Cèl·lula fotovoltaica on s'han realitzat diferents juncions, que poden estar disposades horitzontalment o verticalment respecte de la radiació solar per tal d'aprofitar millor l'espectre de la radiació solar i obtenir una millor resposta espectral.
Cèl·lula fotovoltaica de referència utilitzada per establir nivells de radiació simulats per fer proves fotovoltaiques.
(ES) célula solar [Energies] sin.célula fotovoltaica; pila solar (CA) cèl·lula fotovoltaicaf; cèl·lula solar; pila solar (EN) photovoltaic cell; solar cell (FR) cellule photovoltaïque; cellule solaire
Dispositiu que, per mitjà de l'efecte fotovoltaic, converteix una radiació lluminosa en un corrent elèctric.
(ES) célula solar [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions] (CA) cèl·lula solarf (EN) solar cell
(ES) célula solar bifacial [Energies] (CA) cèl·lula bifacialf (EN) bifacial solar cell; double-faced solar cell (FR) cellule solaire bifaciale
Cèl·lula fotovoltaica monocristal·lina formada per una junció pn doble, capaç de convertir la llum que rep per totes dues cares en electricitat.
(ES) célula solar de capa fina [Energies] sin.célula solar de película fina (CA) cèl·lula solar de capa finaf (EN) thin-film solar cell (FR) cellule solaire en couche mince
Cél·lula fotovoltaica formada per una capa material semiconductor inferior a 20 micres, obtinguda per deposició sobre un suport.
(ES) célula solar de película fina [Energies] sin.célula solar de capa fina (CA) cèl·lula solar de capa finaf (EN) thin-film solar cell (FR) cellule solaire en couche mince
Cél·lula fotovoltaica formada per una capa material semiconductor inferior a 20 micres, obtinguda per deposició sobre un suport.
(ES) célula solar ideal [Energies] (CA) cèl·lula fotovoltaica idealf (EN) ideal solar cell (FR) cellule solaire idéale
Cèl·lula fotovoltaica teòrica, sense resistència interna.
(ES) celulosa [Desenvolupament humà i sostenible] [Enginyeria paperera i gràfica] (CA) cel·lulosaf
(ES) cementación [Ciències de la Terra] (CA) cimentacióf (EN) cementation (FR) cimentation
Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per deposició de minerals en els intersticis del material sedimentari solt, que se solda.
(ES) cementación [Desenvolupament humà i sostenible] (CA) cementacióf
(ES) cementado [Ciències de la Terra] (CA) cimentat -adaadj (EN) cemented (FR) cimenté
(ES) cemento [Desenvolupament humà i sostenible] (CA) cimentm
(ES) cemento [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] (CA) cimentm
(ES) cemento [Ciències de la Terra] (CA) cimentm (EN) cement (FR) ciment
Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d'una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dona coherència.
(ES) cemento [Ciències de la Terra] (CA) cimentm (EN) cement (FR) ciment
Substància sòlida que s'estabilitza entre les partícules d'un sòl soldant-les entre elles.
(ES) cemento [Física] (CA) cimentn m (EN) cement (FR) ciment
Material format per una barreja d'argila i calç que, en mesclar-se amb aigua, sorra i grava a temperatura ambient, presenta característiques adhesives i resistència a la compressió.
Ciment que pel seu contingut de silicats d'alumini s'endureix ràpidament, utilitzat en edificació sobretot durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX en certs elements prefabricats, de manera especial en biguetes de sostres. És susceptible d'experimentar minves de resistència quan es troba exposat a unes condicions determinades d'humitat i de temperatura, en especial quan les condicions de fabricació dels elements no són les adequades.
