Cadascun dels tres isòmers derivats del toluè amb un isopropil en orto, meta o para respecte del metil, que es presenten com un líquid incolor i transparent.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Dit de l'element o sistema estructural sotmès a un sistema de forces determinat estàticament, és a dir, en el qual és possible determinar les reaccions en els enllaços amb la sola aplicació de les equacions de l'estàtica.
(CA) isostàticaf [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] sin.línia isostàtica (ES) isostática; línea isostática
Línia en cadascun dels punts de la qual la tangent és coincident amb una de les direccions de les tensions principals corresponents al punt en qüestió. "Isostàtica de compressió, isostàtica de tracció, isostàtica de màxims, isostàtica de mínims."