Cadascun dels poliens que contenen dos enllaços dobles en la cadena principal de la molècula.
Nota: Si els enllaços d'un diè ocupen posicions contigües (1,2) es tracta d'un al·lè (és a dir, un diè acumulat), i si ocupen posicions 1,3, és un diè conjugat.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
Compost amb un o més enllaços múltiples que reacciona amb un diè conjugat en la reacció de Diels-Alder.
Nota: Els dienòfils generalment són alquens amb substituents electroatraients, grups carboxil, cianur, etc.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(CA) dies d'estoc [Gestió i organització d'empreses:Cadena de subministrament] sin.dies d'existències (ES) días de stock (EN) days of stock (FR) durée des stocks
Nombre de dies que duraria l'estoc si les vendes continuessin a un ritme idèntic al registrat en un moment determinat i no hi hagués cap entrada.
Font de la fitxa: TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d’economia i gestió [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2025. (Diccionaris en Línia)
https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/339
(CA) dies d'existències [Gestió i organització d'empreses:Cadena de subministrament] sin.dies d'estoc (ES) días de stock (EN) days of stock (FR) durée des stocks
Nombre de dies que duraria l'estoc si les vendes continuessin a un ritme idèntic al registrat en un moment determinat i no hi hagués cap entrada.
Font de la fitxa: TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d’economia i gestió [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2025. (Diccionaris en Línia)
https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/339
Sòlid que es presenta en forma d'escames blanques i té un punt de fusió d'entre 69 i 71 ºC i un punt d'ebullició de 256 ºC.
Nota: Es fa servir com a agent de transferència de calor i com a fungistàtic en el tractament de les taronges.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
Cetona amb dos fenils que s'obté mitjançant la reacció de Friedel i Crafts tractant el benzè amb clorur de benzoïl i emprant el triclorur d'alumini com a catalitzador.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Derivat de la carbonohidrazida que es presenta com un sòlid de color negre-violeta que forma complexos amb molts metalls.
Nota: La ditizona és insoluble en aigua a valors de pH inferiors a 7, però soluble en medi alcalí, amb què forma una solució taronja, i en solvents orgànics no polars, amb què forma una solució verda. És soluble en hidrocarburs, hidrocarburs halogenats (cloroform i tetraclorur de carboni), alcohols i cetones, en els quals hi ha un equilibri cetoenòlic. La ditizona és un reactiu selectiu important, que s'utilitza per a la determinació de quantitats a l'entorn de micrograms de diferents metalls (plata, or, bismut, cadmi, cobalt, coure, ferro, mercuri, níquel, plom, pal·ladi, zinc).
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
(CA) diferènciaf [Matemàtiques i estadística] (ES) diferencia (EN) difference
(CA) diferència [Matemàtiques i estadística] sin.raó aritmèticaf (ES) diferencia; razón aritmética (EN) arithmetic ratio; difference (FR) différence; rapport arithmétique
(CA) diferència de dos conjuntsf [Matemàtiques i estadística] (ES) diferencia entre dos conjuntos (EN) difference of two sets (FR) différence de deux ensembles
(CA) diferència de fase [Ciències de la visió] sin.desfasamentm (ES) desfase; diferencia de fase (EN) phase shift