Llistat alfabètic

Nota: En alguns contextos pot ser convenient utilitzar la denominació anglesa, més explícita, "Catalan Law on Language Policy".

Nota: Llei 34/2002.

Llei orgànica aprovada el 12 d'abril de 2007 per les Corts Generals de l'Estat espanyol, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats. Un dels eixos d'aquesta llei es adequar l'educació superior de l'Estat espanyol als nous acords i objectius de la Unió Europea i l'EEES.

Llei 6/2001, de 21 de desembre, que té com a objectiu millorar la qualitat docent, investigadora i de gestió de les universitats, fomentar la mobilitat de l'estudiantat i el professorat, aprofundir en la creació i transmissió del coneixement com a eix de l'activitat acadèmica, respondre als reptes derivats tant de l'educació superior no presencial, a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com de la formació permanent, i integrar-se de manera competitiva al costat dels millors centres d'educació superior, en el nou espai universitari europeu que es comença a configurar. Dedica el títol XIII a l'espai europeu d'educació superior (EEES) i en la seva exposició de motius tracta els punts següents: la regulació dels ensenyaments i títols mitjançant garanties de qualitat; diferents nivells de control; l'avaluació dels plans d'estudis després d'un període inicial d'implantació; mesures per adaptar-se a l'EEES, i mitjans per donar resposta a les necessitats de millorar els ensenyaments universitaris en avaluació, certificació i acreditació. L'article 87 tracta la integració en l'EEES i afirma que, en l'àmbit de les competències respectives, el Govern, les comunitats autònomes i les universitats han d'adoptar les mesures necessàries per a la plena integració del sistema espanyol en l'EEES. L'article 88 parla sobre els ensenyaments i títols: estructura per cicles; unitat de mesura del crèdit europeu; el suplement europeu al títol; la mobilitat de l'estudiantat, i les ajudes. I l'article 89 s'ocupa del professorat i la mobilitat dels professors. (Font: GLOSUJI)

Llibertat que té una institució de decidir el contingut i les formes dels seus elements d'educació i recerca, fonamental per a la seva autonomia. Això, segons la Carta Magna de les Universitats Europees, ha d'assegurar que la recerca i l'educació han de ser moralment i intel·lectualment independents de qualsevol autoritat política o poder econòmic. A més, assegura al professorat la màxima independència de criteri i expressió científics en el compliment de la seva funció docent. Aquesta llibertat té com a límit el dret de qualsevol alumne de rebre informació científica rigorosa sobre aquelles tesis o teories que el professor declara que no comparteix. (Font: GLOSBERGEN; GLOSUJI)

Dret de l'alumnat a integrar-se en els centres, les especialitats i les disciplines que prefereixi, i a participar de forma activa i crítica en el procés de formació intel·lectual i científica. Això també inclou el dret a l'assessorament i a tenir assistència, a la seva representació en els òrgans universitaris, a les llibertats d'expressió, reunió i associació, i a conèixer les normes que han de regular l'avaluació dels seus coneixements. (Font: GLOSUJI; web de la UNILEON)

Exercici del dret a la lliure utilització dels principis metodològics, l'elecció dels objectius pertinents i la difusió dels resultats obtinguts en l'activitat investigadora. (Font: web de la UNILEON)

Permís concedit per l'organisme regulador d'una activitat que permet de dur-la a terme en una empresa, una entitat o a un particular sota unes condicions determinades. En telecomunicacions, per exemple, algunes disciplines on calen llicències són la telefonia i les comunicacions per ràdio.