Llistat alfabètic

S'han trobat 52 resultats.

(ES) calificación
sin. nota
(CA) nota; qualificació
(EN) grade; mark
(FR) note
Valor, generalment numèric o quantitatiu, que s'utilitza per descriure els resultats de l'avaluació dins d'un curs, assignatura o mòdul. (Font: GLOSUdG)
(ES) campus virtual
(CA) campus virtual m
(EN) virtual campus
(FR) campus virtuel
Conjunt de serveis accessibles per mitjà d'una xarxa telemàtica, generalment Internet, que fan possible la interacció i la transmissió de coneixement i d'informació entre l'alumnat, el professorat i el personal de gestió d'una universitat, sense necessitat de coincidir ni en l'espai ni en el temps. (Font: CTERM)
(ES) carga de trabajo
(CA) càrrega de treball
(EN) workload
(FR) charge de travail
(GA) carga de traballo
Conjunt de les activitats formatives exigides per a la consecució dels objectius d'aprenentatge previstos. En el disseny de les matèries, és el temps en què és previsible que la majoria de l'estudiantat obtingui els resultats dels aprenentatges exigits. Inclou l'assistència a classes, seminaris, estudi personal, preparació i realització d'exàmens, etc. En un programa d'estudis durant un curs acadèmic a Europa (de 36 a 40 setmanes per any), la càrrega de treball equival a 60 crèdits (cada crèdit representa de 24 a 30 hores de treball). (Font: GLOSUJI)
Nota: Tot i que aquest terme sol fer referència a la "càrrega de treball de l'estudiantat", també es parla de la "càrrega de treball del professorat" ("teacher workload"), que pot incloure la impartició de classes, preparació de nou material, correcció d'exercicis o proves, atenció a les consultes dels estudiants, coordinació del curs, preparació d'exercicis i examens, lectura de projectes, etc.
(ES) carné internacional de estudiante
sin. ISIC [sigla]
(CA) carnet internacional d'estudiant; ISIC [sigla]
(EN) International Student Identity Card; ISIC [sigla]
(FR) carte d'étudiant internationale; ISIC [sigla]
Document internacional d'identificació per a estudiants fomentat per la Confederació Internacional de Viatges per a Estudiants (ISTC) i distribuït per les organitzacions d'estudiants reconegudes per la Unesco des de 1993. Els titulars del carnet poden gaudir de descomptes en més de noranta països en bitllets, allotjament, entrades, etc. Per a més informació, consulteu el web www.isic.org (Font: GLOSCBERLIN)
Nota: Un dels objectius principals de l'EEES, acordats pels ministres responsables de l'educació superior a les successives reunions, és la promoció de la mobilitat de l'estudiantat, el personal docent i investigador i el personal d'administració i serveis.
(ES) Carta Magna de las Universidades Europeas
sin. Magna Charta Universitatum
(CA) Carta Magna de les Universitats Europees; Magna Charta Universitatum
(EN) Magna Charta of European Universities; Magna Charta Universitatum
(FR) Magna Charta des Universités Européennes; Magna Charta Universitatum
Declaració programàtica i fonamental signada el 1986 a Bolonya pels rectors d'algunes de les universitats europees més antigues que suposa l'inici del projecte d'espai europeu d'educació superior. En aquest document es manifesten els valors tradicionals i independents de la universitat, però també es destaca el dret de tenir llibertat en la formació i la recerca i la necessitat d'evolució en les activitats de recerca. (Font: http://www.magna-charta.org/magna.html)
(ES) CEI [sigla]
sin. Consejo Europeo de Investigación
(CA) CER [sigla]; Consell Europeu de Recerca m
(EN) ERC [sigla]; European Research Council
(FR) CER [sigla]; Conseil Européen de la Recherche
Organisme europeu de finançament de la recerca en tots els camps de la ciència, que fou inaugurat oficialment el 27 de febrer de 2007 a Berlín. D’acord amb el model de societat del coneixement competitiva a escala mundial promogut per la Unió Europea, l’objectiu principal del CER és crear i promoure un sistema de recerca integrat i eficaç. (Font: Comissió Europea)
Nota: Per a més informació, vegeu el web http://erc.europa.eu
(ES) Centro Europeo para la Educación Superior
sin. UNESCO-CEPES
(CA) Centre Europeu per a l'Educació Superior; UNESCO-CEPES
(EN) European Centre for Higher Education; UNESCO-CEPES
(FR) Centre Européen pour l'Enseignement Supérieur; UNESCO-CEPES
Membre consultiu del grup de seguiment del procés de Bolonya, en el marc de la Unesco, des de setembre de 2003. Algunes de les seves funcions són les següents:
- Dur a terme projectes rellevants per al desenvolupament i la reforma de l'educació superior, específicament, seguint la Conferència Mundial de la Unesco en Educació Superior (1998) i el procés de Bolonya, i donant suport a la creació de l'espai europeu d'educació superior.
