Llistat alfabètic

Dintre de la balança de pagaments i en la presentació anterior a 1996, suma algebraica de la balança per compte corrent i de la balança de capital a llarg termini. El seu dèficit persistent era indicatiu de l'existència de problemes estructurals de finançament a llarg termini.

Balança de torsió utilitzada per a demostrar l'equivalència entre la massa inercial i la massa gravitatòria i per a determinar variacions molt petites de la força de gravetat.

Component de la balança de pagaments que recull les transferències de capital i l'alienació o adquisició d'actius immaterials no produïts, com patents, drets d'autor, etc.

Balança de torsió que permet mesurar la força gravitatòria exercida per dues masses, a partir de la deformació per torsió d'un fil metàl·lic.

Instrument emprat per a mesurar intensitats de corrent elèctric a partir de la força que exerceixen entre si dos fils conductors.

Balança que duu sota els plats uns amortidors formats per un cilindre ple d'aire amb un èmbol que es pot moure a dins, el qual, en amortir les oscil·lacions, permet fer lectures més ràpides.

Instrument per a determinar amb precisió la densitat dels líquids, basat en la mesura de l'empenyiment hidroestàtic exercit sobre un cos de referència completament submergit en aquest líquid.

Balança en què la massa d'un cos es mesura equilibrant el pes d'aquest cos amb la força elàstica produïda per la deformació d'una molla.

Instrument comptable que recull les transaccions realitzades entre un país i la resta del món durant un any. Es compon de diverses subbalances: a) balança comercial (importacions i exportacions de mercaderies); b) balança de serveis (transports, assegurances, turisme, renda d'inversions, royalties, etc.), c) balança de transferències corrents (remeses d'immigrants, donacions, etc.) -totes tres s'agrupen en la balança per compte corrent-, d) balança de capital a llarg termini (inversions i préstecs privats o públics) -constitueix la balança de capital pròpiament dita -i e) balança de capital a curt termini (moviments monetaris i compensatoris); finalment, el tancament de la balança de pagaments reflectirà un excedent o una insuficiència de divises, que es recull en el compte reserves de divises.

Component de la balança per compte corrent que recull les entrades i sortides d'un país en concepte de rendiments d'inversions públiques i privades.

Balança de braços iguals en la qual els plats, en lloc de penjar dels extrems del canastró, reposen sobre dues tiges per damunt seu, la qual cosa facilita la manipulació de pesos i objectes.

Component de la balança per compte corrent que registra les exportacions i importacions de serveis, com transports, assegurances, turisme, royalties, etc.

Balança utilitzada per a mesurar forces mitjançant la igualació amb el parell de forces que apareix en un fil, un sistema de molles o una cinta metàl·lica sotmesa a torsió.

Component de la balança per compte corrent que registra els moviments monetaris internacionals sense contrapartida (remeses d'immigrants, donacions, etc.). Abans de l'adaptació al cinquè manual de la metodologia de la balança de pagaments de l'FMI, també recollia les transferències de capital destinades al finançament d'inversions i obres públiques. Actualment, aquestes anotacions han passat a denominar-se balança de capital.

Component de la balança de pagaments que recull els conceptes que a Espanya, amb anterioritat a l'adaptació al cinquè manual de l'FMI, estaven agrupats a la balança de capital; és a dir, les inversions, préstecs i dipòsits d'Espanya a l'exterior i de l'exterior a Espanya, més les variacions de les reserves de divises.

Taula comptable que quantifica les relacions econòmiques de tipus ingressos i despeses pressupostàries entre dues àrees, i que, per exemple, permet valorar la diferència entre els fluxos monetaris que Catalunya rep, procedents de l'Estat espanyol (el sistema de Seguretat Social i els organismes administratius autònoms) i allò que Catalunya aporta en forma de pagament d'impostos i cotitzacions, un dèficit persistent a la balança fiscal catalana envers la resta de l'Estat espanyol. Hi ha, doncs, una sortida neta sense contrapartida, que es xifra en un 10-12% del PIB català.

Balança el funcionament de la qual es basa en el principi d'Arquimedes utilitzada per a determinar la densitat de sòlids.