Llistat alfabètic

Estudis que condueixen a l'obtenció d'un títol de grau i que, d'acord amb la proposta "L'organització dels ensenyaments universitaris a l'Estat espanyol" del Ministeri d'Educació i Ciència, hauran de tenir una extensió d'entre 180 i 240 crèdits ECTS. Amb els estudis de grau, l'estudiant ha de rebre una formació general bàsica de l'àrea de coneixement de la titulació i una preparació adequada per a l'exercici professional. (Font: web del MEC)

Estudis de postgrau que condueixen a l'obtenció del títol de màster. Es cursen després d'obtenir un títol de grau (o bé excepcionalment mitjançant altres títols que es considerin equivalents al títol de grau). D'acord amb la proposta "L'organització dels ensenyaments universitaris a l'Estat espanyol" del Ministeri d'Educació i Ciència, els estudis de màster hauran de tenir una extensió d'entre 60 i 120 crèdits ECTS. El màster finalitza amb l'elaboració i defensa oral pública d'un projecte o treball de fi de màster i pot formar part de la formació per a l'obtenció de títol de doctor. (Font: web del MEC)
Nota: En el marc de l'EEES, es parla de màsters oficials per referir-se als màsters que tenen validesa administrativa en tot l'Estat espanyol. En canvi, els màsters no oficials o màsters propis no tenen aquesta validesa administrativa, però sí compten amb la validesa que els atorga el mercat laboral. L'Administració estableix el preu dels màsters oficials, que té caràcter de preu públic. El preu dels màsters no oficials és establert per les institucions que els organitzen i no és un preu públic.

Estudis que es cursen després d'obtenir un títol de grau i que condueixen a l'obtenció del títol de màster (estudis de màster) o del títol de doctor (estudis de doctorat). L'objectiu d'aquest nivell d'estudis és l'especialització acadèmica, professional o en l'àrea de recerca de l'estudiantat. D'acord amb el Reial decret 189/2007, de 9 de febrer, pel qual es modifiquen algunes disposicions del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, pel qual es regulen els estudis universitaris oficials de postgrau, la data límit d'implantació dels nous estudis de doctorat i de la conseqüent extinció dels estudis de doctorat regulats per la normativa anterior s'estableix per a la finalització del curs acadèmic 2008-2009. (Font: web del MEC)

Organisme representatiu de les universitats europees i les conferències nacionals de rectors, que compta amb membres a quaranta-cinc països europeus. Té com a missió promoure el desenvolupament d'un sistema coherent d'educació superior europea i recerca per reforçar les seves contribucions a la societat i a la qualitat de les seves activitats. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.eua.be

Associació fundada a Patres (Grècia) el 1990 que té com a objectiu principal defensar els interessos professionals de les institucions d'educació superior. Entre d'altres funcions, organitza anàlisis, estudis, conferències i seminaris relacionats amb l'educació superior professional a Europa, i aconsella la Comissió Europea i el Grup de Seguiment de Bolonya amb relació a la preparació de les cimeres de ministres europeus responsables d'educació superior. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.eurashe.eu

Dossier de documents que ajuda els ciutadans a donar a conèixer de manera clara i senzilla les aptituds, titulacions i certificacions que han adquirit al llarg de la vida, tant entre països com entre sectors. El principal objectiu de l'Europass és facilitar la mobilitat dels estudiants i els treballadors pels estats membres de la UE, els països de l'àrea econòmica de lliure comerç i de l'espai econòmic europeu i els països candidats a pertànyer en aquests grups, a l'hora de buscar feina o sol·licitar l'admissió en algun programa d'ensenyament o formació. L'Europass comprèn un conjunt de cinc documents: el currículum, que n'és l'element principal; el passaport de llengües; el document de mobilitat; el suplement al títol o certificat, i el suplement al títol superior. Cada persona fa el seu currículum i passaport de llengües, i el centre o administració competent elabora la resta de documents. El suplement al títol o certificat l'emet el centre on s'han cursat els estudis o bé l'administració que atorga el títol o certificat original. Alguns països, entre els quals hi ha l'Estat espanyol, han creat catàlegs nacionals de suplements Europass al títol o al certificat de professionalitat. Pel que fa al suplement al títol superior, l'expedeix el centre d'educació superior que acredita el títol original. El document de mobilitat l'elaboren els dos centres implicats en el projecte de mobilitat, en la llengua que ambdós acorden amb la persona interessada. Per a més informació, vegeu el web http://europass.cedefop.europa.eu (Font: web del MEC i de la Comissió Europea)