- Proporcionar serveis de consultoria.
- Promoure polítiques de desenvolupament i recerca de l'educació superior i servir com a fòrum per a la discussió de temes importants en l'educació superior. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.cepes.ro
(ES) certificación
(CA) certificació
(EN) certification
(FR) certification
Reconeixement formal de la consecució d'una cosa o d'una conformitat; pot significar l'assoliment d'un objectiu per part d'una persona, com per exemple un estudiant, o per part d'una institució. Segons les normes ISO, la certificació és el procés mitjançant el qual una entitat degudament acreditada confirma la capacitat que té una unitat, un programa o producte per complir les exigències d'una norma. Es tracta d'un procés d'avaluació externa, que sol·licita de manera voluntària la unitat que s'ha d'avaluar, i que exigeix una superació de criteris i estàndards de qualitat prèviament establerts per a l'obtenció del certificat de qualitat. (Font: GLOSIM; GLOSUJI)
(ES) ciclo
(CA) cicle
(EN) cycle
(FR) cycle
Conjunt de cursos que porten a obtenir un títol o diploma acadèmic. Un dels objectius establerts en la Declaració de Bolonya era l'adopció d'un sistema basat en dos cicles principals: grau (primer cicle) i postgrau (segon cicle). D'acord amb la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, d'universitats, a l'Estat espanyol es preveu un sistema de tres cicles: grau (primer cicle), màster (segon cicle) i doctorat. (tercer cicle).
Nota: En alguns països, com ara el Regne Unit, quant a l'estructuració dels estudis, no es parla de "cycles" (cicles), sinó de "levels" (nivells).
(ES) clase presencial
(CA) classe presencial
(EN) lecture
(FR) classe présencielle
Exposició de continguts que fa un membre del personal docent en presència d'un grup d'alumnes amb una presentació o explicació (que possiblement inclou demostracions). (Font: GLOSTUNESE)
(ES) CNA [sigla]
sin. Comité Nacional de Acreditación
(CA) CNA [sigla]; Comitè Nacional d'Acreditació
(EN) CNA [sigla]; National Accreditation Committee
(FR) Comité Nationale d'Accréditation
Òrgan assessor de l'ANECA, format per persones de prestigi reconegut dels diversos àmbits relacionats amb l'educació superior, que té com a comesa essencial avaluar i validar el procés d'acreditació dissenyat pels grups de treball del Programa d'acreditació de l'ANECA. (Font: GLOSUJI)
(ES) comité de autoevaluación
(CA) comitè d'autoavaluació
(EN) self-assessment committee; self-evaluation committee
(FR) comité d'auto-évaluation
Òrgan format per membres de la unitat avaluada que és responsable del desenvolupament de l'autoavaluació i de l'elaboració de l'informe d'autoavaluació. (Font: GLOSUJI)
(ES) comité de evaluadores externos
(CA) comitè d'avaluadors externs
(EN) external assessment committee; external evaluation committee
(FR) comité d'évaluateurs externes
Òrgan format per persones alienes a la institució i unitat avaluada que realitzen una avaluació externa seguint la guia elaborada amb aquesta finalitat. A l'Estat espanyol el formen tres o quatre persones designades entre aquelles que voluntàriament han participat en els processos de formació de l'ANECA o de la corresponent agència autonòmica de qualitat, i hi han obtingut una qualificació apropiada per desenvolupar les activitats encomanades de contrast extern. (Font: GLOSUJI)
(ES) Comité Nacional de Acreditación
sin. CNA [sigla]
(CA) CNA [sigla]; Comitè Nacional d'Acreditació
(EN) CNA [sigla]; National Accreditation Committee
(FR) Comité Nationale d'Accréditation
Òrgan assessor de l'ANECA, format per persones de prestigi reconegut dels diversos àmbits relacionats amb l'educació superior, que té com a comesa essencial avaluar i validar el procés d'acreditació dissenyat pels grups de treball del Programa d'acreditació de l'ANECA. (Font: GLOSUJI)
(ES) competencias
(CA) competències
(EN) competences
(FR) compétences
(GA) competencias
Conjunt de coneixements, capacitats i aptituds necessàries per executar una tasca determinada. La competència exigeix una combinació de sabers tècnics, metodològics i socials que són el resultat d'un procés d'aprenentatge i que es poden aplicar tant en l'àmbit acadèmic com en el professional. Ser competent significa, per tant, combinar, coordinar i integrar aquests sabers en l'exercici professional. Els programes formatius han de treballar tant les competències específiques -relacionades amb un camp de coneixement i una activitat professional concreta-, com les genèriques, que tenen caràcter transversal perquè són aplicables a diversos camps de coneixement i són necessàries per a qualsevol acció professional. (Font: GLOSUJI)
Nota: Les competències que s'adquireixen en un procés d'aprenentatge es manifesten per mitjà de diverses habilitats. Per aquesta raó sovint es parla, per exemple, tant de "competències lingüístiques" com d'"habilitats lingüístiques" indistintament.
