Llistat alfabètic

S'han trobat 52 resultats.

(ES) competencias interpersonales
(CA) competències interpersonals
(EN) interpersonal competencies
Competències genèriques que faciliten la interacció social, la cooperació i la relació amb els entorns: capacitat de crítica, de direcció i de treball en equip, d'expressió dels propis sentiments, de compromís, etc. (Font: web de la UPC)
(ES) competencias lingüísticas
(CA) competències lingüístiques
(EN) linguistic competencies
(FR) compétences linguistiques
Conjunt de coneixements lingüístics orals i escrits que un parlant té sobre una llengua concreta. (Font: CTERM)
(ES) competencias sistémicas
(CA) competències sistèmiques
(EN) systemic competencies
Competències genèriques relacionades amb la capacitat de visió global i multidimensional de la realitat, habilitats d'anàlisi de realitats complexes i difuses, capacitat de visió de les parts englobades en un tot i de les seves relacions. (Font: web de la UPC)
(ES) competencias transversales
sin. competencias genéricas
(CA) competències genèriques; competències transversals
(EN) generic competencies; transversal competencies
(FR) compétences génériques; compétences transversales
(GA) competencias xenéricas
Competències compartides per diferents ocupacions o diversos àmbits de coneixement. Són competències apropiades per a la majoria de les professions i estan relacionades amb el desenvolupament personal i la formació orientada a la comunitat. El projecte Tuning proposa, entre altres, les següents: capacitat d'anàlisi i de síntesi, presa de decisions, capacitat de posar en pràctica els coneixements teòrics, treball en equip, planificació i gestió del temps, habilitats interpersonals, coneixements generals bàsics sobre l'àrea d'estudi, lideratge, coneixements bàsics de la professió, capacitat per treballar en un equip multidisciplinari, comunicació oral i escrita en la llengua pròpia, coneixement d'una segona llengua, capacitat per comunicar-se amb persones no expertes en la matèria, apreciació de la diversitat i multiculturalitat, habilitats bàsiques en el maneig de l'ordinador, habilitat per treballar en un context internacional, habilitats de recerca, coneixement de cultures i costums d'altres països, capacitat per aprendre, habilitat per treballar de forma autònoma, habilitats de gestió de la informació, disseny i gestió de projectes, capacitat crítica i autocrítica, iniciativa i esperit emprenedor, capacitat per adaptar-se a noves situacions, compromís ètic, capacitat de generar noves idees (creativitat), preocupació per la qualitat, resolució de problemes i motivació d'èxit. (Font: GLOSUJI)
Nota: Aquestes competències es poden classificar d'una manera orientativa en competències instrumentals, competències interpersonals i competències sistèmiques.
(ES) complementos de formación
sin. pasarela
(CA) complements de formació; passarel·la
(EN) additional training; bridging courses; complementary training
(FR) compléments de formation; passerelle
Ensenyaments addicionals que, en alguns casos, s'exigeixen per tenir accés al segon cicle d'un ensenyament que no és una continuació directa del primer cicle que s'ha superat. Aquests estudis estan determinats per les normatives universitàries existents. (Font: GLOSGENCAT)
(ES) Comunicado de Bergen
(CA) Comunicat de Bergen
(EN) Bergen Communiqué
(FR) Communiqué de Bergen
Document signat pels 45 ministres responsables de l'educació superior que van participar en la conferència celebrada els dies 19 i 20 de maig de 2005 a Bergen sobre l'assoliment dels objectius de l'espai europeu d'educació superior. En aquesta reunió, es va dur a terme una revisió dels informes de seguiment del procés de Bolonya i es va destacar la rellevància i importància, per a l'establiment de l'EEES, dels aspectes següents:
- La implicació i el compromís de les universitats i el seu professorat i estudiantat.
- Els avenços aconseguits en matèria de titulacions, assegurament de la qualitat i reconeixement de títols.
- L'establiment del marc europeu de titulacions en tres cicles.
- La necessitat de definir i avaluar adequadament els resultats de l'aprenentatge i les competències que cal adquirir en cada cicle.
- La cooperació entre les agències de qualitat de tots els països implicats.
- La millora de l'accés als estudis de màster.
- El foment i desenvolupament de la recerca i la innovació.
- L'afavoriment de la mobilitat de tots els membres de la comunicat universitària.
- La promoció dels estudis de doctorat. (Font: "Comunicat oficial de la reunió de ministres encarregats de l'educació superior a Bergen els dies 19 i 20 de maig de 2005")
(ES) Comunicado de Berlín
(CA) Comunicat de Berlín
(EN) Berlin Communiqué
(FR) Communiqué de Berlin
Document signat pels 33 ministres responsables de l'educació superior que van participar en la conferència celebrada el 19 de setembre de 2003 a Berlín per revisar els progressos que s'havien assolit des del Comunicat de Praga i per establir prioritats i nous objectius per als propers anys, amb la finalitat d'accelerar el procés de creació de l'espai europeu d'educació superior. Respecte al Comunicat de Praga, en aquest s'introdueixen les mesures addicionals següents:
- Inclusió dins del procés de Bolonya dels estudis de doctorat com a tercer cicle, amb la finalitat de promoure lligams més estrets entre l'espai europeu d'educació superior (EEES) i l'espai europeu de recerca (EER).
