Experimentar, un ió o una molècula, una reacció d'oxidació reducció en què aquest ió o aquesta molècula passa d'un estat d'oxidació intermedi a dos estats d'oxidació diferents, un de més oxidat i un altre de més reduït.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
Procés químic en el qual es produeix la ruptura d'un enllaç sense que se'n formi un de nou.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(ES) disolución [Desenvolupament humà i sostenible] (CA) dissolucióf
(ES) disolución [Ciències de la Terra] (CA) dissolucióf (EN) dissolution (FR) dissolution
Procés pel qual una substància es dispersa en una altra substància i dona un sistema homogeni anomenat solució.
Procés mitjançant el qual un solut es dispersa en un dissolvent i forma una solució.
Nota: El mètode emprat per a la dissolució d'una mostra depèn tant de la seva composició com del tractament al qual ha de ser sotmesa.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(ES) disolución [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] (CA) dissolucióf
Procés pel qual es desfà el lligam o cohesió que manté unides les parts integrants d'un material.