Vés al contingut (premeu Retorn)

Els reptes del reciclatge tèxtil

Per bé que actualment es produeixen al món prop de 100.000 milions de peces de roba a l’any, la indústria de la moda representa només el 60% de l’activitat d’aquest sector a nivell mundial. El tèxtil de la llar (llençols, tovalloles, mantes, catifes, cortines, …) representa el 25 % i el tèxtils tècnics (airbags, cordes, veles de vaixell, xarxes de pesca, filtres, teles asfàltiques …) representen un 15% (a Europa aquest sector arriba fins al 40%).

Als darrers 15 anys la producció mundial de peces de roba s’ha duplicat però el dia que ens en desprenem, les hem utilitzat un 36 % menys de vegades. És a dir, cada cop consumim més roba però la utilitzem menys. Hom calcula que només utilitzem el 40% de la roba que tenim als nostres armaris, que cada cop estan més atapeïts. Això en bona mesura és degut al model del fast-fashion que consisteix en renovar les col·leccions dels aparadors cada tres setmanes, per crear una falsa sensació d’obsolescència que incentiva un hiperconsum insostenible.

Aquesta estratègia tendeix, a més, a frivolitzar el valor real dels productes tèxtils i els agents implicats a la llarga cadena de valor d’aquest sector industrial. Els preus baixos i les polítiques de descomptes només fan que reblar en el clau.

Una de les conseqüències de tota aquesta problemàtica és l’increment de la generació de residus. Avui en dia es calcula que a Espanya es llencen 900.000 tones a l’any de productes tèxtils als abocadors. La recollida de roba de segona mà per part de diverses ONG en els contenidors taronja no arriba ni al 10 % del total de residus generats. 

S’acosten, però, canvis normatius que augmentaran molt notablement la magnitud de la problemàtica de la gestió de residus tèxtils.

  • Àfrica ja ha avisat que no acceptarà la importació de més roba de segona mà d’Europa.
  • França ja ha prohibit la incineració dels excedents de roba de les col·leccions de gran marques i això arribarà aviat a Espanya.
  • El Pla Estatal Marc de Gestió de Residus preveu arribar al 50% de preparació per a la reutilització de residus y el reciclat al 2020.
  • L’1 de gener del 2025, Espanya està obligada a implementar la recollida selectiva de residus tèxtils  a la vorera.
  • Per normativa europea, l’1 de gener del 2030 no es podrà llençar als abocadors cap residu que es pugui reutilitzar i/o reciclar.

Això vol dir que una gran quantitat de residus tèxtils que abans s’exportaven, es cremaven i/o anaven als abocadors ara no ho faran. Què farem amb aquesta allau de residus tèxtils?

Tenim gran reptes tecnològics per resoldre sobre el reciclat mecànic de tèxtils, com l’eliminació prèvia de cremalleres, botons, etc., i la tecnologia de separació per tipus de mescles de fibres en plantes de triatge encara no està encara prou ben resolta. Tothom parla del reciclatge químic (separació de fibres per dissolució) però hores d’ara els projectes no passen de petites plantes pilot sense cap informació sobre els costos i el seu impacte ambiental.

Manca molta recerca tan sobre les tècniques de reciclat com sobretot del producte final que es pot arribar a produir amb aquests materials amb la lògica de l’economia circular.

Finalment, quins límits pràctics tenen tant el reciclat mecànic com el químic? Què farem quan hàgim de reciclar el tèxtil que ja ha estat prèviament reciclat? Quantes vegades et pot reciclar la fibra de polièster d’un teixit?

 

S’acosten importants canvis normatius, reptes de recerca i grans oportunitats de negoci en el sector tèxtil per afrontar la gestió dels seus residus des de la lògica sostenibilista.

 

Enric Carrera i Gallissà
Director de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER)
Universitat Politècnica de Catalunya