Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Carbocatió en què l'àtom de carboni amb càrrega positiva està unit a un àtom de carboni o a cap.
Nota: El carbocatió primari és el carbocatió menys estable.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Carbocatió en què l'àtom de carboni amb càrrega positiva està unit a dos àtoms de carboni.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Carbocatió en què l'àtom de carboni amb càrrega positiva està unit a tres àtoms de carboni.
Nota: El carbocatió terciari és el carbocatió més estable.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Dit d'un compost orgànic que té una cadena carbonada cíclica. Nota: Els compostos carbocíclics inclouen tant els compostos
alicíclics com els compostos aromàtics.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Hidrazida que es presenta en forma de cristalls incolors, molt solubles en aigua, emprada com a producte intermediari en síntesi orgànica.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
(CA) carbonatacióf [Desenvolupament humà i sostenible] (ES) carbonatación
(CA) carbonatacióf [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] (ES) carbonatación
En els elements de formigó, disminució del pH del recobriment produïda per la reacció dels components àcids del medi (a l'atmosfera, SO2 i CO2, principalment) amb la fase líquida intersticial del formigó saturada d'hidròxid de calç i amb el ciment en equilibri amb la fase líquida.
(CA) carbonatacióf [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] (ES) carbonatación
Alteració química que comporta la transformació dels minerals que contenen calç, sodi, ferro, magnesi, potassi, etc., en carbonats i en bicarbonats d'aquests elements metàl·lics, per acció del CO2 dissolt en l'aigua.
(CA) carbonatacióf [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] (ES) carbonatación
(CA) carbonatacióf [Ciències de la Terra] (ES) carbonatación (EN) carbonatation (FR) carbonatation
Formació de carbonats en el sòl per acció de l'àcid carbònic sobre silicats alcalins, òxids metàl·lics, etc.
(CA) carbonim [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] (ES) carbono
(CA) carboni [Enginyeria química] (ES) carbono (EN) carbon C
Element del grup 14, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 6 i massa atòmica 12,011.
Nota: El carboni es presenta com un sòlid, l'aspecte i les propietats del qual poden variar molt segons les diferents formes al·lotròpiques. La gran tendència del carboni als enllaços múltiples i cadenes fa que doni una gran varietat de compostos amb l'hidrogen.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
(CA) carboni actiu [Termes dels serveis cientificotècnics de la UPC] (ES) carbono activo (EN) activated carbon
Àtom de carboni que constitueix un centre quiral.
Nota: La molècula que conté un carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2 . Com a conseqüència d'això, existeixen dos isòmers òptics, R i S, que entre si són enantiòmers.
Nota lingüística: Actualment es tendeix a prioritzar la denominació carboni estereogènic. Les denominacions tradicionals àtom de carboni asimètric, carboni asimètric i carboni quiral no són precises per tal com els adjectius asimètric -a i quiral no fan referència al carboni, sinó a la molècula que presenta asimetria o quiralitat, respectivament. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un carboni terminal d'una cadena hidrocarbonada (RCH3) o l'àtom de carboni del metà (CH4).
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Àtom de carboni que constitueix un centre quiral.
Nota: La molècula que conté un carboni asimètric presenta activitat òptica. Així, per exemple, el 2-clorobutà (CH3CHClCH2CH3) té un carboni asimètric, concretament el carboni 2 . Com a conseqüència d'això, existeixen dos isòmers òptics, R i S, que entre si són enantiòmers.
Nota lingüística: Actualment es tendeix a prioritzar la denominació carboni estereogènic. Les denominacions tradicionals àtom de carboni asimètric, carboni asimètric i carboni quiral no són precises per tal com els adjectius asimètric -a i quiral no fan referència al carboni, sinó a la molècula que presenta asimetria o quiralitat, respectivament. D'altra banda, l'adjectiu asimètric -a s'utilitza freqüentment de manera inadequada per a descriure l'absència d'un carboni terminal d'una cadena hidrocarbonada (RCH3) o l'àtom de carboni del metà (CH4).
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212