Llistat alfabètic

Nota: Aquesta fitxa s'ha afegit després de l'aprovació de la nomenclatura per l'Acord 212/2014 del Consell de Govern.

Aprenentatge en què l'estudiant du a terme el treball acadèmic amb llibertat i independència: fixa els propis objectius d'acord amb les seves necessitats i interessos, planifica la pròpia tasca (temps, espai i ritme) i també en fa una autoavaluació. La funció del docent és facilitar l'aprenentatge, tot propiciant el clima i les condicions més adequats i posant a l'abast de l'estudiant els recursos i els materials necessaris perquè assoleixi els objectius. Implica un tipus d'aprenentatge actiu, no directiu, significatiu i centrat en l'estudiantat. (Font: GLOSUJI)

Procés de reflexió i avaluació d'una unitat institucional dut a terme per un comitè format per membres de la mencionada unitat que emet un informe d'autoavaluació en què es descriu i es valora la situació de la unitat respecte dels criteris establerts com a estàndards de qualitat, i es proposen plans de millora. (Font: GLOSUJI)

Dispositiu en què es fa servir vapor sotmès a alta pressió per esterilitzar materials d'equip mèdic i de laboratori.

Nota: Aquest terme es refereix al grau de competència lingüística suficient per desenvolupar-se de manera independent.

Capacitat que té una institució universitària de gestionar l'organització i administració de la mateixa institució, de manera que pot elaborar normatives internes, triar els òrgans de govern i representació, crear estructures de recerca i docència, elaborar plans d'estudis i recerca, seleccionar, formar i promoure el personal, establir normes d'accés i de permanència per a l'estudiantat, expedir títols oficials i propis, elaborar els pressupostos i gestionar els béns, i establir les relacions de llocs de treball i les relacions amb altres institucions. A l'Estat espanyol, l'article 2 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, recull en l'article 2 els fonaments d'autonomia universitària, el principi bàsic dels quals és la llibertat acadèmica, que es manifesta en la llibertat de càtedra, de recerca i d'estudi. L'autonomia universitària exigeix i fa possible que el personal docent, el personal investigador i l'estudiantat compleixin amb les seves responsabilitats per satisfer les necessitats educatives, científiques i professionals de la societat, com també que les universitats retin comptes a la societat de l'ús dels mitjans i recursos propis. La Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, reafirma la voluntat de potenciar l'autonomia de les universitats i considera que aquesta és la principal característica de les universitats per respondre amb flexibilitat i rapidesa a les noves necessitats. (Font: GLOSUJI)
Nota: De vegades, en aquest mateix sentit també es parla d'"autonomia institucional" ("institutional autonomy").