Llistat alfabètic

Aprenentatge i instrucció en el qual l'alumnat estudia i intenta resoldre problemes reals o hipotètics en grups petits i sota la supervisió d'un tutor. (Font: GLOSUIB)

Aprenentatge que consisteix en què grups organitzats d'estudiants desenvolupin projectes. Els seus objectius són: integrar coneixements i habilitats de diferents àrees, desenvolupar habilitats intel·lectuals d'alt nivell, promoure l'aprenentatge i el treball independents, així com el treball en equip i l'autoavaluació. (Font: GLOSUIB)

Aprenentatge que es desenvolupen amb l'ajut o la mediació de la tecnologia, especialment a través de la xarxa d'Internet, com ara l'anomenat "aprenentatge semipresencial" o "mixt" en què es combinen situacions d'aprenentatge presencial amb sessions no presencials, gràcies a la utilització d'eines multimèdia i de plataformes de teleeducació. (Font: GLOSUJI)

Associació fundada a Patres (Grècia) el 1990 que té com a objectiu principal defensar els interessos professionals de les institucions d'educació superior. Entre d'altres funcions, organitza anàlisis, estudis, conferències i seminaris relacionats amb l'educació superior professional a Europa, i aconsella la Comissió Europea i el Grup de Seguiment de Bolonya amb relació a la preparació de les cimeres de ministres europeus responsables d'educació superior. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.eurashe.eu

Associació que té com a finalitat donar a conèixer informació, experiències, bones pràctiques i nous desenvolupaments en el camp de l'avaluació de la qualitat i l'assegurament de la qualitat en l'educació superior. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.enqa.eu
Nota: La sigla prové del nom original de l'associació "European Network for Quality Assurance in Higher Education".

Associació creada el 1980 per afavorir el desenvolupament de la pedagogia universitària des d'una perspectiva de col·laboració internacional, que agrupa els països en tres zones geogràfiques: Àfrica, Amèrica (Nord, Centre i Sud) i Europa. També organitza nombrosos esdeveniments i publica la revista "Res academica", centrada en l'àmbit de l'educació superior. (Font: GLOSUJI)

Organisme representatiu de les universitats europees i les conferències nacionals de rectors, que compta amb membres a quaranta-cinc països europeus. Té com a missió promoure el desenvolupament d'un sistema coherent d'educació superior europea i recerca per reforçar les seves contribucions a la societat i a la qualitat de les seves activitats. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.eua.be

Procés de revisió planificada i sistemàtica d'una institució o programa per comprovar que es mantenen i milloren els seus nivells educatius, acadèmics i infraestructurals. (Font: GLOSIM)

Sessió d'ensenyament supervisada en què els estudiants treballen en tasques concretes i reben ajuda i guiatge si els necessiten. (Font: GLOSUdG)

Examen metòdic i independent a què es sotmet una institució, una unitat o un programa per determinar si la qualitat de les seves activitats, els seus enfocaments i els seus resultats compleix les disposicions prèviament establertes i si aquestes disposicions estan implantades de forma efectiva o són adequades per assolir els objectius fixats. (Font: GLOSUJI)

Procés de reflexió i avaluació d'una unitat institucional dut a terme per un comitè format per membres de la mencionada unitat que emet un informe d'autoavaluació en què es descriu i es valora la situació de la unitat respecte dels criteris establerts com a estàndards de qualitat, i es proposen plans de millora. (Font: GLOSUJI)

Capacitat que té una institució universitària de gestionar la seva organització i administració, de manera que pot elaborar normatives internes, triar els seus òrgans de govern i representació, crear estructures de recerca i docència pròpies, elaborar plans d'estudis i recerca, seleccionar, formar i promoure el seu personal, establir normes d'accés i de permanència per a l'estudiantat, expedir títols oficials i propis, elaborar els seus pressupostos i gestionar els seus béns, i establir les seves relacions de llocs de treball i les relacions amb altres institucions. A l'Estat espanyol, la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, recull en l'article 2 els fonaments d'autonomia universitària, el principi bàsic dels quals és la llibertat acadèmica, que es manifesta en la llibertat de càtedra, de recerca i d'estudi. L'autonomia universitària exigeix i fa possible que el personal docent, el personal investigador i l'estudiantat compleixin amb les seves responsabilitats per satisfer les necessitats educatives, científiques i professionals de la societat, com també que les universitats retin comptes a la societat de l'ús dels mitjans i recursos propis. La Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, reafirma la voluntat de potenciar l'autonomia de les universitats i considera que aquesta és la principal característica de les universitats per respondre amb flexibilitat i rapidesa a les noves necessitats. (Font: GLOSUJI)
Nota: De vegades, en aquest context també es parla d'"autonomia institucional" ("institutional autonomy") per referir-se a l'"autonomia universitària".