Vés al contingut (premeu Retorn)

Reutilitzar 1 kg de roba suposa un estalvi equivalent de 25 kg de CO2, segons un estudi de l’INTEXTER

Reutilitzar 1 kg de roba suposa un estalvi equivalent de 25 kg de CO2,  segons un estudi de l’INTEXTER

L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha realitzat un anàlisi pioner per determinar el percentatge de les diferents fibres presents a la roba que es llença als contenidors de recollida de residus tèxtils. L’estudi, més precís que altres aproximacions gràcies a una metodologia innovadora, forma part d’un informe de Modare de Cáritas i la consultora LAVOLA sobre la recollida de roba usada a Espanya.

 

Prop de 550 kg procedent de contenidors de la Fundació ‘Formació i Treball’ és el pes total de roba usada que ha analitzat el primer estudi caracteritzador de les fibres que composen samarretes, camises, abrics, pantalons, jaquetes i tota mena de peces de vestir que es llencen als contenidors de recollida de residus tèxtils. L’estudi l’han realitzat l’INTEXTER de la UPC i l’estudiant de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) Beatriz Rodríguez, amb el seu Treball Final de Grau, dirigit per Enric Carrera, director de l’INTEXTER i professor del mateix centre. El treball forma part de l’informe ‘Análisis de la recogida de ropa usada en España’, elaborat per Modare de Cáritas i la consultora LAVOLA i que es va presentar al 15º Congreso Nacional de Medio Ambiente (CONAMA), realitzat a Madrid fa unes setmanes.

Segons les aportacions de l’INTEXTER, del total de roba usada aprofitable dels contenidors analitzats, el 62 % de les peces és roba reutilitzable i el 37% reciclable. Pel que fa a les fibres amb què estan fabricades les peces, l’estudi conclou que predomina el cotó, amb un 50 % en el cas de la roba reciclable i un 60 %, en la reutilitzable. A continuació, segueix el polièster, amb un 30 % en ambdues tipologies. Per tant, la suma de cotó i de polièster representa prop del 80 % en el cas de la roba reciclable i el 88 % en la reutilitzable.

Tot seguit, a molta distància, estarien les fibres acríliques, en les quals els investigadors de l’INTEXTER observen una gran diferència entre la roba reciclable (un 12,4 %) i la reutilitzable (un 3,1 %), degut a que la roba fabricada amb aquesta fibra es deteriora amb més facilitat.

Aquesta caracterització ha estat possible gràcies a una metodologia innovadora que consisteix a triturar les peces de roba i uniformitzar la barreja mitjançant dos passos: una carda automàtica i l’anàlisi de la napa obtinguda amb la metodologia química normalitzada. El resultat permet determinar la composició dels productes tèxtils, on s’inclou la taxa legal d’humitat de cada fibra component.

Estratègia centrada en el cotó i el polièster
Segons explica el director de l’INTEXTER, Enric Carrera, “a la llum de l’anàlisi que hem fet, poder afirmar que l’estratègia de reciclat dels residus tèxtils post-consum hauria de centrar-se en la recuperació i el reaprofitament del 80 % de les fibres predominants, que són el cotó i el polièster”.

L’estudi inclou també una anàlisi de la composició de fibres de les peces de roba que s’ofereixen als webs de les principals marques comercials. Per a la roba de vestir, es van analitzar un total de 701 peces a partir de la tria dels 30 primers articles de 6 categories representatives −samarretes, jerseis, texans, roba interior, mitjons i camises− de Zara, H&M, C&A i Mango. L’estudi no inclou jaquetes o abrics.

L’anàlisi revela que el 66,8 % de les peces de roba presenta una barreja de fibres, fet que limita molt notablement el seu potencial de reciclat. En canvi, només el 37,3 % de les peces estudiades estan fabricades al 100 % amb una sola fibra.

 

Pel que fa a la roba de la llar, es van analitzar 361 articles, en concret els 20 primers productes de 4 categories representatives −llençols, tovalloles, estovalles i cortines− d’Ikea, Zara Home, H&M Home 10 x10 i Carrefour. A diferència de les peces de roba, al tèxtil de la llar hi ha més productes monomaterial. Les fibres més presents són el cotó, el polièster, el lli, la viscosa i el lyocell, per aquest ordre. Al llençols i tovalloles, predomina el cotó 100 %, en canvi, a les estovalles i cortines, domina el polièster 100 %, tot i que també hi han mescles binaries de cotó/polièster i cotó/lli.

 

Allargar la vida útil de les peces de vestir
Quina és la reducció de l’impacte ambiental si reutilitzem roba usada? Segons Enric Carrera, “Si poguéssim duplicar el temps de vida útil d’una peça de roba aconseguiríem una reducció del 44 % dels gasos d’efecte hivernacle que produeix el sector de la moda. Només que allarguéssim nou mesos l’ús actiu d’una peça, es reduiria la petjada de carboni, aigua i residus entre un 20 % i un 30 %. Un augment del 10 % de les vendes de roba de segona mà estalviaria un 3 % d’emissions de carboni i un 4 % d’aigua, segons dades de l’informe ‘Valuing Our Clothes: the cost of UK fashion’, publicat l’any 2017 per l’organització WRAP”, conclou Enric Carrera.

En aquest sentit, l’INTEXTER de la UPC ha realitzat una amplia revisió bibliogràfica sobre els estudis realitzats fins ara en relació a l’estalvi d’emissions que representa la reutilització de la roba i conclou que cada quilogram de roba reutilitzada representa un estalvi de 25 kg de CO2, a diferencia de les estimacions que fins ara proposava la UE que apuntaven a un estalvi de només 3,169 kg.