Llistat alfabètic

Òrgan assessor de l'ANECA, format per persones de prestigi reconegut dels diversos àmbits relacionats amb l'educació superior, que té com a comesa essencial avaluar i validar el procés d'acreditació dissenyat pels grups de treball del Programa d'acreditació de l'ANECA. (Font: GLOSUJI)

Grup de persones que ha de jutjar la tesi, format per tres o cinc membres titulars i dos suplents que, majoritàriament, han de ser externs a la universitat o a les entitats participants en el programa.

Òrgan de govern col·legiat de cadascuna de les escoles universitàries, representatiu de la Junta d'Escola, amb funcions executives.
Nota: Escriurem les inicials en majúscula quan ens referim a una comissió permanent concreta d'una escola determinada.

Document signat pels 45 ministres responsables de l'educació superior que van participar en la conferència celebrada els dies 19 i 20 de maig de 2005 a Bergen sobre l'assoliment dels objectius de l'espai europeu d'educació superior. En aquesta reunió es va dur a terme una revisió dels informes de seguiment del procés de Bolonya i es va destacar la rellevància i importància, per a l'establiment de l'EEES, dels aspectes següents:
- La implicació i el compromís de les universitats i el seu professorat i estudiantat.
- Els avenços aconseguits en matèria de titulacions, assegurament de la qualitat i reconeixement de títols.
- L'establiment del marc europeu de titulacions en tres cicles.
- La necessitat de definir i avaluar adequadament els resultats de l'aprenentatge i les competències que cal adquirir en cada cicle.
- La cooperació entre les agències de qualitat de tots els països implicats.
- La millora de l'accés als estudis de màster.
- El foment i desenvolupament de la recerca i la innovació.
- L'afavoriment de la mobilitat de tots els membres de la comunitat universitària.
- La promoció dels estudis de doctorat. (Font: "Comunicat oficial de la reunió de ministres encarregats de l'educació superior a Bergen els dies 19 i 20 de maig de 2005")

Document signat pels 33 ministres responsables de l'educació superior que van participar en la conferència celebrada el 19 de setembre de 2003 a Berlín per revisar els progressos que s'havien assolit des del Comunicat de Praga i per establir prioritats i nous objectius per als propers anys, amb la finalitat d'accelerar el procés de creació de l'espai europeu d'educació superior. Respecte al Comunicat de Praga, en aquest s'introdueixen les mesures addicionals següents:
- Inclusió dins del procés de Bolonya dels estudis de doctorat com a tercer cicle, amb la finalitat de promoure lligams més estrets entre l'espai europeu d'educació superior (EEES) i l'espai europeu de recerca (EER).
- Realització d'un balanç dels progressos aconseguits que faciliti dades fidedignes de com avança el procés. (Font: "Comunicat oficial de la conferència de ministres responsables de l'educació superior celebrada a Berlín el 19 de setembre de 2003")

Document signat pels ministres responsables de l’educació superior que van participar en la conferència celebrada els dies 17 i 18 de maig de 2007 a Londres sobre l’assoliment dels objectius de l’espai europeu d’educació superior.

Document signat pels 32 ministres responsables de l'educació superior que van participar en la conferència celebrada el 19 de maig de 2001 a Praga per avaluar el progrés aconseguit en l'establiment de l'espai europeu d'educació superior des de la signatura de la Declaració de Bolonya i la posterior Declaració de la Sorbona, així com per establir línies de futur i prioritats del procés. En aquesta reunió es van reafirmar els principis i objectius del procés de Bolonya:
- L'adopció d'un sistema de títols fàcilment llegibles i comparables.
- L'adopció d'un sistema basat essencialment en dos cicles principals.
- L'establiment d'un sistema de crèdits ECTS.
- La promoció de la mobilitat.
- La promoció de la cooperació europea en l'assegurament de la qualitat.
- La promoció de la dimensió europea en l'educació superior.
A més, es van emfatitzar els aspectes següents:
- La formació permanent, al llarg de la vida.
- La implicació de les institucions d'educació superior i l'estudiantat en el procés.
- La promoció dels avantatges de l'EEES. (Font: "Comunicat oficial de la reunió de ministres europeus encarregats de l'educació superior a Praga el 19 de maig de 2001")

Conjunt de coneixements, capacitats i aptituds necessaris per executar una tasca determinada. La competència exigeix una combinació de sabers tècnics, metodològics i socials que són el resultat d'un procés d'aprenentatge i que es poden aplicar tant en l'àmbit acadèmic com en el professional. Ser competent significa, per tant, combinar, coordinar i integrar aquests sabers en l'exercici professional. Els programes formatius han de treballar tant les competències específiques -relacionades amb un camp de coneixement i una activitat professional concrets-, com les genèriques, que tenen caràcter transversal perquè són aplicables a diversos camps de coneixement i són necessàries per a qualsevol acció professional. (Font: GLOSUJI)
Nota: Les competències que s'adquireixen en un procés d'aprenentatge es manifesten per mitjà de diverses habilitats. Per aquesta raó sovint es parla, per exemple, tant de "competències lingüístiques" com d'"habilitats lingüístiques", indistintament.

