Llistat alfabètic

Marc de convergència extensiu que mostra les relacions entre els diversos marcs nacionals de qualificacions d'educació superior de Bolonya i les titulacions que contenen. En aquest marc està prevista una classificació de vuit nivells de qualificacions i habilitats per mesurar els resultats de l'aprenentatge. És un mecanisme d'articulació entre marcs nacionals. (Font: GLOSCBERGEN)
Nota: Per al castellà, els serveis lingüístics del Parlament Europeu has desestimat les denominacions "marco europeo de titulaciones", "marco europeo de cualificación profesional" “marco de cualificaciones europeo" i “marco europeo de certificaciones profesionales".

Estructura i marc d'àmbit europeu per a la recerca i la innovació que reuneix tots els mitjans de què disposa la Unió Europea per aconseguir una coordinació millor de les activitats de recerca i la convergència de polítiques de recerca i innovació de la Unió Europea i dels seus estats membres. La intenció és establir una xarxa de cooperació i col·laboració adequada perquè els centres d'excel·lència europeus no estiguin dispersos. (Font: web de la Comissió Europea)

Organisme europeu de finançament de la recerca en tots els camps de la ciència, que fou inaugurat oficialment el 27 de febrer de 2007 a Berlín. D’acord amb el model de societat del coneixement competitiva a escala mundial promogut per la Unió Europea, l’objectiu principal del CER és crear i promoure un sistema de recerca integrat i eficaç. (Font: Comissió Europea)
Nota: Per a més informació, vegeu el web http://erc.europa.eu

Organisme representatiu de les universitats europees i les conferències nacionals de rectors, que té membres a quaranta-cinc països europeus. Té com a missió promoure el desenvolupament d'un sistema coherent d'educació superior i recerca europees per reforçar-ne les contribucions a la societat i a la qualitat de les seves activitats. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.eua.be

Projecte destinat a comparar dades socials i econòmiques de la vida de l’estudiantat de diferents estats membres de la Unió Europea que es reflecteixen en diversos estudis. El primer estudi (2000) el van portar a terme vuit estats europeus (Alemanya, Àustria, Bèlgica [s'analitzen per separat la comunitat valona i la comunitat flamenca], Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia i Països Baixos). El segon estudi (2005) va incloure quatre països més (Espanya, Letònia, Portugal i Regne Unit) i el tercer estudi està previst que finalitzi el 2008 i que reculli les dades d'una trentena de països europeus. Les dades se centren en diferents aspectes de les condicions de vida de l’estudiantat d'educació superior, com ara l'accés a l'educació superior, el finançament dels estudis i les fonts d'aquest finançament, els antecedents familiars de l’estudiantat, les aportacions dels governs, la competència lingüística, les estades a l'estranger, l'habitatge i l'organització del temps de l’estudiantat. Els resultats d'aquests estudis proporcionen informació essencial sobre les estructures econòmiques i socials de la vida de l’estudiantat a Europa i es faran servir en el desenvolupament de la política educativa. (Font: GLOSCBERLIN; www.his.de/eurostudent)

Procés general d'anàlisi crítica i sistemàtica per obtenir valoracions o recomanacions sobre la qualitat d'una institució, unitat o programa d'educació superior. L'avaluació pot fer-se per mitjà de procediments interns o externs. Segons les normes ISO, amb aquest procés es realitza el diagnòstic d'una unitat i es determinen els punts forts i febles i les propostes de millora de cadascun dels processos que intervenen en el seu funcionament, en allò que fa referència a la gestió de la qualitat. (Font: GLOSIM; GLOSUJI)