Halogenació d'una molècula orgànica amb brom.
Nota: Es poden donar diferents reaccions de bromació segons la naturalesa del compost objecte de l'halogenació. Per exemple, en els alcans se substitueix un hidrogen per brom i en els alquens s'addiciona una molècula de brom.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Valoració d'agents reductors mitjançant l'ús de bromur de potassi com a agent valorant.
Nota: La bromatometria és emprada en l'anàlisi orgànica proposada per Koppeschaar, que es fonamenta en la formació de derivats bromats mitjançant una substitució electròfila aromàtica.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Element del grup 17, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 35 i massa atòmica 79,904.
Nota: El brom es presenta com un líquid de color roig fosc, amb vapors d'olor semblant al clor i fortament irritants, amb un punt de fusió de
-7 ºC i un punt d'ebullició de 60 ºC.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Cadascun dels compostos que contenen brom, en què el brom actua amb l'estat d'oxidació -1.
Nota: Els bromurs inorgànics són compostos binaris de brom i un altre element (excepte oxigen, fluor i clor), com el bromur de calci; els bromurs orgànics són hidrocarburs substituïts, com el bromoform, que també rep el nom de tribromur de metil.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
(ES) bronce [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] (CA) bronzem
(ES) brucita [Ciències de la Terra] (CA) brucitaf (EN) brucite (FR) brucite
Mineral que es presenta en cristalls tabulars romboèdrics, incolors o blancs, de lluïssor vítria o nacrada.
(ES) bruja de Agnesi [Matemàtiques i estadística] (CA) bruixa d'Agnesif; versiera (EN) witch of Agnesi
Mecanisme de reacció que justifica l'existència d'oscil·lacions en la concentració de certes espècies en una reacció originades per l'existència d'una etapa autocatalítica acoblada a la resta d'etapes del mecanisme de reacció.
El brussel·lador és un dels mecanismes de reacció controlats per un atractor, amb gran independència de les concentracions a l'inici del procés.
Nota lingüística: La denominació brussel·lador és un acrònim de Brussel·les, seu de la universitat on treballa el grup d'Ilya Prigogine, descobridor del mecanisme i Premi Nobel de Química, i oscil·lador.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Mecanisme de reacció que justifica l'existència d'oscil·lacions en la concentració de certes espècies en una reacció originades per l'existència d'una etapa autocatalítica acoblada a la resta d'etapes del mecanisme de reacció.
El brussel·lador és un dels mecanismes de reacció controlats per un atractor, amb gran independència de les concentracions a l'inici del procés.
Nota lingüística: La denominació brussel·lador és un acrònim de Brussel·les, seu de la universitat on treballa el grup d'Ilya Prigogine, descobridor del mecanisme i Premi Nobel de Química, i oscil·lador.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212