Conjunt de coneixements, capacitats i aptituds necessaris per a la recepció, interpretació i producció d’un discurs, a través de diferents canals, que facilita i promou les relacions interpersonals, la formació integral de l’individu i la mobilitat.

Competències compartides per diferents ocupacions o diversos àmbits de coneixement. Són competències apropiades per a la majoria de les professions i estan relacionades amb el desenvolupament personal i la formació orientada a la comunitat. El projecte Tuning proposa, entre altres, les següents: capacitat d'anàlisi i de síntesi, presa de decisions, capacitat de posar en pràctica els coneixements teòrics, treball en equip, planificació i gestió del temps, habilitats interpersonals, coneixements generals bàsics sobre l'àrea d'estudi, lideratge, coneixements bàsics de la professió, capacitat per treballar en un equip multidisciplinari, comunicació oral i escrita en la llengua pròpia, coneixement d'una segona llengua, capacitat per comunicar-se amb persones no expertes en la matèria, apreciació de la diversitat i multiculturalitat, habilitats bàsiques en el maneig de l'ordinador, habilitat per treballar en un context internacional, habilitats de recerca, coneixement de cultures i costums d'altres països, capacitat per aprendre, habilitat per treballar de forma autònoma, habilitats de gestió de la informació, disseny i gestió de projectes, capacitat crítica i autocrítica, iniciativa i esperit emprenedor, capacitat per adaptar-se a noves situacions, compromís ètic, capacitat per generar noves idees (creativitat), preocupació per la qualitat, resolució de problemes i motivació d'èxit. (Font: GLOSUJI)
Nota: Aquestes competències es poden classificar d'una manera orientativa en competències instrumentals, competències interpersonals i competències sistèmiques.

Competències necessàries per a la cerca, selecció, organització, transferència i utilització de la informació. L'adquisició de competències informacionals és una tasca que cal desenvolupar en els nous plans d'estudis adaptats a l'EEES i en la qual el personal bibliotecari pot col·laborar amb el personal docent i investigador de forma activa. Aquesta adquisició permet a l’estudiantat:
- Augmentar les competències generals.
- Esdevenir autònom dins la cerca i avaluació dels recursos d'informació per als treballs i altres encàrrecs docents.
- Desenvolupar l’esperit crític i les capacitats d'anàlisi davant la sobreabundància d'informació.
- Emprar més els recursos d'informació, fiables, pertinents i d'un alt nivell de qualitat.
- Reduir els casos de plagi en el cas dels treballs docents i conèixer les regles ètiques en matèria d'ús de la informació.
- Millorar les capacitats d'organització de la informació.
- Millorar la capacitat de comunicació oral i escrita.
(Font: Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC; http://www.upc.edu/eees/contingut/arxius/SBD_competencies_informacionals.pdf)

Conjunt de coneixements lingüístics orals i escrits que un parlant té sobre una llengua concreta. (Font: CTERM)

Competències pròpies d'una ocupació, professió o àmbit de coneixement, que suposen la capacitat d'aplicar les habilitats i els coneixements a noves situacions dins d'una àrea professional determinada i les professions afins. (Font: GLOSUJI)

Competències compartides per diferents ocupacions o diversos àmbits de coneixement. Són competències apropiades per a la majoria de les professions i estan relacionades amb el desenvolupament personal i la formació orientada a la comunitat. El projecte Tuning proposa, entre altres, les següents: capacitat d'anàlisi i de síntesi, presa de decisions, capacitat de posar en pràctica els coneixements teòrics, treball en equip, planificació i gestió del temps, habilitats interpersonals, coneixements generals bàsics sobre l'àrea d'estudi, lideratge, coneixements bàsics de la professió, capacitat per treballar en un equip multidisciplinari, comunicació oral i escrita en la llengua pròpia, coneixement d'una segona llengua, capacitat per comunicar-se amb persones no expertes en la matèria, apreciació de la diversitat i multiculturalitat, habilitats bàsiques en el maneig de l'ordinador, habilitat per treballar en un context internacional, habilitats de recerca, coneixement de cultures i costums d'altres països, capacitat per aprendre, habilitat per treballar de forma autònoma, habilitats de gestió de la informació, disseny i gestió de projectes, capacitat crítica i autocrítica, iniciativa i esperit emprenedor, capacitat per adaptar-se a noves situacions, compromís ètic, capacitat per generar noves idees (creativitat), preocupació per la qualitat, resolució de problemes i motivació d'èxit. (Font: GLOSUJI)
Nota: Aquestes competències es poden classificar d'una manera orientativa en competències instrumentals, competències interpersonals i competències sistèmiques.

Ensenyaments addicionals que, en alguns casos, s'exigeixen per tenir accés al segon cicle d'un ensenyament que no és una continuació directa del primer cicle que s'ha superat. Aquests estudis estan determinats per les normatives universitàries existents. (Font: GLOSGENCAT)
Nota: Col·loquialment, als complements de formació se'ls anomena "passarel·la" o "curs pont".

Subministrament de continguts presentats i explicats (possiblement incloent-hi demostracions) per una persona en públic. (Font: GLOSUdG)