- Realització d'un balanç dels progressos aconseguits que faciliti dades fidedignes de com avança el procés. (Font: "Comunicat oficial de la conferència de ministres responsables de l'educació superior celebrada a Berlín el 19 de setembre de 2003")
(ES) Comunicado de Londres
(CA) Comunicat de Londres m
(EN) London Communiqué
(FR) Communiqué de Londres
Document signat pels ministres responsables de l’educació superior que van participar en la conferència celebrada els dies 17 i 18 de maig de 2007 a Londres sobre l’assoliment dels objectius de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
(ES) Comunicado de Praga
(CA) Comunicat de Praga
(EN) Prague Communiqué
(FR) Communiqué de Prague
Document signat pels 32 ministres responsables de l'educació superior que van participar en la conferència celebrada el 19 de maig de 2001 a Praga per avaluar el progrés aconseguit en l'establiment de l'espai europeu d'educació superior des de la signatura de la Declaració de Bolonya i la posterior Declaració de la Sorbona, així com per establir línies de futur i prioritats del procés. En aquesta reunió es van reafirmar els principis i objectius del procés de Bolonya:
- L'adopció d'un sistema de títols fàcilment llegibles i comparables.
- L'adopció d'un sistema basat essencialment en dos cicles principals.
- L'establiment d'un sistema de crèdits ECTS.
- La promoció de la mobilitat.
- La promoció de la cooperació europea en l'assegurament de la qualitat.
- La promoció de la dimensió europea en l'educació superior.
A més, es van emfatitzar els aspectes següents:
- La formació permanent, al llarg de la vida.
- La implicació de les institucions d'educació superior i l'estudiantat en el procés.
- La promoció dels avantatges de l'EEES. (Font: "Comunicat oficial de la reunió de ministres europeus encarregats de l'educació superior a Praga el 19 de maig de 2001")
(ES) conferencia
(CA) conferència
(EN) lecture
(FR) conférence
Subministrament de continguts presentats i explicats (possiblement incloent-hi demostracions) per una persona en públic. (Font: GLOSUdG)
(ES) Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas
sin. CRUE [sigla]
(CA) Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles; CRUE [sigla]
(EN) Conference of Rectors of Spanish Universities; CRUE [sigla]
(FR) Conférence des Recteurs des Universités Espagnoles; CRUE [sigla]
Associació espanyola sense ànim de lucre d'àmbit estatal, constituïda el desembre de 1994 i formada per les universitats públiques i privades espanyoles, a l'empara de la Llei 161/64, de 24 de desembre, i de les normes complementaries del Decret 1440/65, de 20 de maig. Els seus objectius principals són:
- Afavorir activitats de promoció, gestió i desenvolupament de l'educació superior i de la recerca universitària.
- Fomentar la cooperació entre les universitats espanyoles i entre aquestes i institucions anàlogues estrangeres.
- Intercanviar informació i promoure estudis, informes i recomanacions que redunden en benefici d'una cooperació major i més eficaç amb les administracions públiques. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.crue.org
(ES) Conferencia de Rectores Europeos
sin. CRE [sigla]
(CA) Conferència de Rectors Europeus; CRE [sigla]
(EN) Conference of European Rectors; CRE [sigla]
(FR) Conférence des Recteurs Européens; CRE [sigla]
Antiga organització de rectors europeus que des de 2001 és l'actual Associació Universitària Europea (EUA).
(ES) Conferencia General de Política Universitaria
(CA) Conferència General de Política Universitària f
Òrgan d'àmbit estatal de concertació, coordinació i cooperació de la política general universitària que, d'acord amb la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i sense perjudici de les funcions atribuïdes als òrgans de coordinació universitària de cada comunitat autònoma, té les funcions següents:
- Establir i valorar les línies generals de la política universitària, la seva articulació a l'EEES i la seva interrelació amb les polítiques de recerca científica i tecnològica.
- Dur a terme la planificació, els informes, les consultes i l'assessorament sobre la programació general i plurianual de l'educació superior, que comprèn els recursos humans, materials i financers necessaris per a la prestació del servei públic universitari.
- Aprovar els criteris de coordinació sobre les activitats d'avaluació, certificació i acreditació regulades al títol V de la Llei.
- Proposar i valorar mesures per impulsar la col·laboració entre les universitats i les empreses.
