Llistat alfabètic

S'han trobat 2885 resultats.

(CA) elastòmer m [Enginyeria civil, arquitectura i construcció]
(ES) elastómero
(CA) elastòmer n m [Física]
(ES) elastómero
(EN) elastomer
(FR) élastomère
(CA) elastòmer [Enginyeria química]
(ES) elastómero
(EN) elastomer
Polímer tridimensional que és capaç de recuperar la seva forma inicial després d'haver experimentat deformacions considerables sota l'acció de forces externes.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(CA) elastòmer [Enginyeria industrial:Enginyeria de materials]
(ES) elastómero
(EN) elastomer
(CA) elastoplasticitat n f [Física]
(ES) elastoplasticidad
(EN) elastoplasticity
(FR) élastoplasticité
(CA) electret m [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions]
(ES) electreto
(EN) electret
(CA) electret n m [Física]
(ES) electreto
(EN) electret
(FR) électret
(CA) electricitat f [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions]
(ES) electricidad
(EN) electricity
(CA) electricitat n f [Física]
(ES) electricidad
(EN) electricity
(FR) électricité
(CA) electricitat n f [Física]
(ES) electricidad
(EN) electricity
(FR) électricité
(CA) electricitat estàtica n f [Física]
(ES) electricidad estática
(EN) static electricity
(FR) électricité statique
(CA) electrificació f [Enginyeria civil, arquitectura i construcció]
(ES) electrificación
(EN) electric traction equipment
(CA) electró m [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions]
(ES) electrón
(EN) electron
(CA) electró n m [Física]
(ES) electrón
(EN) electron
(FR) électron
(CA) electró m [Energies:Acceleradors de partícules]
(ES) electrón
(EN) electron
(CA) electró Auger n m [Física]
(ES) electrón Auger
(EN) Auger electron
(FR) électron Auger
(CA) electró Auger [Enginyeria química]
(ES) electrón Auger
(EN) Auger electron
Segon electró emès per un àtom en l'efecte Auger, un cop una radiació electromagnètica d'elevada energia n'ha arrencat un altre.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(CA) electró de conversió [Física]
sin. electró de conversió interna n m
(ES) electrón de conversión; electrón de conversión interna
(EN) conversion electron
(FR) électron de conversion; électron de conversion interne
(CA) electró de conversió interna n m [Física]
sin. electró de conversió
(ES) electrón de conversión; electrón de conversión interna
(EN) conversion electron
(FR) électron de conversion; électron de conversion interne
(CA) electró de retrocés n m [Física]
(ES) electrón de retroceso
(EN) recoil electron
(FR) électron de recul