Llistat alfabètic

Associació fundada a Patres (Grècia) el 1990 que té com a objectiu principal defensar els interessos professionals de les institucions d'educació superior. Entre d'altres funcions, organitza anàlisis, estudis, conferències i seminaris relacionats amb l'educació superior professional a Europa, i aconsella la Comissió Europea i el Grup de Seguiment de Bolonya amb relació a la preparació de les cimeres de ministres europeus responsables d'educació superior. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.eurashe.eu

Membre consultiu del grup de seguiment del procés de Bolonya, en el marc de la Unesco, des de setembre de 2003. Algunes de les seves funcions són les següents:
- Dur a terme projectes rellevants per al desenvolupament i la reforma de l'educació superior, específicament, seguint la Conferència Mundial de la Unesco en Educació Superior (1998) i el procés de Bolonya, i donant suport a la creació de l'espai europeu d'educació superior.
- Proporcionar serveis de consultoria.
- Promoure polítiques de desenvolupament i recerca de l'educació superior i servir com a fòrum per a la discussió de temes importants en l'educació superior. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.cepes.ro

Organisme que, des de novembre de 2003, integra les agències d'acreditació de diversos països europeus i té com a objectiu bàsic desenvolupar un conjunt de criteris i metodologies perquè les decisions sobre acreditació preses en un país es reconeguin en la resta, i contribuir així al reconeixement de qualificacions i a la mobilitat en Europa. (Font: GLOSUJI)
Per a més informació, vegeu www.ecaconsortium.net

Sistema de crèdits basat en la càrrega de treball necessària per a la consecució dels objectius d'un programa, que permet incrementar la transparència dels sistemes educatius i facilitar la mobilitat dels estudiants arreu d'Europa mitjançant la transferència de crèdits. Aquests objectius s'especifiquen preferiblement en termes dels resultats de l'aprenentatge i de les competències que s'han d'adquirir. Aquest sistema ajuda les universitats a organitzar i revisar els seus programes d'estudis i pretén que l'educació superior europea sigui més atractiva per als estudiants d'altres continents. (Font: GLOSUJI)
Nota: En l'ús es documenta també "sistema europeu de transferència i acumulació de crèdits".

Annex incorporat al títol oficial, que proporciona una descripció de la naturalesa, nivell, context, contingut i estatus dels estudis fixats i superats satisfactòriament. Facilita la transparència internacional i el reconeixement acadèmic i professional de les qualificacions. Està basat en un model desenvolupat per la Comissió Europea, el Consell d'Europa i la Unesco-CEPES. Està compost pels vuit capítols següents:
1. Dades de l'estudiant.
2. Informació de la titulació.
3. Informació sobre el nivell de la titulació.
4. Informació sobre el contingut i els resultats obtinguts.
5. Informació sobre la funció de la titulació.
6. Informació addicional.
7. Certificació del suplement.
8. Informació sobre el sistema nacional d'educació superior.
(Font: GLOSUJI)
Nota: La denominació d'aquest document encara no ha quedat fixada de forma definitiva.

Projecte iniciat amb la Declaració de Bolonya (1999) que promou la convergència de diferents sistemes d'educació en un sol marc amb la finalitat de millorar la qualitat, la transparència i la compatibilitat dels estudis, títols i diplomes de tots els països europeus. Aquest projecte ha de permetre un reconeixement internacional més fàcil de les titulacions i facilitar la mobilitat de l'estudiantat, el personal docent i investigador i el personal d'administració i serveis, així com la integració dels titulats en un únic mercat laboral.
D'acord amb els principis promoguts pel procés de Bolonya, la integració del nostre sistema universitari a l'EEES comporta, d'una banda, una profunda transformació de tots els aspectes relacionats amb l'estructura universitària (sistema de cicles, crèdits ECTS, títols, etc.); i d'una altra, una renovació de la metodologia i els objectius de l'educació superior (tipus d'aprenentatge i formació, processos d'avaluació, programes d'intercanvi, etc.).
Nota: Per al català s'ha desestimat la denominació “espai europeu d’ensenyament superior”, i per al castellà s'han desestimat les variants “espacio europeo de (la) enseñanza superior”, “zona europea de educación superior” i “área europea de educación superior”.

Document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d'una persona. Està format per un passaport de llengües, una biografia lingüística i un dossier. (Font: NEOL)
Nota: D'acord amb els objectius de l'EEES, el portafolis europeu de llengües és un instrument amb què es pretén promoure el plurilingüisme mitjançant l'aprenentatge de llengües, facilitar la mobilitat per Europa i afavorir l'enteniment i la tolerància entre les diferents cultures.

Marc de convergència extensiu que mostra les relacions entre els diversos marcs nacionals de qualificacions d'educació superior de Bolonya i les titulacions que contenen. En aquest marc està prevista una classificació de vuit nivells de qualificacions i habilitats per mesurar els resultats de l'aprenentatge. És un mecanisme d'articulació entre marcs nacionals. (Font: GLOSCBERGEN)
Nota: Per al castellà, els serveis lingüístics del Parlament Europeu has desestimat les denominacions "marco europeo de titulaciones", "marco europeo de cualificación profesional" “marco de cualificaciones europeo" i “marco europeo de certificaciones profesionales".

