Llistat alfabètic

Concentració a partir de la qual molècules de baixa massa molar s'associen per a formar una micel·la.
Nota: A partir de la concentració micel·lar crítica, un sistema es comporta com un col·loide d'associació.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212

Mesura de la concentració d'una solució expressada en osmols per litre de solució, que correspon a la suma de concentracions molars dels diferents soluts presents en la solució multiplicada pel seu corresponent coeficient isotònic.

Nota: Convé distingir entre aquest terme i osmolalitat. En les solucions aquoses diluïdes pràcticament coincideixen, ja que la densitat de l'aigua és 1 kg/l. Però no passa el mateix quan la solució és el plasma sanguini: les proteïnes dissoltes dins del plasma fan que la seva densitat no sigui 1 kg/l i no es compleix l'equivalència entre molaritat i molalitat.

Nota lingüística: Malgrat que la denominació osmolaritat té ús en determinats contextos, la IUPAC no la recomana per a fer referència al concepte representat per la denominació concentració osmòtica.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212

Mols d'una espècie que es troben en una interfície per unitat d'àrea.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212

Dispositiu, situat en el punt central d'una xarxa de telecomunicacions, que aplega les dades que hi circulen i les distribueix entre els seus nodes.

Multiplexor en què tots els canals d'entrada es combinen en el canal de sortida, que ha de tenir, com a mínim, la velocitat de la suma dels canals d'entrada.

Aparell òptic que, en un captador solar, rep la radiació solar i la concentra per reflexió o refracció en una àrea receptora més petita.

Concentrador de focus puntual constituït per una superfície reflectora en forma de disc de secció parabòlica.

Concentrador de focus lineal constituït per una superfície reflectora cilíndrica de secció parabòlica.

Concentrador que fa convergir la radiació solar incident des d'una superfície reflectora o refractora al llarg del tub receptor per on circula el termòfor.

Concentrador format per un conjunt d'heliòstats o per un sol concentrador parabòlic que fa convergir la radiació solar sobre un receptor situat en el seu punt focal.

Concentrador que es manté fix mentre que el receptor segueix el punt o la línia focal a mesura que canvia la posició del sol.

Concentrador utilitzat en les plaques fotovoltaiques que serveix per augmentar la densitat de llum rebuda per unitat de superfície i, per tant, la producció elèctrica.

Concentrador que utilitza una lent de Fresnel com a sistema de concentració.

Concentrador solar que fa convergir la radiació solar des d'una superfície reflectora de secció parabòlica sobre un punt o una línia focal.

Concentrador format per dos reflectors en forma de cilindre parabòlic units longitudinalment, que tenen els focus respectius localitzats en els punts extrems de la superfície concentradora oposada, de manera que tota la radiació convergeix finalment en l'absorbidor, situat en la unió dels dos segments parabòlics.

Concentrador format per dos reflectors en forma de cilindre parabòlic units longitudinalment, que tenen els focus respectius localitzats en els punts extrems de la superfície concentradora oposada, de manera que tota la radiació convergeix finalment en l'absorbidor, situat en la unió dels dos segments parabòlics.