S'han trobat 10 resultats.
(EN)
undergraduate courses(CA)
estudis de grau;
grau(ES)
estudios de grado;
grado(GA) estudos de grao; grao
Estudis que condueixen a l'obtenció d'un títol de grau i que, d'acord amb la proposta "L'organització dels ensenyaments universitaris a l'Estat espanyol" del Ministeri d'Educació i Ciència, hauran de tenir una extensió d'entre 180 i 240 crèdits ECTS. Amb els estudis de grau, l'estudiant ha de rebre una formació general bàsica de l'àrea de coneixement de la titulació i una preparació adequada per a l'exercici professional. (Font: web del MEC)
(EN)
undergraduate degree(CA)
títol de grau(ES)
título de gradoTítol concedit per una institució d'educació superior a un estudiant que ha completat satisfactòriament els estudis de grau. (Font: GLOSUdG)
(EN)
UNESCO-CEPESsin. European Centre for Higher Education(CA)
Centre Europeu per a l'Educació Superior;
UNESCO-CEPES(ES)
Centro Europeo para la Educación Superior;
UNESCO-CEPES(FR)
Centre Européen pour l'Enseignement Supérieur;
UNESCO-CEPESMembre consultiu del grup de seguiment del procés de Bolonya, en el marc de la Unesco, des de setembre de 2003. Algunes de les seves funcions són les següents:
- Dur a terme projectes rellevants per al desenvolupament i la reforma de l'educació superior, específicament, seguint la Conferència Mundial de la Unesco en Educació Superior (1998) i el procés de Bolonya, i donant suport a la creació de l'espai europeu d'educació superior.
- Proporcionar serveis de consultoria.
- Promoure polítiques de desenvolupament i recerca de l'educació superior i servir com a fòrum per a la discussió de temes importants en l'educació superior. (Font: GLOSUJI)
Més informació a www.cepes.ro
(EN)
university(CA)
universitat(ES)
universidad(FR)
université(GA) universidade
Institució d'educació i de recerca formada per facultats, escoles, instituts i altres centre i serveis, on s'imparteixen els estudis superiors i s'atorguen els títols corresponents. D'acord amb el nou context d'educació superior, cal que les universitats esdevinguin un motor de desenvolupament social i econòmic, a més de ser un motor de desenvolupament del coneixement i un transmissor esencial de valors. Per aquesta raó, un dels eixos principals de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i dels objectius de l'EEES, és potenciar la implicació de les universitats en el procés de resposta a les demandes de la societat i del sistema productiu. La universitat no ha de limitar-se únicament a la transmissió de coneixement, sinó que també ha de generar opinió, demostrar el seu compromís amb el progrés social i esdevenir un exemple per a la societat.
(EN)
university autonomy(CA)
autonomia universitària(ES)
autonomía universitaria(FR)
autonomie universitaireCapacitat que té una institució universitària de gestionar la seva organització i administració, de manera que pot elaborar normatives internes, triar els seus òrgans de govern i representació, crear estructures de recerca i docència pròpies, elaborar plans d'estudis i recerca, seleccionar, formar i promoure el seu personal, establir normes d'accés i de permanència per a l'estudiantat, expedir títols oficials i propis, elaborar els seus pressupostos i gestionar els seus béns, i establir les seves relacions de llocs de treball i les relacions amb altres institucions. A l'Estat espanyol, la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, recull en l'article 2 els fonaments d'autonomia universitària, el principi bàsic dels quals és la llibertat acadèmica, que es manifesta en la llibertat de càtedra, de recerca i d'estudi. L'autonomia universitària exigeix i fa possible que el personal docent, el personal investigador i l'estudiantat compleixin amb les seves responsabilitats per satisfer les necessitats educatives, científiques i professionals de la societat, com també que les universitats retin comptes a la societat de l'ús dels mitjans i recursos propis. La Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, reafirma la voluntat de potenciar l'autonomia de les universitats i considera que aquesta és la principal característica de les universitats per respondre amb flexibilitat i rapidesa a les noves necessitats. (Font: GLOSUJI)
Nota: De vegades, en aquest context també es parla d'"autonomia institucional" ("institutional autonomy") per referir-se a l'"autonomia universitària".
(EN)
University Coordination Council(CA)
Consell de Coordinació Universitària(ES)
Consejo de Coordinación Universitaria(FR)
Conseil de Coordination UniversitaireMàxim òrgan consultiu i de coordinació del sistema universitari espanyol. Li corresponen les funcions de consulta sobre política universitària i les de coordinació, programació, informe, assessorament i proposta pel que fa a les matèries del sistema universitari, així com aquelles que el sistema determina i les seves disposicions de desenvolupament. El ministre d'Educació forma part d'aquest Consell com a president, i com a vocals en formen part:
- Els responsables de l'ensenyament universitari en els equips de govern de les comunitats autònomes.
- Els rectors de les universitats.
- Vint-i-un membres més, nomenats per reial decret per a un període de quatre anys, entre
personalitats de la vida acadèmica, científica, cultural, professional, econòmica i social; set
designats pel Congrés de Diputats, set pel Senat i set pel Govern. (Font: GLOSUJI)
(EN)
university creditsin. credit(CA)
crèdit;
crèdit universitari(ES)
crédito;
crédito universitario(FR)
crédit;
crédit universitaire(GA) crédito; crédito universitario
Unitat de mesura de l'activitat acadèmica en què s'integren els ensenyaments teòrics i pràctics que constitueixen cada pla d'estudis. Aquesta unitat serveix per mesurar des de les assignatures fins als treballs realitzats pels estudiants tant dintre com fora de la universitat. (Font: GLOSUJI; LBAA)
(EN)
university entrance examinationssin. PAU [sigla](CA)
PAU [sigla];
proves d'accés a la universitat(ES)
PAU [sigla];
pruebas de acceso a la universidad(FR)
examens d'entrée à l'université;
PAU [sigla]
A l'Estat espanyol, conjunt de proves d'accés a la universitat que els estudiants de batxillerat han de superar per poder accedir als estudis universitaris. (Font: GLOSUGENCAT)
Nota: Anteriorment, s'anomenaven "proves d'aptitud per a l'accés a la universitat (PAAU)" i es coneixen col·loquialment pel nom de "selectivitat".
A França, aquestes proves són el "baccalauréat" o el "diplôme d'accès aux etudes supérieures (DAES)".
(EN)
university-specific degree(CA)
títol propi(ES)
título propio(FR)
diplôme propre à une université(GA) título propio
Títol emès per una universitat que no s'inclou dins del grup de títols oficials i que podrà ser inscrit en el Registre d'universitats, centres i títols amb finalitat informativa.
(EN)
university-specific general directives(CA)
directrius generals pròpies(ES)
directrices generales propias(FR)
directives générales propres(GA) directrices xerais propias
Directrius establertes pel govern per a cada títol universitari oficial; han d'ajustar-se a les universitats en l'elaboració dels seus respectius plans d'estudis, perquè aquests puguin ser homologats. (Font: GLOSUJI)