 L'Acord CG/2022/04/02, de 24 de maig de 2022, del Consell de Govern, pel qual s'aprova la Normativa dels estudis de grau i màster de la UPC, curs 2022-2023, dona més opcions per a l'assoliment de la competència en una tercera llengua en els graus: més activitats per obtenir els 9 ECTS per idiomes, la possibilitat de combinar vies o els nivells d'idiomes.


2022 L'Acord CG/2022/06/37, de 27 d'octubre de 2022, pel qual s'aprova el reglament per a la provisió i contractació de professorat lector, recull el requisit de l'acreditació del coneixement suficient de català (C1) i els casos d'exempció temporal.


2023 L'Acord CG/2023/02/19, de 21 de febrer de 2023, pel qual s'aprova la convocatòria de concursos de la categoria de professorat lector, recull el requisit de disposar de la certificació acreditativa de coneixement suficient de català tal com recull l'Acord CG/2022/06/37.


2023 L'Acord CG/2023/02/20, de 21 de febrer, del Consell de Govern, pel qual s'aprova la modificació del Programa de Càtedres de la UPC i publicació del text refós, inclou la impartició de docència reglada en català amb una ponderació del 5 % com a coneixement de l'experiència docent en grau i màster i la impartició de docència en anglès amb una ponderació del 10 %.


2023 L'Acord CG/2023/03/09, de 13 d'abril, del Consell de Govern, pel qual s'aprova la normativa d'acreditació del coneixement de català del PDI de la UPC, que actualitza l'Acord CG 154/2011, per incorporar-hi les precisions sobre els terminis i procediments de les exempcions temporals i sobre les diferents vies d'acreditació possibles.


2023 El mes de desembre la Comissió de Seguiment del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca (PEC) aprova la Guia per a l'elaboració de plans d'increment de la docencia en català (PIDOC) a les universitats de Catalunya (període 2023-2025), amb l'objectiu d'establir uns objectius comuns i unes estratègies compartides pel sistema universitari pel que fa al foment de la llengua catalana.



2024 L'Acord CG/2024/1/16/, de 21 de febrer, d'Aprovació del Pla d’increment de la docència en català a la UPC (PIDOC UPC), en el qual s’incorporen els objectius d’increment de la docència en català per als dos pròxims cursos acadèmics. El PIDOC UPC forma part del compromís del Pla d’enfortiment de la llengua catalana, signat per totes les universitats del sistema universitari i de recerca de Catalunya el juny de 2022, i dona resposta a un acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).