- Coordinar l'elaboració i el desenvolupament d'informes sobre l'aplicació del principi d'igualtat de dones i homes a la universitat.
(ES) conocimientos previos
(CA) coneixements previs
(EN) previous knowledge
(FR) connaissances préalables
Conjunt d'idees i coneixements de què disposa un estudiant i que serveixen per relacionar, interpretar i comprendre nous coneixements. El personal docent, abans d'impartir un nou contingut, ha de tenir en compte aquests coneixements previs de l'estudiantat, que s'activaran i es desenvoluparan gràcies a les inferències, associacions i interpretacions que susciten els processos d'aprenentatge. (Font: GLOSUJI)
(ES) Consejo de Coordinación Universitaria
(CA) Consell de Coordinació Universitària
(EN) University Coordination Council
(FR) Conseil de Coordination Universitaire
Màxim òrgan consultiu i de coordinació del sistema universitari espanyol. Li corresponen les funcions de consulta sobre política universitària i les de coordinació, programació, informe, assessorament i proposta pel que fa a les matèries del sistema universitari, així com aquelles que el sistema determina i les seves disposicions de desenvolupament. El ministre d'Educació forma part d'aquest Consell com a president, i com a vocals en formen part:
- Els responsables de l'ensenyament universitari en els equips de govern de les comunitats autònomes.
- Els rectors de les universitats.
- Vint-i-un membres més, nomenats per reial decret per a un període de quatre anys, entre
personalitats de la vida acadèmica, científica, cultural, professional, econòmica i social; set
designats pel Congrés de Diputats, set pel Senat i set pel Govern. (Font: GLOSUJI)
(ES) Consejo de Universidades
(CA) Consell d'Universitats m
Òrgan d'àmbit estatal de coordinació acadèmica, cooperació, consulta i proposta en matèria universitària que té les funcions següents:
- Ser una via per a la col·laboració, la col·laboració i la coordinació acadèmica.
- Informar sobre les disposicions legals i reglamentàries del sistema universitari.
- Donar l'assessorament necessari en matèria universitària al Ministeri d'Educació i Ciència, a la Conferència General de Política Universitària o a les comunitats autònomes.
- Fer propostes al Govern relacionades amb el sistema universitari i la Conferència General de Política Universitària.
- Comprovar que els plans d'estudis dels títols oficials s'adeqüen a les directrius i condicions establertes pel Govern.
- Desenvolupar les tasques que marquin les lleis i les seves disposicions.
El Consell d'Universitats és presidit pel titular del ministeri que té competències en matèria d'universitats i està format pels membres següents:
- Els rectors de les universitats.
- Cinc membres designats pel president del Consell.
(ES) Consejo Europeo de Investigación
sin. CEI [sigla]
(CA) CER [sigla]; Consell Europeu de Recerca m
(EN) ERC [sigla]; European Research Council
(FR) CER [sigla]; Conseil Européen de la Recherche
Organisme europeu de finançament de la recerca en tots els camps de la ciència, que fou inaugurat oficialment el 27 de febrer de 2007 a Berlín. D’acord amb el model de societat del coneixement competitiva a escala mundial promogut per la Unió Europea, l’objectiu principal del CER és crear i promoure un sistema de recerca integrat i eficaç. (Font: Comissió Europea)
Nota: Per a més informació, vegeu el web http://erc.europa.eu
(ES) Consorcio Europeo de Acreditación
sin. ECA [sigla]
(CA) Consorci Europeu d'Acreditació; ECA [sigla]
(EN) ECA [sigla]; European Consortium for Accreditation
(FR) Consortium Européen pour l'Accréditation; ECA [sigla]
Organisme que, des de novembre de 2003, integra les agències d'acreditació de diversos països europeus i té com a objectiu bàsic desenvolupar un conjunt de criteris i metodologies perquè les decisions sobre acreditació preses en un país es reconeguin en la resta, i contribuir així al reconeixement de qualificacions i a la mobilitat en Europa. (Font: GLOSUJI)
Per a més informació, vegeu www.ecaconsortium.net
(ES) contenidos formativos comunes
(CA) continguts formatius comuns
(EN) shared educational content
(FR) contenus de formation communs
(GA) contidos formativos comúns
Conjunt de coneixements, actituds i habilitats necessàries per assolir els objectius formatius d'un títol universitari. S'estableixen en les directrius generals pròpies i són d'inclusió obligada en tots els plans d'estudis que porten a l'obtenció d'un mateix títol universitari oficial. (Font: GLOSUJI)
(ES) control de la calidad
(CA) control de la qualitat
(EN) quality control
(FR) contrôle de la qualité
Mesura interna que es fa de la qualitat d'una institució o un programa amb relació a un conjunt d'activitats tècniques i de funcionament. (Font: GLOSCBERGEN)
Nota: En els textos, sovint s'utilitza "control de qualitat" (sense l'article).