Llistat alfabètic

Estudiantat que fa una part dels seus estudis fora de la seva universitat d’origen mitjançant un programa d’intercanvi. Les estades són curtes i posteriorment n’obtenen la convalidació d’assignatures o bé del TFC o PFC. A la UPC el grup més nombrós és l’estudiantat Erasmus però també n’hi ha d’altres com ara l’estudiantat del programa Amèrica Llatina o el de UPC-Europa. L’estudiantat d’intercanvi s’anomena també estudiantat de mobilitat, tot i que actualment el terme mobilitat ha adquirit un sentit més ampli i sovint s’usa també per designar l’estudiantat que es desplaça d'una institució educativa a una altra d'un altre país o comunitat autònoma encara que no sigui mitjançant un programa d’intercanvi.

Organisme representatiu de les universitats europees i les conferències nacionals de rectors, que té membres a quaranta-cinc països europeus. Té com a missió promoure el desenvolupament d'un sistema coherent d'educació superior i recerca europees per reforçar-ne les contribucions a la societat i a la qualitat de les seves activitats. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.eua.be

Associació fundada a Patres (Grècia) el 1990 que té com a objectiu principal defensar els interessos professionals de les institucions d'educació superior. Entre altres funcions, organitza anàlisis, estudis, conferències i seminaris relacionats amb l'educació superior professional a Europa, i aconsella la Comissió Europea i el Grup de Seguiment de Bolonya amb relació a la preparació de les cimeres de ministres europeus responsables de l'educació superior. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.eurashe.eu

Dossier de documents que ajuda els ciutadans i ciutadanes a donar a conèixer de manera clara i senzilla les aptituds, titulacions i certificacions que han adquirit al llarg de la vida, tant entre països com entre sectors. El principal objectiu de l'Europass és facilitar la mobilitat de l’estudiantat i els treballadors i treballadores pels estats membres de la UE, els països de l'àrea econòmica de lliure comerç i de l'espai econòmic europeu i els països candidats a pertànyer en aquests grups, a l'hora de buscar feina o sol·licitar l'admissió en algun programa d'ensenyament o formació. L'Europass comprèn un conjunt de cinc documents: el currículum, que n'és l'element principal; el passaport de llengües; el document de mobilitat; el suplement al títol o certificat, i el suplement al títol superior. Cada persona fa el seu currículum i passaport de llengües, i el centre o administració competent elabora la resta de documents. El suplement al títol o certificat l'emet el centre on s'han cursat els estudis o bé l'administració que atorga el títol o certificat original. Alguns països, entre els quals hi ha l'Estat espanyol, han creat catàlegs nacionals de suplements Europass al títol o al certificat de professionalitat. Pel que fa al suplement al títol superior, l'expedeix el centre d'educació superior que acredita el títol original. El document de mobilitat l'elaboren els dos centres implicats en el projecte de mobilitat, en la llengua que ambdós acorden amb la persona interessada. Per a més informació, vegeu el web http://europass.cedefop.europa.eu (Font: web del MEC i de la Comissió Europea)

Projecte destinat a comparar dades socials i econòmiques de la vida de l’estudiantat de diferents estats membres de la Unió Europea que es reflecteixen en diversos estudis. El primer estudi (2000) el van portar a terme vuit estats europeus (Alemanya, Àustria, Bèlgica [s'analitzen per separat la comunitat valona i la comunitat flamenca], Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia i Països Baixos). El segon estudi (2005) va incloure quatre països més (Espanya, Letònia, Portugal i Regne Unit) i el tercer estudi està previst que finalitzi el 2008 i que reculli les dades d'una trentena de països europeus. Les dades se centren en diferents aspectes de les condicions de vida de l’estudiantat d'educació superior, com ara l'accés a l'educació superior, el finançament dels estudis i les fonts d'aquest finançament, els antecedents familiars de l’estudiantat, les aportacions dels governs, la competència lingüística, les estades a l'estranger, l'habitatge i l'organització del temps de l’estudiantat. Els resultats d'aquests estudis proporcionen informació essencial sobre les estructures econòmiques i socials de la vida de l’estudiantat a Europa i es faran servir en el desenvolupament de la política educativa. (Font: GLOSCBERLIN; www.his.de/eurostudent)