(ES) competencias comunicativas
(CA) competències comunicatives
(EN) communication competencies
(FR) compétences communicatives
conjunt de coneixements, capacitats i aptituds necessaris per a la recepció, interpretació i producció d’un discurs, a través de diferents canals, que facilita i promou les relacions interpersonals, la formació integral de l’individu i la mobilitat.
(ES) competencias específicas
(CA) competències específiques
(EN) specific competencies
(FR) compétences spécifiques
(GA) competencias específicas
Competències pròpies d'una ocupació, professió o àmbit de coneixement, que suposen la capacitat d'aplicar les habilitats i els coneixements a noves situacions dins de l'àrea professional i professions afins. (Font: GLOSUJI)
(ES) competencias genéricas
sin. competencias transversales
(CA) competències genèriques; competències transversals
(EN) generic competencies; transversal competencies
(FR) compétences génériques; compétences transversales
(GA) competencias xenéricas
Competències compartides per diferents ocupacions o diversos àmbits de coneixement. Són competències apropiades per a la majoria de les professions i estan relacionades amb el desenvolupament personal i la formació orientada a la comunitat. El projecte Tuning proposa, entre altres, les següents: capacitat d'anàlisi i de síntesi, presa de decisions, capacitat de posar en pràctica els coneixements teòrics, treball en equip, planificació i gestió del temps, habilitats interpersonals, coneixements generals bàsics sobre l'àrea d'estudi, lideratge, coneixements bàsics de la professió, capacitat per treballar en un equip multidisciplinari, comunicació oral i escrita en la llengua pròpia, coneixement d'una segona llengua, capacitat per comunicar-se amb persones no expertes en la matèria, apreciació de la diversitat i multiculturalitat, habilitats bàsiques en el maneig de l'ordinador, habilitat per treballar en un context internacional, habilitats de recerca, coneixement de cultures i costums d'altres països, capacitat per aprendre, habilitat per treballar de forma autònoma, habilitats de gestió de la informació, disseny i gestió de projectes, capacitat crítica i autocrítica, iniciativa i esperit emprenedor, capacitat per adaptar-se a noves situacions, compromís ètic, capacitat de generar noves idees (creativitat), preocupació per la qualitat, resolució de problemes i motivació d'èxit. (Font: GLOSUJI)
Nota: Aquestes competències es poden classificar d'una manera orientativa en competències instrumentals, competències interpersonals i competències sistèmiques.
(ES) competencias informacionales
(CA) competències informacionals
(EN) information competencies
(FR) compétences informationnelles
Competències necessàries per a la cerca, selecció, organització, transferència i utilització de la informació. L'adquisició de competències informacionals és una tasca que cal desenvolupar en els nous plans d'estudis adaptats a l'EEES i en la que el personal bibliotecari pot col·laborar amb el personal docent i investigador de forma activa. Aquesta adquisició permet als estudiants:
- Augmentar les seves competències generals.
- Esdevenir autònoms dins la recerca i avaluació dels recursos d'informació per als seus treballs i altres encàrrecs docents.
- Desenvolupar el seu esperit crític i les seves capacitats d'anàlisi en front a la sobreabundància d'informació.
- Fer un major ús dels recursos d'informació, fiables, pertinents i d'un alt nivell de qualitat.
- Reduir els casos de plagi en el cas dels treballs docents i conèixer les regles ètiques en matèria d'ús de la informació.
- Millorar les seves capacitats d'organització de la informació.
- Millorar la seva comuicació oral i escrita.
(Font: Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC; http://www.upc.edu/eees/contingut/arxius/SBD_competencies_informacionals.pdf)
(ES) competencias instrumentales
(CA) competències instrumentals
(EN) instrumental competencies
Competències genèriques relacionades amb les habilitats cognitives, capacitats metodològiques, habilitats tecnològiques i habilitats lingüístiques i comunicatives (Font: web de la UPC).