(CA) reblóm [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] (ES) roblón
Clau de ferro dolç o d'un altre metall mal·leable, de cabota grossa, al qual, un cop ficat en el forat corresponent, es forma una segona cabota batent o comprimint l'altre extrem, usat per unir d'una manera definitiva entre elles dues o més peces. Aquesta tècnica d'unió, actualment en desús, fou molt aplicada al segle XIX i al principi del segle XX en les connexions d'elements d'estructures metàl·liques.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149
(CA) rebuigm [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] (ES) rechazo
Conjunt de restes de material no aprofitable d'algun material o partida d'obra.