Projecte destinat a comparar dades socials i econòmiques de la vida dels estudiants de diferents estats membres de la Unió Europea que es reflecteixen en diversos estudis. El primer estudi (2000) el van portar a terme vuit estats europeus (Alemanya, Àustria, Bèlgica [s'analitzen per separat la comunitat valona i comunitat flamenca], Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia i Països Baixos). El segon estudi (2005) va incloure quatre països més (Espanya, Letònia, Portugal i Regne Unit) i el tercer estudi està previst que finalitzi el 2008 i que reculli les dades d'una trentena de països europeus. Les dades se centren en diferents aspectes de les condicions de vida dels estudiants d'educació superior, com l'accés a l'educació superior, el finançament dels estudis i les fonts d'aquest finançament, els antecedents familiars dels estudiants, les aportacions dels governs, la competència lingüística, les estades a l'estranger, l'habitatge i l'organització del temps dels estudiants. Els resultats d'aquests estudis proporcionen informació essencial sobre les estructures econòmiques i socials de la vida dels estudiants a Europa i es faran servir en el desenvolupament de la política educativa. (Font: GLOSCBERLIN; www.his.de/eurostudent)

Plataforma que reuneix diverses eines en un indret determinat d’Internet amb l’objectiu de facilitar l’aprenentatge -sobre un o diversos temes- als usuaris, els quals acostumen a estar registrats al sistema, compten amb un perfil determinat que els permet accedir a allò que els interessa i poden informar-se, comunicar-se, compartir i construir coneixement, així com col·laborar amb altres usuaris fins a crear una autèntica comunitat virtual.

Conjunt de treball escrit, treball oral i tests pràctics, així com projectes i altres treballs, que s'utilitza per valorar el progrés d'un estudiant en un curs, assignatura o mòdul. Hi ha diferents tipus d'avaluació, com l'avaluació formativa, l'avaluació continuada, etc. (Font: GLOSUdG)
Nota: Tot i que en anglès "evaluation" i "assessment" són sinònims, quan es refereix a l'avaluació de l'alumnat, generalment s'utilitza "assessment".

Procés general d'anàlisi crítica i sistemàtica per obtenir valoracions o recomanacions sobre la qualitat d'una institució, unitat o programa d'educació superior. L'avaluació pot fer-se per mitjà de procediments interns o externs. Segons les normes ISO, amb aquest procés es realitza el diagnòstic d'una unitat i es determinen els seus punts forts i febles i les propostes de millora de cadascun dels processos que intervenen en el seu funcionament, en allò que fa referència a la gestió de la qualitat. (Font: GLOSIM; GLOSUJI)

Valoració del procés d'aprenentatge de l'estudiantat a partir del seguiment continuat del treball que realitza i dels coneixements que adquireix, amb la qual cosa es poden introduir immediatament les modificacions necessàries per optimitzar el procés i millorar-ne els resultats. (Font: GLOSUJI)

Avaluació metòdica i independent que es fa per determinar si les activitats i els resultats relatius a la qualitat de la institució, unitat o programa d'educació superior que sol·licita ser avaluat compleixen les disposicions prèviament establertes i si aquestes disposicions estan implantades de forma efectiva i són adequades per assolir els objectius fixats. Les tasques que s'han de desenvolupar inclouen la detecció dels punts forts i dèbils de la unitat amb relació a les normes i/o plans de qualitat establerts prèviament, les propostes de millora que s'haurien d'implantar i la valoració del procés i l'informe d'autoavaluació. (Font: GLOSUJI)

Avaluació a partir de la qual s'obtenen uns resultats que permeten revisar o modificar un procés d'aprenentatge, en diversos moments d'aquest procés. Amb avaluació formativa, l'estudiant pren consciència del punt on es troba dins del seu procés d'aprenentatge, i el professor verifica com es desenvolupa aquest procés, quins aspectes cal canviar o quins mètodes produeixen millors resultats.

Procés pel qual es diagnostica una titulació amb la finalitat d'obtenir la descripció raonada dels seus punts forts i dèbils, així com una proposta de plans de millora, tot orientat a la presa de decisions. (Font: GLOSUJI)

Revisió i avaluació externa de la qualitat i l'efectivitat dels programes acadèmics d'una institució, el seu professorat i la seva estructura, així com d'articles i producció científica, que porten a terme un equip d'avaluadors externs especialitzats en el camp que es revisa i grans coneixedors de l'educació superior en general. Aquestes avaluacions poden tenir com a base tant les normes fixades per les organitzacions acreditadores com d'altres normatives de qualitat més generals. (Font: GLOSIM)

Prova formal escrita i/o oral que es fa per avaluar el grau d'assoliment d'uns determinats continguts.

Examen addicional que poden realitzar els estudiants que no han tingut la possibilitat de fer l'anterior examen en el seu moment o que no el van aprovar. (Font: GLOSUdG)

Avaluació global dels coneixements assolits al final d'un determinat període d'aprenentatge. (Font: GLOSTUNESE)

Avaluació global dels coneixements assolits al final d'un determinat període d'aprenentatge. (Font: GLOSTUNESE)