Procés general d'anàlisi crítica i sistemàtica per obtenir valoracions o recomanacions sobre la qualitat d'una institució, unitat o programa d'educació superior. L'avaluació pot fer-se per mitjà de procediments interns o externs. Segons les normes ISO, amb aquest procés es realitza el diagnòstic d'una unitat i es determinen els punts forts i febles i les propostes de millora de cadascun dels processos que intervenen en el seu funcionament, en allò que fa referència a la gestió de la qualitat. (Font: GLOSIM; GLOSUJI)

Conjunt de treball escrit, treball oral i tests pràctics, així com projectes i altres treballs, que s'utilitza per valorar el progrés d'un estudiant en un curs, assignatura o mòdul. Hi ha diferents tipus d'avaluació, com ara l'avaluació formativa, l'avaluació continuada, etc. (Font: GLOSUdG)
Nota: Tot i que en anglès "evaluation" i "assessment" són sinònims, quan es refereix a l'avaluació de l'alumnat generalment s'utilitza "assessment".

Revisió i avaluació externes de la qualitat i l'efectivitat dels programes acadèmics, el professorat i l'estructura d'una institució, així com d'articles i producció científica, que porten a terme un equip d'avaluadors externs especialitzats en el camp que es revisa i grans coneixedors de l'educació superior en general. Aquestes avaluacions poden tenir com a base tant les normes fixades per les organitzacions acreditadores com d'altres normatives de qualitat més generals. (Font: GLOSIM)

Procés pel qual s’analitza una titulació amb la finalitat d'obtenir la descripció raonada dels seus punts forts i febles, així com una proposta de plans de millora, tot orientat a la presa de decisions. (Font: GLOSUJI)

Avaluació metòdica i independent que es fa per determinar si les activitats i els resultats relatius a la qualitat de la institució, unitat o programa d'educació superior que s’avaluen compleixen les disposicions establertes prèviament i si aquestes disposicions estan implantades de forma efectiva i són adequades per assolir els objectius fixats. Les tasques que s'han de desenvolupar inclouen la detecció dels punts forts i febles de la unitat amb relació a les normes i/o plans de qualitat establerts prèviament, les propostes de millora que s'hi haurien d'implantar i la valoració del procés i l'informe d'autoavaluació. (Font: GLOSUJI)

Avaluació a partir de la qual s'obtenen uns resultats que permeten revisar o modificar un procés d'aprenentatge, en diversos moments d'aquest procés. Amb l’avaluació formativa, l'estudiant pren consciència del punt on es troba dins del seu procés d'aprenentatge i el professor pot verificar com es desenvolupa aquest procés, quins aspectes cal canviar o quins mètodes produeixen més bons resultats.

Revisió i avaluació externes de la qualitat i l'efectivitat dels programes acadèmics, el professorat i l'estructura d'una institució, així com d'articles i producció científica, que porten a terme un equip d'avaluadors externs especialitzats en el camp que es revisa i grans coneixedors de l'educació superior en general. Aquestes avaluacions poden tenir com a base tant les normes fixades per les organitzacions acreditadores com d'altres normatives de qualitat més generals. (Font: GLOSIM)

Avaluació que permet a l'estudiantat conèixer el grau d'assoliment del seu aprenentatge.

Prova formal escrita i/o oral que es fa per avaluar el grau d'assoliment d'uns continguts determinats.

Examen necessari per accedir als graus d'educació infantil i primària en què s'avalua
la competència comunicativa i el raonament crític, i la competència logicomatemàtica de l'estudiant.