Llistat alfabètic

Fragment de roca dura, de dimensions variables (6-25 cm), que per acció de les aigües i el rodolament sol ser llis i arrodonit.

Accelerador de partícules carregades positivament que utilitza un multiplicador de tensió per a establir la diferència de potencial electroestàtic necessària per a aconseguir-ne l'acceleració.

Quantitat d'oxigen necessària per a oxidar químicament la matèria orgànica d'una mostra, generalment en solució aquosa.
Nota: La demanda química d'oxigen té molta utilitat per a conèixer les característiques d'una aigua residual.

La demanda química d'oxigen indica la quantitat total de matèria oxidable en una mostra, sense distingir si és o no és biodegradable; per la qual cosa el valor obtingut amb aquest mètode és superior al que s'obté quan es mesura la demanda bioquímica d'oxigen.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)

Accés múltiple en què diferents usuaris comparteixen la mateixa banda de freqüències perquè utilitzen codis ortogonals o quasiortogonals. Els codis utilitzats són seqüències pseudoaleatòries que eixamplen espectralment els senyals d'informació dels usuaris. Segons la modulació utilitzada, es poden distingir principalment tres tipus d'accessos múltiples CDMA: DS-CDMA, FH-CDMA i TH-CDMA. Aquesta tècnica d'accés múltiple s'utilitza en sistemes de telefonia mòbil de tercera generació, com ara el sistema UMTS a Europa, o IMT-2000 als Estats Units, ja que permet d'augmentar el nombre d'usuaris en una mateixa banda de freqüències. També s'utilitza en alguns sistemes de comunicacions via satèl·lit d'òrbita baixa i en alguns mòdems de televisió per cable.