Llistat alfabètic

Conjunt format pel coneixement que cada tor té dels altres actors del territori, en general, i les competències de cadascun i el seu saber fer en particular.

Valor d'una societat que resulta de multiplicar el nombre d'accions (acció) en circulació per la seva cotització en borsa.

Sistema econòmic fonamentat en la propietat privada dels béns de producció, l'existència d'un mercat, que és l'origen de les decisions econòmiques, i la recerca del màxim benefici. Les característiques necessàries per al bon funcionament del sistema són la llibertat de la mà d'obra i la no-intervenció de l'estat en matèria econòmica. El capitalisme, desenvolupat a partir de la revolució industrial, configura dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes: la capitalista (posseïdors) i la proletària (no posseïdors), amb interessos objectivament antagònics. Segons el marxisme, el sistema capitalista implica l'explotació de l'home per l'home mitjançant la detracció de la plusvàlua. El capitalisme es pot presentar de formes molt diferents, des del capitalisme pur de la revolució industrial, passant pel neocapitalisme, amb polítiques de rendes, planificació indicativa, etc., fins a arribar a les formes actuals.

Model de gestió global adequat a la segona revolució industrial, que significa l'automatització de la indústria i que s'inicia als anys cinquanta. Segons Víctor Alba (1958), és diferent del capitalisme liberal, individualista, i del capitalisme d'estat. Aquest model ja no és impulsat per la burgesia, sinó per €œla classe mitjana, empesa pel proletariat€, i per les organitzacions econòmiques internacionals: la "inversió pública internacional€ (dels bancs i de les agències sorgides dels acords de Bretton Woods) i la "inversió internacional privada€ (de les empreses multinacionals). Alba sostenia que, encara que l'economia catalana fos la d'un país endarrerit, era possible pensar en un canvi, ja que "Catalunya és, per la seva estructura social, un país que podria progressar ràpidament".

Forma de capitalisme on les fallades de mercat són teòricament compensades pel sector públic, i els objectius socials passen per davant de l'eficiència del funcionament de la competència.

Capitalisme basat en acords de concentració i especialització, tant verticals com horitzontals, en l'aplicació metòdica de les innovacions cientificotècniques als sistemes productius, en la difusió del capital financer i en la implantació de les assegurances socials obligatòries. Aquesta nova fase del capitalisme, sorgida del capitalisme competitiu, que tendeix a l'anarquia en el funcionament dels mecanismes de producció i de distribució, comença a deixar lluny les teories catastrofistes de Malthus -i del Marx jove, i és detectada a partir de 1930 en textos de Francesc Cambó, Marí Civera, Andreu Nin i Pere Foix.

Càpsula metàl·lica de parets molt primes a l'interior de la qual s'ha fet un buit parcial, de tal manera que les variacions de la pressió atmosfèrica deformen les seves parets.

Fenomen que consisteix en la transformació de la radiació solar en una forma d'energia útil.

Fenomen que consisteix en la transformació de la radiació solar en una forma d'energia útil.

Fenomen que consisteix en la transformació de la radiació solar en una forma d'energia útil.

Captació solar en què la radiaciò penetra dins l'espai que es vol calefactar, es converteix en calor sobre les superfícies absorbents i s'emmagatzema a les parets i al terra.

Captació solar en què la radiació s'absorbeix i s'emmagatzema en una massa disposada entre el captador i l'espai que es vol calefactar.

Captació solar en què el captador solar està físicament i tèrmicament separat de l'espai que es vol calefactar i la transferència de calor es fa a traves de conductes.

Dispositiu sensible a una determinada magnitud física ambiental i capaç de transformar-la en un senyal, generalment elèctric, destinat a mesura, enregistrament o al control del sistema robòtic.

Dispositiu que genera un senyal identificable la magnitud del qual està en funció de l'estímul.

Instrument que recull l'energia radiant provinent de l'escena observada i que deixa anar un senyal elèctric corresponent i mesurable.

Sensor remot al qual s'ha incorporat o associat un emissor que irradia l'escena a la banda espectral del receptor.