Estructura i marc d'àmbit europeu per a la recerca i la innovació que reuneix tots els mitjans de què disposa la Unió Europea per aconseguir una millor coordinació de les activitats de recerca i la convergència de polítiques de recerca i innovació de la Unió Europea i dels seus estats membres. La intenció és establir una xarxa de cooperació i col·laboració adequada perquè els centres d'excel·lència europeus no estiguin dispersos. (Font: web de la Comissió Europea)

Organisme europeu de finançament de la recerca en tots els camps de la ciència, que fou inaugurat oficialment el 27 de febrer de 2007 a Berlín. D’acord amb el model de societat del coneixement competitiva a escala mundial promogut per la Unió Europea, l’objectiu principal del CER és crear i promoure un sistema de recerca integrat i eficaç. (Font: Comissió Europea)
Nota: Per a més informació, vegeu el web http://erc.europa.eu

Organisme representatiu de les universitats europees i les conferències nacionals de rectors, que compta amb membres a quaranta-cinc països europeus. Té com a missió promoure el desenvolupament d'un sistema coherent d'educació superior europea i recerca per reforçar les seves contribucions a la societat i a la qualitat de les seves activitats. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.eua.be

Projecte destinat a comparar dades socials i econòmiques de la vida dels estudiants de diferents estats membres de la Unió Europea que es reflecteixen en diversos estudis. El primer estudi (2000) el van portar a terme vuit estats europeus (Alemanya, Àustria, Bèlgica [s'analitzen per separat la comunitat valona i comunitat flamenca], Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia i Països Baixos). El segon estudi (2005) va incloure quatre països més (Espanya, Letònia, Portugal i Regne Unit) i el tercer estudi està previst que finalitzi el 2008 i que reculli les dades d'una trentena de països europeus. Les dades se centren en diferents aspectes de les condicions de vida dels estudiants d'educació superior, com l'accés a l'educació superior, el finançament dels estudis i les fonts d'aquest finançament, els antecedents familiars dels estudiants, les aportacions dels governs, la competència lingüística, les estades a l'estranger, l'habitatge i l'organització del temps dels estudiants. Els resultats d'aquests estudis proporcionen informació essencial sobre les estructures econòmiques i socials de la vida dels estudiants a Europa i es faran servir en el desenvolupament de la política educativa. (Font: GLOSCBERLIN; www.his.de/eurostudent)

Conjunt de treball escrit, treball oral i tests pràctics, així com projectes i altres treballs, que s'utilitza per valorar el progrés d'un estudiant en un curs, assignatura o mòdul. Hi ha diferents tipus d'avaluació, com l'avaluació formativa, l'avaluació continuada, etc. (Font: GLOSUdG)
Nota: Tot i que en anglès "evaluation" i "assessment" són sinònims, quan es refereix a l'avaluació de l'alumnat, generalment s'utilitza "assessment".

Procés general d'anàlisi crítica i sistemàtica per obtenir valoracions o recomanacions sobre la qualitat d'una institució, unitat o programa d'educació superior. L'avaluació pot fer-se per mitjà de procediments interns o externs. Segons les normes ISO, amb aquest procés es realitza el diagnòstic d'una unitat i es determinen els seus punts forts i febles i les propostes de millora de cadascun dels processos que intervenen en el seu funcionament, en allò que fa referència a la gestió de la qualitat. (Font: GLOSIM; GLOSUJI)

Conjunt de normes que descriuen allò que l'estudiantat ha de fer per demostrar que ha aconseguit el resultat de l'aprenentatge. (Font: GLOSUJI)

Prova formal escrita i/o oral que es fa per avaluar el grau d'assoliment d'uns determinats continguts.

Avaluació metòdica i independent que es fa per determinar si les activitats i els resultats relatius a la qualitat de la institució, unitat o programa d'educació superior que sol·licita ser avaluat compleixen les disposicions prèviament establertes i si aquestes disposicions estan implantades de forma efectiva i són adequades per assolir els objectius fixats. Les tasques que s'han de desenvolupar inclouen la detecció dels punts forts i dèbils de la unitat amb relació a les normes i/o plans de qualitat establerts prèviament, les propostes de millora que s'haurien d'implantar i la valoració del procés i l'informe d'autoavaluació. (Font: GLOSUJI)

Òrgan format per persones alienes a la institució i unitat avaluada que realitzen una avaluació externa seguint la guia elaborada amb aquesta finalitat. A l'Estat espanyol el formen tres o quatre persones designades entre aquelles que voluntàriament han participat en els processos de formació de l'ANECA o de la corresponent agència autonòmica de qualitat, i hi han obtingut una qualificació apropiada per desenvolupar les activitats encomanades de contrast extern. (Font: GLOSUJI)

Document que mostra el contrast que els avaluadors externs fan del procés d'autoavaluació després de revisar l'informe d'autoavaluació i de dur a terme la visita en busca d'evidències. Conté la informació recollida, els resultats, les propostes i les recomanacions de millora suggerides a la unitat avaluada pel comitè d'avaluadors externs. El procés de Bolonya ha motivat que un dels reptes de les universitats europees sigui la promoció de l'assegurament de la qualitat de l'educació superior. (Font: GLOSUJI)

Avaluació metòdica i independent que es fa per determinar si les activitats i els resultats relatius a la qualitat de la institució, unitat o programa d'educació superior que sol·licita ser avaluat compleixen les disposicions prèviament establertes i si aquestes disposicions estan implantades de forma efectiva i són adequades per assolir els objectius fixats. Les tasques que s'han de desenvolupar inclouen la detecció dels punts forts i dèbils de la unitat amb relació a les normes i/o plans de qualitat establerts prèviament, les propostes de millora que s'haurien d'implantar i la valoració del procés i l'informe d'autoavaluació. (Font: GLOSUJI)