Llistat alfabètic

Nota: La URV no vol que es tradueixi el nom propi de la institució en cap llengua.

Nota: Universitat dels Països Baixos.

Òrgan d'àmbit estatal de coordinació acadèmica, cooperació, consulta i proposta en matèria universitària que té les funcions següents:
- Ser una via per a la col·laboració i la coordinació acadèmica.
- Informar sobre les disposicions legals i reglamentàries del sistema universitari.
- Donar l'assessorament necessari en matèria universitària al Ministeri d'Educació i Ciència, a la Conferència General de Política Universitària o a les comunitats autònomes.
- Fer propostes al Govern relacionades amb el sistema universitari i la Conferència General de Política Universitària.
- Comprovar que els plans d'estudis dels títols oficials s'adeqüen a les directrius i condicions establertes pel Govern.
- Desenvolupar les tasques que marquin les lleis i les seves disposicions.
El Consell d'Universitats és presidit pel titular del ministeri que té competències en matèria d'universitats i està format pels membres següents:
- Els rectors o rectores de les universitats.
- Cinc membres designats pel president o presidenta del Consell.

Institució d'educació i de recerca formada per facultats, escoles, instituts i altres centre i serveis, on s'imparteixen els estudis superiors i s'atorguen els títols corresponents. D'acord amb el nou context d'educació superior, cal que les universitats esdevinguin un motor de desenvolupament social i econòmic, a més de ser un motor de desenvolupament del coneixement i un transmissor esencial de valors. Per aquesta raó, un dels eixos principals de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i dels objectius de l'EEES, és potenciar la implicació de les universitats en el procés de resposta a les demandes de la societat i del sistema productiu. La universitat no ha de limitar-se únicament a la transmissió de coneixement, sinó que també ha de generar opinió, demostrar el seu compromís amb el progrés social i esdevenir un exemple per a la societat.

Capacitat que té una institució universitària de gestionar l'organització i administració de la mateixa institució, de manera que pot elaborar normatives internes, triar els òrgans de govern i representació, crear estructures de recerca i docència, elaborar plans d'estudis i recerca, seleccionar, formar i promoure el personal, establir normes d'accés i de permanència per a l'estudiantat, expedir títols oficials i propis, elaborar els pressupostos i gestionar els béns, i establir les relacions de llocs de treball i les relacions amb altres institucions. A l'Estat espanyol, l'article 2 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, recull en l'article 2 els fonaments d'autonomia universitària, el principi bàsic dels quals és la llibertat acadèmica, que es manifesta en la llibertat de càtedra, de recerca i d'estudi. L'autonomia universitària exigeix i fa possible que el personal docent, el personal investigador i l'estudiantat compleixin amb les seves responsabilitats per satisfer les necessitats educatives, científiques i professionals de la societat, com també que les universitats retin comptes a la societat de l'ús dels mitjans i recursos propis. La Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, reafirma la voluntat de potenciar l'autonomia de les universitats i considera que aquesta és la principal característica de les universitats per respondre amb flexibilitat i rapidesa a les noves necessitats. (Font: GLOSUJI)
Nota: De vegades, en aquest mateix sentit també es parla d'"autonomia institucional" ("institutional autonomy").

Màxim òrgan consultiu i de coordinació del sistema universitari espanyol. Li corresponen les funcions de consulta sobre política universitària i les de coordinació, programació, informe, assessorament i proposta pel que fa a les matèries del sistema universitari, així com les que determinen el sistema i les seves disposicions de desenvolupament. El ministre o ministra d'Educació forma part d'aquest Consell i n’exerceix la presidència, i com a vocals en formen part:
- Les persones responsables de l’educació universitària en els equips de govern de les comunitats autònomes.
- Els rectors o rectores de les universitats.
- Vint-i-un membres més, nomenats per reial decret per a un període de quatre anys, entre
personalitats de la vida acadèmica, científica, cultural, professional, econòmica i social. Set membres són designats pel Congrés de Diputats, set pel Senat i set pel Govern. (Font: GLOSUJI)

Unitat de mesura de l'activitat acadèmica en què s'integren els ensenyaments teòrics i pràctics que constitueixen cada pla d'estudis. Aquesta unitat serveix per mesurar des de les assignatures fins als treballs que fa l'estudiantat tant dintre com fora de la universitat. (Font: GLOSUJI; LBAA)

A l'Estat espanyol, conjunt de proves d'accés a la universitat que l'estudiantat de batxillerat han de superar per poder accedir als estudis universitaris. (Font: GLOSUGENCAT)
Nota: Anteriorment, s'anomenaven "proves d'aptitud per a l'accés a la universitat (PAAU)" i es coneixen col·loquialment amb el nom de "selectivitat".
A França, aquestes proves són el "baccalauréat" o el "diplôme d'accès aux études supérieures (DAES)".